opinió

La cigarreta de Gabriel Ferrater (10 de 10): prefaci, any i postfaci

per Biel Ferrer Puig, Reus, Catalunya | 24 de gener de 2022 a les 08:23 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 24 de gener de 2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Vida i obra. Biografia i bibliografia. Vet aquí els dos reptes cabdals de l'Any Gabriel Ferrater, any 2022, quan el 20 de maig farà 100 anys del naixement, l'any 22 del segle passat a Reus, i 50 del suïcidi, el 27 d'abril de l'any 72 a Sant Cugat, del crític d'art i de literatura, poeta, traductor, lingüista, professor, savi escriptor, el més important que ha donat la ciutat de Reus a les lletres catalanes i universals.

A hores d'ara, ja sabem que la biografia que Jordi Cornudella n'ha encarregat, des d'Edicions 62, a Jordi Amat es dirà Vèncer la por. Vida de Gabriel Ferrater, títol encertat, subtítol desencertat car vida i biografia no són pas la mateixa cosa: la vida només és del biografiat (ens en voldrà encolomar una certa veritat que al llibre només serà relat del biògraf?). La coberta contindrà una fotografia de l'autor de Les dones i els dies assegut, amb un gest curiós a la mà esquerra i amb fum a la dreta , que surt de la cigarreta que no s'hi veu però s'hi intueix, un dels molts vicis del Biel, dels quals no se n'amagà mai: anar de putes de jove, les dones joves de gran, beure, fumar... Bé l'haurem de llegir, el llibre, en fi, per si les dades que aporta, la informació objectiva, poden ser interessants, però vetllant-ne l'anàlisi i la interpretació per si pretén d'endossar-nos un Gabriel Ferrater de la 'tercera via'. Puix serà escrita en català, la biografia, vejam què en dirà, el biògraf, però la conferència que Amat va fer fa poques setmanes, «El Reus que va fer Gabriel Ferrater», fa presagiar... res de no gaire de bo o pitjor.

I també sabem que Jordi Cornudella, marmessor de tots dos germans Ferraté(r), el Biel i el Joan, durà a terme la titànica i justa empresa de publicar-ne alhora, però separadament, l'Obra Completa de tots dos, en una sàvia i també justa operació comercial de posar a l'abast dels lectors tot allò que van escriure: encara sort que el Joan va voler i poder aplegar del Biel tot el que deixà privat i per això mai no li estarem prou agraïts per tal com bona part de l'obra del Biel era esparsa, inèdita i introbable al mercat. Vet aquí l'homenatge merescudíssim al Joan, que estimà la vida i l'obra de son germà i que no es va aturar fins a aplegar i publicar en volums i editorials diversos papers i paratextos del Ferrater amb erra sorda però grafiada final.

Què en podem esperar, doncs, d'aquest Any Gabriel Ferrater? Doncs això, sobretot, l'Obra Completa, perquè d'això es tracta: de llegir Ferrater, amb coneixement i críticament, sense mitificar-lo ni manipular-lo. I barrejar-lo amb les nostres vides fe(s)tes i desfe(s)tes. També ens hi ajudarà la tesi doctoral de l'estudiosa Marina Porras sobre la crítica literària de Ferrater; l'estudi que el professor Abel Figueres prepara sobre els 6 olis d'ell conservats a l'institut homònim de la ciutat on va néixer; la publicació en català de tots els seus escrits de crítica d'art gràcies a la tasca d'Elena de la Cruz i de Josep Batalla de l'heroica editorial Obrador Edèndum de Santa Coloma de Queralt; l'actualització del millor blog sobre la seva poesia gràcies a l'Enric Blanes, «Un fres de mores negres»; el número monogràfic amb comentaris dels seus poemes que fa temps que elabora la revista literària digital mallorquina Veus baixes (frisem per llegir-hi l'aportació de la Doctora Fina Masdéu sobre «El distret» perquè sap llegir bé Ferrater en ruta i a(tura)da); i l'espectacle (i l'enregistrament) de Quatre Gotes sobre l'extens poema narratiu «In Memoriam» i el de Lo Nostro Teatre sobre l'altra llarga narració en vers «Poema inacabat»... i ves a saber quines iniciatives sòlides i útils més (que la bona gent de Terrabastall Poètic diguin els versos del poeta a la plaça del Víctor de Reus, també, i tant!).

En aquest sentit, els concerts, les conferències, els clubs de lectura, les rutes literàries i les performances diverses, les hem de considerar estratègies divulgatives de la figura i de l'obra, però l'important serà el que en romandrà: l'obra i les estructures que haurien de permetre preservar-la, estudiar-la i difondre-la en el futur.

La ciutat de Reus i la ciutat de Sant Cugat del Vallès, on, respectivament, va néixer casualment i on va decidir de morir lliurement, segur que en preparen actes commemoratius. De l'Associació Gabriel Ferrater i de l'Ajuntament de la vila del Vallès, ja en tenim dades i dates; de l'Ajuntament de Reus i de l'Associació Gosar Poder, no gaire res concret (perquè, així com una flor no fa estiu, 6 «Paradigmes amb Gabriel Ferrater» no fan un Any Gabriel Ferrater) ni de prou ben explicat (perquè, per exemple, la manera com s'ha presentat l'anunciat com a «Concert homenatge a Gabriel Ferrater. Espectacle poètic musical», sense cap més informació i una imatge d'ell i au!, no és la manera correcta de tractar el públic del Teatre Fortuny ni de cap altre teatre de Reus ni d'arreu): ni ordre programat amb objectius específics (en)raonats ni concert coordinat amb tots els agents potencialment interessa(n)ts.

La Càtedra Gabriel Ferrater (o de tots dos germans, Joan Ferraté i Gabriel Ferrater) de Literatura Comparada i Traducció de la URV i la Fundació Pública Gabriel Ferrater (o també de tots dos germans, Joan Ferraté i Gabriel Ferrater) són a hores d'ara dues quimeres per culpa de la desídia municipal i del silenci còmplice de l'associació que gosava poder: Gabriel Ferrater és mereixedor d'ambdues iniciatives com ho és i ja existeixen en el cas de Josep Pla a Palafrugell i Girona, a la universitat de la qual capital aniran a parar tots els papers i objectes de Gabriel Ferrater com ja hi van anar a parar els de son germà Joan.

Què en podem esperar de bo de part de l'Institut Municipal Reus Cultura, que, fent revisionisme tot emparant-se en aquesta plaga del políticament correcte, ha censurat i, doncs, no ha respectat la cigarreta a la mà del fumador al logo del prefaci o pròleg de l'Any Gabriel Ferrater? Què en podem esperar d'uns mandataris que encara no s'han posat en contacte amb la família de l'homenatjat? Què en podem esperar d'uns polítics que no respecten bo i res que no sigui la seva nòmina (perquè, en política, hom és allò que sembla, allò que projecta: la muller del Cèsar no sols ha de ser honesta, sinó que també ho ha d'aparentar) i que gosen poder menysprear el mandat dels catalans del referèndum vinculant d'autodeterminació del Primer d'Octubre quan vam votar i vam guanyar la independència d'aquesta nostra nació però ells en fan cada dia traïció? I què en podem esperar d'una Associació que proclama hipòcritament Gosar Poder però que no gosa ni pot perquè es ven per un plat de llenties?

Si el prefaci o pròleg ha anat així, com creieu que anirà l'any i què sospiteu que en quedarà al postfaci o epíleg? Per això Gabriel Ferrater no va tornar mai més ni tornarà enguany a Reus, una ciutat cínica, que de lluny estant encara es podia estimar, però que, vivint-hi, hom hi esbrinava tot de misèries de la bona gent que hi habitava i hi habita. Ho diu a Les dones i els dies, de l'any 1968, on hi aplegà (gairebé) tota la seva poesia, la suma revisada dels seus tres poemaris: al primer, Da nuces pueris (1960),ja hiva deixar escrita la reivindicació de la felicitat; al segon, Menja't una cama (1962), hi va fer l'arenga per a què el lector s'espavilés a exercir el seu reader's power; i al tercer, Teoria dels cossos (1966), hi fa la crida a l'erotisme i a l'hedonisme.

Net d'un emprenedor exportador de vi del Priorat i fill d'un destacat polític catalanista i d'esquerra moderada d'Acció Catalana, va intentar complicar l'amor amb la vida (Helena Valentí i Jill Jarrell), però se'n va sortir més bé fent-ne una festa (eren les dues escoles possibles, com va deixar escrit ell mateix al seu dietari d'aforismes). Va haver de viure a l'exili exterior (Bordèu, a Occitània, per raons polítiques; Hamburg, a Alemanya, per raons professionals...) i interior (Almoster, Tarragona, Cadaqués, Barcelona, Barbastre, Montgat, Sant Cugat...) i no va trobar estabilitat econòmica professional (i també sentimental: amb Marta Pessarrodona) fins als darrers anys de la seva vida quan va entrar a treballar a la Universitat Autònoma de Barcelona. Desenganyat de projectes polítics col·lectius perquè va patir i va poder analitzar, amb ple coneixement, el desgavell del bàndol republicà català (com ara mateix, aproximadament), l'escepticisme lúcid i independent no li va impedir de ser fidel sempre a la llengua catalana, a la tradició literària catalana, que va renovar a contracorrent, i a la condició de ciutadà català amb una visió arrelada i universal alhora de la cultura, i les va defensar totes tres (la llengua, la literatura i la ciutadania catalanes) quan ell mateix s'ho va proposar o quan el van convocar els estudiants i els intel·lectuals del moment. Recordem-ne, doncs, el viure tan lliure com va poder i llegim-lo amb ull crític com ell també va gosar poder fer.

Biel Ferrer Puig, filòleg i professor de Llengua Catalana i Literatura a l'institut Gabriel Ferrater de Reus.
Participació
Director: Marià Arbonès
Cap de redacció: Marc Busquets
Departament de Tecnologia: Josep Gallofré / Adrià Martínez

Raval de Santa Anna, 2, tercer pis | 43201- Reus | Telèfon 977 300783 | info@reusdigital.cat
Segueix-nos a:
Cerca a ReusDigital: