LITERATURA

Després de la vergonya

L'escriptor i editor Marc Moreno acaba de publicar la seva sisena novel·la

per Jordi Cervera Nogués, Reus, Catalunya | 14 de gener de 2022 a les 00:00 |
L'escriptor i editor Moreno | Cedida
Aquesta informació es va publicar originalment el 14 de gener de 2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L'escriptor i editor Marc Moreno acaba de publicar la seva sisena novel·la, Després de la vergonya (Llibres del Delicte, 55), una història que fuig obertament dels plantejaments d'una novel·la estricta de gènere negre i que es converteix en una història que s'allunya volgudament de les trames trepidants i frenètiques i es belluga a un ritme lent, quasi reflexiu i filosòfic. El protagonista, el Pau, li diu a la seva dona i mare del seu fill, la Sandra que ho deixen, que s'ha enamorat d'una altra dona i marxa. Però quan surt de casa, un cotxe l'atropella. Es desperta d'un coma de quatre anys a l'hospital i a la seva vida només hi ha els seus pares. Ni la Sandra, ni el seu fill ni, per suposat el seu nou amor. Tocat físicament i amb el trasbals que li suposa enfrontar-se al seu passat nebulós i al seu present desmanegat, el Pau comença una recerca que li permeti descobrir què va passar la nit que va ser atropellat amb l'ajut d'un amic.
 
A partir d'aquest punt, Marc Moreno s'enfronta a una història honesta i sentida que té uns quants lligams amb la seva pròpia vida. Refer la vida després d'un llarg període d'hospitalització és un tema que només coneix en profunditat qui l'ha viscut i que, de fet, és el fil de fons de la narració, el vel que, de manera directa o indirecta, ho acaba cobrint tot i acaba imposant les seves pròpies i no sempre amables lleis. Aquí cal sumar-hi una separació traumàtica, sense cap explicació, sense pistes, sense detalls que es converteix en una llosa que pesa i que dificulta l'acció i el pensament.
 
I el Marc aconsegueix transmetre aquesta sensació entre la desesperació i la desempara que es pot arribar a sentir quan es viu la suma de les dues situacions. En aquesta ocasió es tracta, en aparença d'una història quotidiana, sense l'acció de grans màfies, sense investigacions policials, una història quasi discreta i senzilla que Moreno va conduint cap el desenllaç final amb habilitat i bon pols. Sense sotracs, sense corredisses, amb un ritme pausat que sembla derivar directament dels pensaments del protagonista, de vegades mínimament lúcid, sovint emboirat i confós. Un ritme lent que permet anar entrant sense presses ni precipitació en la pròpia i personal manera de pensar del Pau i anar entenent les seves decisions, els seus neguits, les seves pors.
 
I és clar, el que s'explica és la història del Pau i això dona a tot el conjunt una tonalitat subjectiva que fa que tot s'hagi de mirar, analitzar i valorar des del punt de vista del protagonista i no des de cap altre. El Marc aconsegueix els seus objectius i ens regala aquesta visió íntima en la pell d'un thriller que ens fa mirar endins enlloc de dirigir la mirada cap a l'exterior. I potser no gosaria a dir que es tracta d'una mena de teràpia d'alliberament però si que és cert que com a lector pots arribar entreveure  una certa necessitat d'abocar moltes coses que potser no es poden explicar en una novel·la tradicional de lladres i serenos i potser per això el marc ha tibat les costures i ha aconseguit que el Pau ens mostri la part més privada de la malaltia, aquella que et porta a reflexionar, a dubtar, a voler llençar la tovallola i, finalment, a continuar caminant endavant amb tots els canvis físics i mentals que aquest complicat procés porta sempre aparellat.
 
Però no és només una història íntima, és també una simbiosi amb una trama més fosca, més negra que també interacciona amb el protagonista i el converteix en actor d'un drama que li resultava aliè i per això les preguntes que es fa el Pau, que va passar, qui ho va fer i, sobretot, per quin motiu ho va fer, són també les preguntes que es pot formular el lector a mida que avança la novel·la i que el porten a sentir la necessitat de conèixer les respostes, d'acompanyar-lo en aquesta recerca desesperada de la veritat, una veritat que, en un principi, és només la seva veritat però que a mida que avança la trama es converteix en una veritat molt menys particular, molt menys íntima.
 
Després de la vergonya és una novel·la que reflexiona sobre la fragilitat de la vida, sobre un fet que mai no tenim gaire present i que ens ve a dir que tot el que coneixem, tot allò que ens és proper i familiar es pot esmicolar en un obrir i tancar d'ulls i que, un cop fragmentat, mai més no tornarà a ser igual que abans.
 
Participació
Director: Marià Arbonès
Cap de redacció: Marc Busquets
Departament de Tecnologia: Josep Gallofré / Adrià Martínez

Raval de Santa Anna, 2, tercer pis | 43201- Reus | Telèfon 977 300783 | info@reusdigital.cat
Segueix-nos a:
Cerca a ReusDigital: