Aquest article es va publicar originalment el 12 de gener de 2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El
govern català i
valencià han posat a rodar el conveni per col·laborar en polítiques de
memòria històrica. La consellera de
Qualitat Democràtica valenciana,
Rosa Pérez, ha assenyalat que el
País Valencià va "endarrerit" respecte a
Catalunya i que es "un exemple" per desplegar la feina iniciada el 2015 per obrir fosses i identificar les víctimes amb un
banc d'ADN. El govern valencià també vol conèixer el funcionament del
Memorial Democràtic perquè s'hi puga emmirallar l'
Institut de Memòria Democràtica valencià. Una de les col·laboracions més importants serà l'
intercanvi de dades genètiques per trobar els desapareguts a banda i banda del
riu Sénia, com és el cas d'un familiar de la mateixa consellera de Justícia,
Lourdes Ciuró.
La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, i la consellera de Qualitat Democràtica de la Generalitat Valenciana, Rosa Pérez, fan este dimecres una jornada de treball conjunta per començar a desplegar el conveni signat entre les dos administracions per col·laborar en polítiques de memòria democràtica. Pérez ha assegurat que Catalunya "és un exemple" perquè el País Valencià "malauradament, ha anat endarrerit" en esta reparació. "Hem tingut vint anys de Partit Popular, d'esquenes totalment a la qualitat i la justícia, la memòria i la reparació, i el 2015 vam començar este camí", ha explicat Pérez.
La consellera valenciana i el seu equip han visitat les Terres de l'Ebre acompanyats de Ciuró. Primer han conegut el
Poble Vell de Corbera d'Ebre, Bé Cultural d'Interès Nacional des de 1992 i amb un projecte llest per consolidar-lo i millorar-lo. També han visitat el
centre d'interpretació 115 dies, a
Corbera d'Ebre, i el
Memorial de les Camposines, a
la Fatarella.
Pérez ha dit que un dels projectes que més interès els desperta és el
Banc d'ADN i com es fan les identificacions de víctimes exhumades a les fosses. De fet, un dels aspectes importants del conveni és que, un cop elaborat el cens de víctimes valencià, es puguen intercanviar les dades genètiques.
"Ens obrirà la possibilitat d'intercanviar experiències i avançar junts, i serà millor per rescabalar les víctimes", ha afegit Ciuró. La consellera de Justícia ha explicat a Pérez que el seu tiet avi va perdre la vida durant la Guerra Civil Espanyola al País Valencià i que saben que va ser enterrat en una fossa. "Una de les coses que m'agradaria fer és quan estiga habilitat, dixar les mostres i formar part del cost humà de la guerra al País Valencià i poder saber, si més no, el tiet avi", ha contat.
Pérez ha agraït la jornada de treball amb els equips tècnics del
COMEBE i el
Memorial Democràtic perquè "és important nodrir-se d'experiències d'altres territoris" per "enriquir les polítiques" que està desplegant la Generalitat Valenciana. Les "
fosses de la vergonya", com les ha anomenat la consellera de Qualitat Democràtica, es van començar a obrir el 2016 al País Valencià, però ha destacat que ja s'han pogut tornar les restes a algunes famílies i que confien haver obert totes les fosses al final d'esta legislatura. "És el més satisfactori perquè són persones que porten tota la vida esperant este moment", ha remarcat.
Pérez ha reconegut "que les administracions públiques" han donat l'esquena a les famílies durant anys i que malgrat arriben tard, es vol compensar les víctimes. La Generalitat Valenciana té una llei de memòria democràtica des del 2017, deu anys menys que la catalana.
Ciuró ha recordat que el Govern tindrà aviat també la nova
llei de memòria democràtica i ha lamentat que l'Estat haja deixat "aparcada la seua". "Tenim prou bagatge i coneixement per saber com volem desenvolupar les polítiques en defensa de la dignitat i de la memòria", ha apuntat Ciuró. La consellera també ha explicat que no hi ha novetat en el bloqueig judicial per la retirada del monument franquista de Tortosa. "Tornem a ser a l'hivern i encara que resolguessen demà hauríem d'esperar les condicions de clima, però és la crònica d'una mort anunciada, que anem endarrerint i no ajuda", ha recordat.