1 de 10

És més fàcil canviar els missatges que intentar canviar la realitat

per Joan Bermúdez i Prieto, 9 de gener de 2022 a les 10:51 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 9 de gener de 2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Resulta sorprenent la capacitat de la ciutadania per acceptar que els partits polítics i els seus representants presentin uns arguments un dia i els contraris l'endemà, això sí, tot afirmant que les seves conviccions són fermes, els seus raonaments sòlids i sobretot que els seus compromisos amb el seu electorat els porten fins al final. Cal reconèixer que sempre tenen arguments per justificar qualsevol canvi, per poc sòlids que aquests siguin, perquè compten que una part dels seus votants, seran fidels a unes sigles i sempre els assumiran com certs.

Tan sols fa un any en aquestes dates, havien estat convocades les eleccions al Parlament de Catalunya i el missatge que ERC donava en la campanya electoral, com a única opció per poder avançar en el procés d'independència era, la taula de diàleg. Afirmaven que a través d'aquesta eina es podrien obtenir els objectius que declaraven defensar, fins i tot un nou referèndum i negaven als partits que dubtaven de la seva efectivitat, la possible existència d'alternatives complementàries o paral·leles a un diàleg que tot i no creure, ningú havia rebutjat. Amb la rotunditat amb què s’acostumen a donar aquest missatges: que s'aconseguiria la independència, amb la força de la seva capacitat de convenciment .

Des de la primera trobada de la taula de diàleg el 26 de febrer passat, tot sovint han utilitzat com a argument o excusa, que a vegades no queda prou clar, la necessitat de la seva existència per justificar actuacions, suports i ajudes al govern de Pedro Sánchez que tot i l'esforç maldestre posat en l'obtenció de contrapartides, aquestes tampoc s'han vist reeixides. La realitat es mostra tossuda i ara ha portat a canviar el missatge de l'objectiu, com varen fer amb els terminis de 20 anys per la independència. La taula no funciona, com si això fos una sorpresa. Pot ser fora el moment que diguessin clarament quin és en realitat la seva finalitat, més enllà de governar la Generalitat.

Oriol Junqueras el 26 d'octubre passat, en un acte a la Llotja de Mar de Barcelona, afirmava que no hi havia alternativa possible a ERC per fer la independència, quan des que governen s'han limitat a fer una política autonomista, fet que ha comportat que la CUP acordés fer una oposició frontal al govern. Tot i això, assegurava que volien continuar treballant amb la CUP, però ara neguen presentar-se a la moció de confiança que havien signat amb ells. Sembla que els compromisos perden eficàcia amb el temps, com va succeir també amb l'acord signat amb JxCat pels membres a participar en la tan esmentada taula, aprofitant el moment que aquest partit encara estan decidint que volen ser de grans. Una vegada més, els missatges canvien, és més fàcil a intentar canviar la realitat.

El president Aragonès en el seu discurs de Sant Esteve, sembla que va caure del cavall, com sant Pau i s'adonà que la taula de diàleg no ha portat enlloc. Ara reclama resultats tangibles i crida a construir alternatives per si fracassa el diàleg. Caldria anar a les hemeroteques i veuríem com tant JxCat, com la CUP, ja feien aquests plantejaments el febrer passat, ells ho tenien molt clar, no calia cercar alternatives. Com sempre, ara que l' evidència queda palesa, quan el president Pedro Sánchez diu que el sentit comú fa que ara les prioritats urgents siguin unes altres i no la taula, el president d'ERC diu, "si falla la taula de diàleg, serà perquè Sánchez té un compromís escàs amb la democràcia". Potser els sorprèn que faci, igual que ells, un canvi de discurs quan convé.

I en aquest entorn de discursos que es van ajustant en funció del moment, la situació general de la política i les conseqüències en l'evolució democràtica de la societat, es veu influenciada, afectada i condicionada no tan sols per la volatilitat dels compromisos polítics. L'escassa influència dels partits catalans a Madrid i la incidència/interferència dels tribunals està generant un esvoranc amb la societat.

Ara ni tan sols la llengua sembla que es pugui defensar. Qualsevol família sap que presentant un recurs al TSJC per fer que a l'escola que creguin adient, tinguin de canviar els programes d'ensenyament que s'han desenvolupat de manera democràtica entre els docents i els pares. Com ha succeït, de moment, amb tres escoles, tindran una sentència que farà obligatòria l'aplicació del 25% de castellà, tot argumentant els jutges, suposo que amb una formació docent que desconec en els estudis de dret, que "és una proporció raonable" i encara es fora d'agrair que sigui aquest percentatge, perquè amb els criteris subjectius aplicats, podrien demanar d'altres.

Polònia i Romania i la primera amb sancions de la UE, s'ha distingit perquè han manifestat que no faran cas de les sentències del TJUE perquè aquests són els països que li dóna suport al jutge Llarena en la seva creuada per les prejudicials presentades davant el TJUE contra el president Puigdemont, qui sap, potser tenen criteris comuns. Pot ser sí que finalment té raó Sánchez en què hi ha temes més urgents, com ara resoldre la situació jurídica creada per l'alta judicatura davant la UE i deixar de ser dels països que declaren desobeir o de facto no compleixen les resolucions i dictàmens del tribunal europeu. Clar que, com passa a casa nostra, tan sols s'ha de canviar el missatge que s'adapti i justifiqui la realitat, per incòmoda o desagradable que sigui, que sempre és més fàcil, això sí, mentre els electors s'ho creguin.

Joan Bermúdez i Prieto és advocat i politòleg
Arxivat a:
Opinió
Participació
Director: Marià Arbonès
Cap de redacció: Marc Busquets
Departament de Tecnologia: Josep Gallofré / Adrià Martínez

Raval de Santa Anna, 2, tercer pis | 43201- Reus | Telèfon 977 300783 | info@reusdigital.cat
Segueix-nos a:
Cerca a ReusDigital: