SEGURETAT CIUTADANA

Tarragona segueix sense saber com actuar dos anys després de l'explosió d'IQOXE

La Generalitat podria anunciar millores al Plaseqta arran dels nous pressupostos les setmanes vinents

per Maria Fernández Sadurní, Tarragona | 7 de gener de 2022 a les 09:24 |
La planta d'Iqoxe, al terme municipal de La Canonja | ACN
Dos anys després de l’accident més fatídic de la Petroquímica de Tarragona encara queden moltes incògnites per resoldre. Industrias Químicas del Óxido de Etileno (IQOXE), ubicada al Polígon Sud de la capital tarragonina, va ser l’empresa on es va produir una gran explosió que va emportar-se tres vides i va produir diversos ferits. Després de dos anys d’investigacions, informes i al·legacions, encara hi ha discrepàncies sobre com va poder produir-se l’accident o quina ha de ser l’actuació de la ciutadania que viu en barris propers als polígons.

Pel que fa a l’empresa, però, la situació s’ha regularitzat. En aquests moments IQOXE ja ha substituït els reactors malmesos per l’accident del 14 de gener de 2020 i compta amb el vistiplau de la Generalitat i l’Ajuntament de la Canonja per recuperar l’activitat des de principis del mes passat, gairebé dos anys després d’estar aturats. Protecció Civil va aprovar el mes de juliol del 2021 el pla d’autoprotecció (PAU) de l’empresa, després que es demostrés que IQOXE va treballar durant quatre anys sense l’homologació d’aquest requisit indispensable, ja que es trobava “en tramitació” perquè es va considerar “desfavorable” en dues ocasions.

Per altra banda, el Departament d’Empresa i Treball fer públic que IQOXE va superar les inspeccions de treball amb èxit i que “s’han introduït requisits que van més enllà de la normativa”, derivats dels informes d’investigació de les causes de l’explosió del gener del 2020. Deixant de banda la recuperació de l’empresa, però, la pregunta és obligada: què passa amb la ciutadania? I els treballadors? Què ha canviat des de fa dos anys?

“Si tornés a passar els veïns reaccionaríem igual”


Els veïns més propers a la zona segueixen amb la mateixa preocupació: “No saber què fer”, en cas d'accident. Des del gener del 2020 que la població demana més comunicació amb les institucions i les empreses, però sobretot “més treball en el Plaseqta”, ha demanat Loli Gutiérrez, presidenta de l’Associació de Veïns de Bonavista. L’anomenat pla permetria una resposta ràpida i coordinada en cas d’emergència química al Camp de Tarragona, territori que ha recuperat la gestió del pla especial.

Així i tot, Loli Gutiérrez ha destacat la “necessitat de fer simulacres” i reclama que “es treballi la formació ciutadana en qualsevol situació que es pugui presentar”. Gutiérrez afirma que “empreses i Generalitat han de treballar conjuntament” per fer la ciutat més segura, a més de tenir sensors i mecanismes de protecció a les fàbriques, Loli Gutiérrez considera que “no s’està fent prou per assegurar els veïns”.

La presidenta de l’Associació de Veïns de Bonavista reclama mesures de seguretat amb urgència, com la “instal·lació de megafonia, plans d’evacuació, simulacres i formacions a les escoles”, ja que Gutiérrez conclou que “si avui tornés a passar el que es va viure el 14 de gener de 2020 els veïns reaccionarien de la mateixa manera”. En aquesta mateixa línia es troba el parer d’Alfonso López, president de la Federació d'Associacions de Veïns de Tarragona: “Seguim igual, si tornés a passar ningú sabria com actuar”. López aclareix que “no es té res en contra de la química, s’hi ha de conviure perquè dóna feina a la ciutat”, però reclama “més seguretat per treballadors i veïns”, així com “saber què fer en cas d’emergència”.

El Govern presentarà novetats les setmanes vinents


“S’han fet millores a la fàbrica: possibles fuites i un augment de la plantilla, tot i que els reforços humans no van ser els que el comitè de l’empresa va demanar”, ha afirmat Moisés Fortuny, secretari general del sector químic, tèxtil i arts gràfiques de la UGT-FICA. De la mateixa manera, Fortuny declara que en l’àmbit extern de la fàbrica “la Generalitat no ha donat solucions”. El secretari general d’UGT assenyala que després de l’accident va parlar-se de “diverses propostes com ara sirenes o avisos als mòbils, però va quedar en això, propostes”.

Des de la Generalitat va crear-se una Comissió d’estudi de la seguretat de la Petroquímica de Tarragona, la qual va fer diverses propostes abans d’acabar l’any 2020, com ara coordinar un pla d’actuació amb la ciutadania o instal·lar sensors perimetrals per calcular la qualitat de l’aire. Raquel Sans, diputada republicana al Parlament, va formar part de l’anomenada comissió i ha destacat el “gran hàndicap de la pandèmia”, la qual “va irrompre quan calia donar respostes immediates a la ciutadania”.

Sans és conscient de “la necessitat de comunicació que demana la població de Tarragona”, opina que és “un dels molts factors que van fallar el gener del 2020”, segons va analitzar la Comissió d’estudi. Raquel Sans ha assegurat que es tracta “d’un procés lent”, però que es tindran “novetats tangibles que s’anunciaran les setmanes vinents”. Arran dels “nous pressupostos”, la diputada ha manifestat que “es generaran els recursos necessaris que mereix la ciutadania de Tarragona”, els quals es veuran reflectits en “novetats al Plaseqta”.

AEQT: “El químic és un dels sectors més segurs de l’economia”


L’altra cara de la moneda és l’Associació d’Empresaris Químics de Tarragona (AEQT). El gerent de l’associació, Juan Pedro Díaz, ha assegurat que es tracta “d’un dels sectors més segurs de l’economia”, a conseqüència de disposar de “les tecnologies, mesures, protocols i entrenaments més exigents i rigorosos per prevenir accidents”. Així i tot, Díaz ha afirmat que l’explosió d’IQOXE va servir per “seguir avançant en matèria de seguretat”, implantat noves mesures de protecció, com ara “un nou sistema de gestió conjunta de la millora continuada de la seguretat”, comú per les empreses que formen part de l’AEQT, o un “Comitè Mixt entre empreses i sindicats per tractar qüestions de seguretat”, ha explicat el gerent d’AEQT.

A més, Juan Pedro Díaz, ha mencionat la diversitat de plans de seguretat interns que disposen les empreses químiques, així com el  Plaseqta, el qual es troba en mans de l’administració. Díaz ha sostingut que “el sector químic de Tarragona és pioner i referent, pel que fa a la seva inversió i política de prevenció”, però alhora, Díaz a subratllat que els plans d’emergència es troben en “permanent procés de millora”, referint-se tant a les planificacions internes com al Plaseqta.

Sigui amb plans interns o externs, des de l’Ajuntament de Tarragona, la Generalitat o les empreses, la ciutadania ho té clar: vol respostes, saber amb què conviuen i, sobretot, què ha de fer en cas d’emergència. “Tarragona no oblida”, manifestava Alfonso López, president de la FAVT, i esperem que els agents econòmics i polítics tampoc.
Participació