JUDICIAL

Deu anys del cas Innova

L'arxivament de diverses peces separades per part del jutge ha tornat la causa a l'actualitat informativa

per Marc Busquets Obré, Reus, Catalunya | 7 de gener de 2022 a les 08:00 |
Josep Prat, a l'exterior dels Jujats de Reus, en una imatge d'arxiu de 2015 | ACN
El cas Innova ha tornat a ser d'actualitat, durant les últimes setmanes. El jutge Diego Álvarez de Juan ha optat per l'arxivament d'algunes de les peces separades del procés. És el cas de la número 4, en què constaven diversos investigats, i que estava vinculada amb presumptes irregularitats en la contractació i facturació dins de l'Hospital Sant Joan de Reus. A l''escrit corresponent, s'hi va indicar que "no té sentit" que els investigats continuïn amb aquesta condició, ja que els indicis contra aquests "han perdut solidesa" amb el pas del temps. Cal tenir en compte que les investigacions s'han allargat més de sis anys. 

Arxivament de diverses peces separades



Poc després, el jutge va ordenar l'arxivament de tres peces més, la 3, la 5 i la 10. En aquestes, el principal investigat era Josep Prat. La primera, la 3, es va obrir per investigar la possible malversació de fons públics i prevaricació a l'Ajuntament de Reus, així com a l'hòlding Innova. El magistrat va voler esbrinar si s'havien produït contractacions a dit, ja que haurien hagut de vehicular-se a través del corresponent concurs públic. En aquest sentit, una de les qüestions clau de la peça era la contractació de Prat i de Joan Carles Ferraté com a director general i gerent dels serveis del consistori, respectivament.

Quant a la peça número 5, es va centrar en les possibles incompatibilitats de feina i càrrec de Prat a Innova, a l'Institut català de la Salut (ICS) i a UPS Hospitals, que va exercir al mateix temps. Finalment, i sobre la peça 10, Prat era igualment el principal investigat per possibles delictes contra l'administració. A les interlocutòries, Diego Álvarez de Juan hi va fer constar que de les investigacions dutes a terme no se'n deriva "res" que "permeti decidir que els afectats hagin de ser investigats". A banda, hi va indicar també que en alguns casos els suposats delictes comesos "haurien pogut prescriure".


En tots els escrits del magistrat cal analitzar-hi les paraules que dedica a les parts, en especial a l'Ajuntament de Reus. Al seu parer, hi ha hagut "inactivitat" per part del consistori (i del partit Ara Reus) com a acusació particular. No s'ha referit de la mateixa manera a la CUP, això sí, també acusació particular. Quan les interlocutòries es van donar a conèixer, la formació anticapitalista va nstar el govern municipal a "donar explicacions" per aquesta suposada "inacció" en el cas Innova.

Les pròtesis de Traiber



Amb tot, la interlocutòria de major transcendència ha estat l'última donada a conèixer fins ara, la 15, relativa al cas de la protèsis de Traiber, tot subministrant-les a l'Hospital Sant Joan. Tot plegat, cal recordar-ho, va motivar un gran operatiu policial a finals del mes d'abril del mateix 2015. A les portes de Nadal, el jutge va emetre un nou escrit, en què imposa fiances milionàries als investigats com a responsables civils. La peça investiga la col·locació de pròtesis defectuoses de l'empresa a unes 6.000 persones, així com el cobrament de comissions per part dels metges.

Diego Álvarez de Juan demana 23 milions d'euros als dirigents de Traiber i a l'Agència Espanyola del Medicament; 22,5 milions al CatSalut i l'ICS; i 17,5 milions a l'Ajuntament de Reus i Sagessa, com a responsables del Sant Joan. Aquell mateix dia, fonts municipals van assenyalar que els serveis jurídics municipals analitzen el contingut de la resolució judicia i que, en tot cas, "es valorarà la necessitat de presentar recurs per defensar els interessos" del consistori.

A banda, l'escrit del jutge requereix fiances als metges que van col·locar les pròtesis, a diverses clíniques del país, a l'Hospital de Barcelona i al Joan XXIII de Tarragona, entre altres. El magistrat ha fixat la fiança en base a la indemnització que sol·licita l'acusació particular, que aplega 47 afectats per les pròtesis defectuoses. Segons l'advocat d'aquests, Emili Ortiz, dues persones s'han mort a causa dels problemes causats pels implants, mentre que altres han patit amputacions i malalties. També va exposar que la investigació ja s'està acabant, i que caldrà fer els escrits d'acusació. 



Un procés que va començar fa una dècada



D'aquesta manera, i a l'hora de fer memòria, cal situar l'inici del cas Innova ja fa 10 anys, quan es va saber que l'hòlding havia acumulat un deute superior als 200 milions, i que el del consistori de la capital del Baix Camp (consolidat, en aquest cas) ascendia a prop de 369,5. Després d'un informe, fet públic el 2010 pel llavors Síndic de Greuges de Catalunya, Rafael Ribó, en què hi va manifestar que l'Ajuntament de la nostra ciutat era el "més opac" del país, la premsa va destapar un any més tard que Prat, president d'Innova i de l'ICS, compaginava els càrrecs amb la vicepresidència d'USP Hospitals. 

El gener de 2012, i arran de la denúncia de la CUP a Anticorrupció i l'Audiència Nacional per la compaginació dels càrrecs de Prats, aquest va deixar el càrrec a l'hòlding i va ser substituït per Joan Carles Ferraté. Ja a l'estiu, el govern de CiU i el PP va portar al Tribunal de Comptes un informe sobre la gestió econòmica feta al palau municipal durant l'etapa del batlle socialista Lluís Miquel Pérez. Després d'una auditoria que no va satisfer l'oposició, saltem fins l'any 2013, quan Ara Reus va presentar una querella contra Prat i Manté; mesos més tard va esclatar, a banda, el cas Shirota, una empresa de recerca nutricional creada el 2007 precisament per Carles Manté. Els components de l'anterior coalició de govern (PSC, ERC i ICV) van declarar per un aval de 3 milions de diners públics per a la companyia, de capital públic i privat. Quan va fer fallida, l'Ajuntament en va assumir les pèrdues.

Pel que fa a les peces del cas Innova, que porta el jutjat d'instrucció número 3 de Reus, i més enllà de Prat com a principal investigat, altres noms són els de l'arquitecte Jorge Batesteza (contractat per supervisar la construcció del nou Sant Joan), o Josep Poblet (per contractar Batesteza, també per revisar les obres d'un centre sanitari a Vila-seca). 
Participació