LABORAL

Govern espanyol, patronal i sindicats tanquen l'acord per la reforma laboral

El pacte arriba després de nou mesos i mig de negociacions amb els agents socials

per NacióDigital, Barcelona, Catalunya | 23 de desembre de 2021 a les 16:09 |
El president de la CEOE, Antonio Garamendi, i la vicepresidenta i ministra de Treball Yolanda Díaz, en la reunió anual del Cercle d'Economia al juny. | Cercle d'Economia
Pacte per la reforma laboral. El ministeri de Treball de la vicepresidenta Yolanda Díaz ha aconseguit aquest dijous tancar un acord amb la patronal i els sindicats per la reforma laboral. Després de nou mesos i mig de negociacions amb els agents socials, la CEOE, la UGT i CCOO han donat el seu vistiplau al document pactat, i permetran impulsar els canvis necessaris per tombar parts de la normativa aprovada pel PP el 2012.

La previsió de l'executiu espanyol és aprovar l'acord assolit amb patronal i sindicats en el Consell de Ministres del pròxim dimarts, 28 de desembre, que s'espera que sigui l'últim de 2021. El ministeri de Treball ha destacat que l'acord és "una gran reforma estructural del mercat de treball" i que, per primera vegada, s'assoleix amb un suport "unànime dels agents socials".

"La reforma aborda els principals problemes del mercat de treball espanyol, singularment la temporalitat, amb la simplificació dels contractes reprenent la causalitat, incrementant les sancions per a l'ús irregular i fomentant l'estabilitat de la feina, amb un canvi de paradigma en la formació per a treballadors", afirma el ministeri liderat per Díaz. A més, afirma que és una "resposta conjunta" per dotar les relacions laborals "d'un nou marc jurídicament segur, avançat, que aproxima a Europa i amb vocació de perdurar en el temps".

La reforma laboral proposada "generalitza" el contracte indefinit i limita els contractes temporals a dos tipus: un d'estructural i un altre de formatiu. L'estructural podrà tenir dues causes, per motius de producció o per substituir un altre treballador.

En el cas de circumstàncies de producció, caldrà acreditar increments ocasionals de la producció o oscil·lacions de la demanda, i tindrà un temps màxim de sis mesos, ampliables a un any per conveni col·lectiu sectorial. També es podrà signar un contracte temporal d'aquest tipus en períodes com la campanya de nadal, o la del camp, amb una limitació de 90 dies l'any, no consecutius. Pel que fa al contracte temporal de substitució, es farà per cobrir un altre treballador, que s'haurà d'especificar "clarament.

D'altra banda, l'acord preveu reduir el temps d'encadenament de contractes per poder considerar a una persona com un treballador fixe. Així, es passarà dels 24 mesos en un període de 30, a 18 mesos en un període de 24.

Pel que fa al contracte de formació, podrà ser de dos tipus: contracte de formació en alternança (feina i formació) i contracte per l'adquisició de la pràctica professional. En el primer cas, estarà limitat finis als 30 anys, i anirà d'un mínim de tres mesos a un màxim de 2 anys. En el cas del contracte per adquisició de la pràctica professional, s'haurà de fer en els tres anys des de la formació, amb un període mínim de sis mesos i un màxim de 12. Cada conveni detallarà quin tipus d'activitats i grups professionals podran adoptar aquest tipus de contracte de formació. D'altra banda, l'acord també preveu fomentar el contracte del fix discontinu per a feines o activitats de temporada.

Segons el preacord entre les tres parts, prevaldrà el conveni del sector per sobre del conveni de l'empresa. Aquest últim, podrà regular l'elecció entre pagar o compensar les hores extra, l'horari i distribució del temps de feina, l'adaptació de la classificació professional i les mesures de conciliació familiar.

D'altra banda, es recupera el concepte d'ultra activitat plena, de l'article 86 de l'Estatut dels Treballadors. Així, els convenis col·lectius es prorrogaran fins que n'hi hagi de nou, i la ultra activitat no tindrà límits temporals. Amb la reforma del PP, es limitava a un any i, en cas de manca d'acord, el conveni se suspenia.

Els ERTO es potencien


Un altre dels elements destacats de la reforma és que es potencien els ERTO en detriment dels acomiadaments col·lectius (ERO). Així, s'incorporen a la legislació ordinària l'ERTO per limitació i impediment –molt utilitzats durant la pandèmia-. Quan una empresa tingui vigent un ERTO, com ja passa ara, no es podran fer hores extra, ni subcontractacions ni nous contractes.

L'Estatut dels Treballadors incorporarà el mecanisme RED, que permetrà, també evitar els ERO amb expedients temporals. N'hi haurà de dos tipus: cíclics i amb la durada d'un any, per quan hi hagi una conjuntura macroeconòmica que ho aconselli; i de sectorials, també amb la mateixa durada, però amb l'opció de pròrrogues de sis mesos fins a un màxim de 24.

Aquest mecanisme s'activarà si hi ha un acord previ del consell de ministres, avalat per una consulta amb sindicats i patronals. Llavors, les empreses podran demanar adherir-s'hi i, un cop acceptat, tindran beneficis en cotitzacions a la Seguretat Social. A més, si empreses d'altres sectors contracten treballadors dels afectats per un mecanisme RED, també tindran bonificacions a la Seguretat Social.

Nou mesos i mig de negociació


La negociació de la reforma laboral s'ha tancat nou mesos i mig després que arranquessin les converses del govern espanyol amb els agents socials -el passat 17 de març- i a una setmana del venciment del termini acordat amb la Comissió Europea per definir-la. La modernització del mercat de treball està inclosa en el pla de recuperació de l'Estat espanyol com un dels compromisos que ha de complir per desbloquejar l'arribada dels fons europeus.

La reforma ha generat tensions dins el govern espanyol, que es van evidenciar a l'octubre amb retrets creuats públicament entre PSOE i Unides Podem, que va acusar la vicepresidenta primera, Nadia Calviño, "d'ingerència". La disputa interna va acabar amb la incorporació de representants del Ministeri d'Afers Econòmics i de Seguretat Social a les reunions que fins aquell moment només havia pilotat el Ministeri de Treball en solitari.

Dubtes sobre l'aval de la patronal


En les últimes setmanes la negociació s'havia intensificat amb reunions diàries a tres bandes i, finalment, després de jornades de reunions maratonianes s'ha desbloquejat. Un dels dubtes era si s'aconseguiria tancar amb l'aval de la patronal, que mostrava reticències amb aspectes com la limitació de la temporalitat, i especialment després que la CEOE es despengés al novembre de l'acord de reforma de les pensions.
Participació
Director: Marià Arbonès
Cap de redacció: Marc Busquets
Departament de Tecnologia: Josep Gallofré / Adrià Martínez

Raval de Santa Anna, 2, tercer pis | 43201- Reus | Telèfon 977 300783 | info@reusdigital.cat
Segueix-nos a:
Cerca a ReusDigital: