DIGUES LA TEVA

Es mor el Pi de Bofarull, i?

Imatge d'arxiu del Pi de Bofarull | Reus.cat
per Toni Blasco, Reus, Catalunya | 9 de desembre de 2021 a les 09:29 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 9 de desembre de 2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Es mor el Pi de Bofarull. Per algú com jo que passava les vacances de petit en un mas de l'antiga carretera de Tarragona és trist, perquè es mor un referent de la infància. Era l'arbre que ens indicava que ja estàvem més a prop de Reus que del mas i el lloc on ens escapàvem quan els grans no veien que enfilàvem amb les bicicletes cap a la carretera. Allí, a voltes, hi havia un ramat i llavors la festa era completa. Quan es mor un referent de la infància és molt trist perquè de fet es mor un referent de la teva vida.

De totes maneres, no és un drama. Els arbres es moren. Tots els arbres s'acaben morint. Alguns exemplars els creiem immortals, perquè comparat amb la nostra experiència vital semblen eterns, però fins i tot les sequoies americanes, les anomenades "sempervirens", rarament passen dels 1800 anys. Ens passa amb els arbres el mateix que amb els avis, que de tant ser una constant a la nostra vida, creiem que no faltaran mai, però la realitat tristament és una altra.

És trist. Però no és un drama. El que sí que és un drama és que al terme no quedi gairebé candidats a ser un Pi de Bofarull d'aquí a cent anys. El que sí que és un drama és que amb l'excusa d'un POUM obsolet segueixin desapareixent masos i conreus per a convertir-se en asfalt i formigó. El que sí que és un drama és que els xiquets del centre de Reus no tinguin zones verdes on jugar i evadir-se. El que sí que és un drama és viure en una ciutat amb una de les ràtios de verd més baixes de Catalunya. El que sí que és drama és la tala silenciosa d'arbres urbans, a voltes per estar mal curats, a voltes simplement perquè fan nosa als constructors. El que sí que és un drama és la retallada contínua dels pressupostos de manteniment de les zones verdes de Reus.

I mentre, l'alcalde i el regidor de Via Pública de l'ajuntament més arboricida que es recorda, es fan una foto amb cara compungida sota el Pi de Bofarull i la pengen a les xarxes, tot assegurant-nos que no entristim, que ells ja tenen un plançó de pi per plantar al lloc del Pi de Bofarull quan aquest es mori. Ens prenen per imbècils.

Toni Blasco és membre del GEPEC. 
Participació
Director: Marià Arbonès
Cap de redacció: Marc Busquets
Departament de Tecnologia: Josep Gallofré / Adrià Martínez

Raval de Santa Anna, 2, tercer pis | 43201- Reus | Telèfon 977 300783 | info@reusdigital.cat
Segueix-nos a:
Cerca a ReusDigital: