Mapes interactius

Només un 24% dels veïns actuals de Reus van votar la Constitució

Ni el PSOE ni l'oposició estatal no volen reformar una carta magna que no ha estat ratificada per la immensa majoria de la societat actual

per Roger Tugas Vilardell, Barcelona, Catalunya | 7 de desembre de 2021 a les 10:15 |
Wikimedia Commons
La Constitució ha celebrat aquest dilluns el seu 43è aniversari i tot apunta que en tindrà encara uns quants per davant. El PSOE no té pressa per reformar un text que l'oposició rebutja tocar i pel qual Podem és l'únic partit estatal que reclama modificar, i això que els socialistes van nomenar Félix Bolaños com a secretari de Reforma Constitucional de la formació fa escassament dos mesos. Malgrat que se subratlla sovint el "consens" de l'actual text, que va sumar el 88,5% dels vots afirmatius, el cert que el cens d'aquell 1978 representa poc la societat actual. De fet, menys d'una quarta part dels catalans d'avui dia en formaven part i, per tant, no van tenir l'ocasió de votar ni a favor ni en contra.
 


En concret, tan sols el 24,7% dels catalans tenia dret a votar al referèndum. Aquesta xifra resulta de calcular el percentatge dels actuals ciutadans que tenen nacionalitat espanyola i que l'1 de gener d'aquest any tenien 60 anys o més -i per tant, a principis del 1978 en tenien 17 i la immensa majoria, ja els 18 per votar el 6 de desembre-. Ara bé, el percentatge real dels que figuraven al cens era menor, entre altres motius perquè, durant aquest període, moltes persones han aconseguit la nacionalitat espanyola però llavors encara no la tenien o ni tan sols vivien encara a l'Estat.

Menys d'un de cada quatre catalans, per tant, va poder participar d'aquell consens tan majoritari i citat per defensar la vigència de la Constitució. Ara bé, també és cert que, si ara es modifiqués la carta magna o simplement es tornés a votar per ratificar la vigència del text actual, la totalitat de catalans previsiblement no podrien participar al nou referèndum. Per una banda, perquè n'hi ha molts de menors de 18 anys, i per l'altra, perquè prop d'un milió de ciutadans del país no té dret a vot pel fet de no tenir nacionalitat espanyola, tal com van denunciar diverses entitats en els comicis del 14 de febrer.

En tot cas, si el mateix exercici es fa en relació amb el percentatge de catalans que ara sí que es troben en el cens i que, per tant, ara tindrien dret a validar una nova proposta constitucional, el resultat és igualment que un 64,4% d'aquests no ho va poder fer el 1978. O el que és el mateix, pràcticament només un de cada tres catalans que actualment té dret a vot avui va tenir possibilitat de participar a la votació del 1978.


Tal com es pot observar al mapa inicial, a més, hi ha certes diferències entre territoris en relació al pes dels catalans actuals que van poder formar part d'aquell consens tan lloat 43 anys més tard. En són més, lògicament, als municipis amb més gent gran i menys immigració. El següent mapa ofereix la mateixa informació amb dades comarcals i allà on el nombre de persones al cens de 1978 encara vives representa més població actual és a la Terra Alta (36,6%), el Ripollès (33,7%) i el Priorat (33,3%), mentre que en són molt menys al Gironès (20,4%), l'Alt Empordà (21,5%) i l'Aran (21,9%).
 


El que és cert, en tot cas, és que la majoria clara de catalans va avalar en referèndum aquella Constitució, avui fa 43 anys. Malgrat que es van denunciar irregularitats en el cens o que es van canviar les regles del joc poc abans de la votació (baixant l'edat per votar dels 21 als 18 anys), el resultat va ser aclaparador. Enquestes actuals, en canvi, assenyalen que ara prop del 70% agafaria la papereta del "no", però en tot cas, el següent mapa permet analitzar on va tenir més pes cadascuna de les opcions aquell 1978, així com la participació. Curiosament, només un municipi va tenir més vots contraris que afirmatius, Castellnou de Bages.
 
Participació