ENTITATS

Biblioteca del Centre de Lectura (1920-23): de dipòsit de llibres vells a espai professionalitzat

Una xerrada de l'entitat repassa la història de la “columna vertebral de la casa”

per Isabel Martínez, Reus, Catalunya | 1 de desembre de 2021 a les 13:43 |
Una imatge d'arxiu de la Biblioteca del Centre de Lectura de Reus | CdL
En el context dels actes que està celebrant el Centre de Lectura per commemorar el centenari de la seu actual no podia faltar una xerrada sobre la biblioteca definida com a “columna vertebral de la casa” per l’actual president de l’entitat, Lluís Miquel Pérez.

I és que com ha destacat, aquest dimarts al vespre, la cap de les bibliotecàries, Montserrat de Anciola, el període comprès entre els anys 1920 i 1923 representa un canvi important en aquest servei tan emblemàtic. En aquest sentit, just abans de les obres impulsades pel mecenatge d’Evarist Fàbregas la biblioteca era considerada “un dipòsit de llibres vells” amb un catàleg d’obres “pobre i migrat”, tal com publicava un article de la Revista del Centre de Lectura de 1920 citat per de Anciola.

Nodrida fins aquell moment bàsicament per donatius, serà a partir de les obres endegades pel patrocini de Fàbregas que es tirarà endavant un pla d’adquisició de fons d’acord amb els gustos dels lectors. Després de les obres que la van situar en l’actual emplaçament on ja es definien dos espais diferenciats per a la consulta de la premsa i els llibres, com es manté en l’actualitat, la biblioteca va adquirir un nou impuls.

Una empenta impulsada per la “professionalització” del servei gràcies a la incorporació de la primera bibliotecària titulada, Francesca Farró, qui va ser una entusiasta en l’animació a la lectura dela presència femenina a les sales. Amb una curta presència a l’entitat de tan sols un any, la trajectòria encetada per Farró va tenir continuïtat en la figura de Dolors Sadurní, una etapa en la qual es va aprovar el primer reglament de la biblioteca, i en les germanes Dolors i Elisa Pujol.

De Anciola va recordar també que la biblioteca d’aquells anys va aixoplugar a l’escriptor Plàcid Vidal qui gràcies al mecenatge d’Eduard Toda havia de catalogar part del fons. De fet, un dels processos bibliogràfics significatius d’aquell moment van ser l’inventari i inici de catalogació de dos fons singulars, el de Miquel Ventura i el d’Eduard Toda. Amb una primera remesa de més de 5.000 volums arribada aleshores, el fons Ventura incloïa llibres dels segles XV, XVI i XVII especialment, alguns d’ells incunables. Un llegat, com el d’Eduard Toda, que des d’aleshores té un tractament unitari a la biblioteca del Centre.

Estadístiques dels llibres servits, introducció de les anomenades desiderates, publicació de crítiques literàries a la Revista del Centre de Lectura per part de les bibliotecàries.. Tota una sèrie d’iniciatives van iniciar-se a partir d’aquell moment en què la biblioteca del Centre de Lectura va començar a convertir-se en el que encara és avui en dia.
 
 
Participació
Director: Marià Arbonès
Cap de redacció: Marc Busquets
Departament de Tecnologia: Josep Gallofré / Adrià Martínez

Raval de Santa Anna, 2, tercer pis | 43201- Reus | Telèfon 977 300783 | info@reusdigital.cat
Segueix-nos a:
Cerca a ReusDigital: