JUDICIAL

Absolts els acusats en el primer judici pel cas Castor

L'Audiència de Castelló considera que ni els dos directius d'Escal UGS ni l'empresa van cometre cap delicte

per Aguaita.cat, Terres de l'Ebre | 1 de desembre de 2021 a les 08:47 |
Els dos exresponsables de la mercantil del Castor en l'última sessió del judici pels terratrèmols | ACN
L'Audiència de Castelló ha absolt Recadero del Potro i José Luis Martínez Dalmau, els dos directius d'Escal UGS acusats pel cas Castor, segons ha avançat el diari Mediterráneo. La sentència arriba quinze dies després que acabés la vista oral contra els dos empresaris i els absol, tant a ells com a l'empresa, dels delictes contra el medi ambient i els recursos naturals. El judici es va fer els mesos d'octubre i novembre, i els dos acusats no van admetre cap error en el disseny del projecte ni tampoc cap responsabilitat pels més de 1.000 terratrèmols provocats per la injecció de gas. La Fiscalia demanava sis anys de presó per tots dos. 

El tribunal fa seves, de forma pràcticament total, les tesis presentades per la defensa al llarg de la visita oral: assegura que els terratrèmols difícilment es podien preveure, que no existeix consens científic sobre la seva causa i, fins i tot, minimitza l'abast dels sismes, tot descartant que arribessin a produir danys personals ni materials a la població de les poblacions properes. La sentència rebutja també els danys morals que reclamava l'acusació particular de la plataforma d'afectats Aplaca.

Malgrat la reconeguda altíssima complexitat tècnica i científica que envoltava el cas, amb una vista oral que es va allargar durant gairebé un mes i que inicialment preveia prop de 190 testimonis i 35 perits, la secció primera de l'Audiència de Castelló, presidida pel magistrat Esteban Solaz, ha sentenciat el cas en només dues setmanes.

L'expresident d'Escal UGS, Recaredo del Potro, l'exconseller delegat, José Luis Martínez Dalmau, i la mateixa mercantil han estat absolts dels càrrecs pels quals Fiscalia sol·licitava sis anys de presó: delicte contra el medi ambient i els recursos naturals, amb risc per a la vida i la integritat física de les persones, amb ocultació d'informació a l'administració i un greu risc de deteriorament irreversible o catastròfic.

Res de tot això, segons la sentència, ha quedat provat, malgrat l'onada de més d'un miler de terratrèmols que van desencadenar les injeccions de gas i la inviabilitat declarada d'un projecte, impulsat pel grup ACS de Florentino Pérez, que podria suposar un cost per a les arques públiques superiors als 2.000 milions d'euros. De fet, els magistrats de l'Audiència de Castelló posen en dubte que els sismes fossin causats per les activitats d'injecció de gas al magatzem de gas submarí. Fins i tot rebutgen que els terratrèmols causessen danys o posessen en risc la població de la costa de l'Ebre i el Maestrat.

"No existeix constància probatòria del risc de perill causat al medi ambient per no aparèixer degudament demostrar en quina mesura les injeccions de gas al magatzem Castor van afectar el medi produint els sismes de major magnitud entre el 17 de setembre i el 4 d'octubre –una quinzena, arribant a un màxim de 4,3 graus a l'escala de Richter- perquè no hi ha constància de que causessin danys personals ni materials als ciutadans de les poblacions properes al magatzem de gas Castor, es desconeix com es va produir la sismicitat observada i, per tant, com va poder influir la injecció de gas en aquesta sismicitat", asseguren els magistrats al text, assumint fil per randa les conclusions de les defenses i el contingut de la "pràctica totalitat" dels nombrosos informes pericials de part, la major part dels quals elaborats el passat mes de setembre a partir de dades aportades per la pròpia companyia.

De res ha servit les declaracions dels autors de l'anomenat informe del MIT, el que va utilitzar el govern espanyol per clausurar definitivament les instal·lacions, que no van poder establir cap protocol d'injecció sense que es generessin terratrèmols al magatzem de gas submarí. Tampoc l'informe de l'IGME, que va apuntar que a dures penes existia un marge de seguretat de pressió per injectar a l'estructura.

La falla Oriental d'Amposta, també exculpada

"Tota la comunitat científica consultada està d'acord a concloure que segons els estàndards científics i tècnics de la indústria en el moment que es va desenvolupar el projecte Castor i es van efectuar les operacions d'injecció, els sismes de major entitat no eren predictibles/previsibles", conclou. Els magistrats s'atreveixen també a exculpar la falla Oriental d'Amposta, i la seva reactivació fruit de les injeccions, i apunten que un trencament més petit sense cartografiar hauria estat responsable dels sis,es.

La sentència, d'altra banda, no només rebutja que els directius de l'exconcessionària actuessin de forma dolosa sinó que, per contra, en el moment que davant l'increment de la sismicitat a partir del 9 de setembre van adoptar "mesures correctores", van reduir la injecció de gas després d'una "anàlisi precisa de les dades" i van informar a les autoritats aplicant el que es coneix com el protocol semafòric. L'escenari sísmic, apunten, "no es podia preveure en aquell moment", fet pel qual, conclouen, "no es va contravenir la normativa en matèria de protecció el medi ambient, ni es va produir un perill greu".

Els magistrats tampoc veuen en la seva actuació indiferència davant del risc pels sismes "respectant" la normativa, les autoritzacions administratives i els paràmetres d'operació establerts. Rebutgen l'argument de Fiscalia de que l'empresa va modificar les previsions inicials per accelerar els treballs i avançar la seva inclusió al règim retributiu del sistema gasista, efectuant a principis de setembre una prova d'injecció a capacitat nominal de 8 milions de metres cúbics diaris, pràcticament multiplicant per tres el volum diari màxim introduït des de l'inici de les operacions al juny. La sentència considera també que Escal UGS no va ocultar informació, que va atendre els requeriments del Ministeri d'Indústria i va comunicar la sismicitat a les administracions.

Els magistrats neguen tots els danys

Un dels aspectes que també va ocupar bona part de la vista oral, la rellevància dels sismes i les seues conseqüències per a la població de les Terres del Sénia, també és qüestionada obertament pels magistrats. Rebutgen l'existència de danys morals per part dels 124 socis de la plataforma d'afectats Aplaca, cadascun dels quals reclamava 15.000 euros d'indemnització per aquest concepte. Addueix la sentència que el patiment no tenia la "suficient gravetat", que no eren "conseqüència d'un dany comès" i que no han estat justificats "mèdicament".

No només això, respecte els danys materials reclamats per diversos particulars, considera la sentència que "no ha quedat demostrada la seva relació amb els sismes per intensitats i magnituds que publica l'IGN". En altres paraules, que els ocasionats pel Castor, "pel seu caràcter lleu, no són aptes per provocar danys en edificacions". També retreu que els danys declarats estiguin localitzats de forma disseminada i per part de poques persones. A més, retreu que no s'aporta "documentació demostrativa, tenen una explicació diferent" i assenyala que són fruit de "defectes d'execució o conservació d'aquests habitatges que s'han evidenciat en el transcurs dels anys".

La sentència, que declara d'ofici els costos processals, no es pronuncia finalment sobre les possibles responsabilitats civils derivades del cas.
 
Participació
Director: Marià Arbonès
Cap de redacció: Marc Busquets
Departament de Tecnologia: Josep Gallofré / Adrià Martínez

Raval de Santa Anna, 2, tercer pis | 43201- Reus | Telèfon 977 300783 | info@reusdigital.cat
Segueix-nos a:
Cerca a ReusDigital: