POLÍTICA

Pellicer albira l'«Horitzó 23»

L'alcalde obre la possibilitat a optar a un quart mandat

per Marc Busquets Obré, Reus, Catalunya | 6 de desembre de 2021 a les 08:00 |
Pellicer, a la sala de premsa de l'Ajuntament | Reus.cat
Per més que els periodistes ho preguntàvem a les entrevistes que va concedir fins a l'equador de l'actual mandat polític, el batlle, Carles Pellicer, no s'havia pronunciat sobre els seus plans de futur. Presentar-se a les eleccions municipals de 2019, amb Junts per Reus, ja va ser en certa manera un gir de guió en relat de l'alcalde de la capital del Baix Camp. Després de tot, fins llavors havia mantingut que la seva intenció era la de romandre al poder per vuit anys, i al 2023 en farà 12 que lidera la ciutat.

La crisi econòmica i el "bloqueig" de l'oposició



En un recent article publicat al Diari de Tarragona, el propi Pellicer ha revelat de manera implícita quin és el seu objectiu. D'aquesta manera, s'ha esclarit un dels dubtes que la classe política i la ciutadania tenien al voltant de la figura de l'alcalde, en l'actual mandat molt còmode gràcies a la majoria de govern que suma amb el suport d'Ara Reus i Esquerra. Abans de les municipals de 2019, quan d'entrada no s'havia de presentar, va apuntar que el seu projecte de ciutat restava "inacabat" a causa de la crisi econòmica, primer; i per culpa del "bloqueig" al ple per part de l'oposició, després. 

Pel que fa a aquest últim argument, cal tenir en compte que Pellicer es va de sotmetre a dues qüestions de confiança per tirar endavant els comptes dels exercicis de 2017 i de 2018. A conseqüència de la primera, i ni que fos amb timidesa, els grups a l'oposició (llavors, el PSC, la CUP, Cs i el PP) van explorar una més que improbable alternativa a l'equip del batlle. Per tot plegat, l'entorn de l'alcalde va exposar, ja de cara a la cita a les urnes de 2019, que els seus respectius governs no havien pogut desplegar les inversions previstes (i desitjades) pels motius externs ja esmentats. 

És una evidència, a banda, que l'actual mandat ha quedat marcat per la pandèmia i les seves conseqüències econòmiques i socials. En aquest sentit, el govern es va veure obligat a reformular la seva gestió (plasmada al Pla d'acció municipal 2019-2023, el PAM) per impulsar l'anomenat Reactivem Reus, dotat de 4,5 milions d'euros en els anys 2020 i 2021. És igualment una evidència que la covid-19 ha alterat, ajornat o suspès molts dels projectes planificats arreu, raó per la qual Pellicer podria argumentar que encara no ha pogut completar la seva visió de ciutat i que precisament per això vol optar al seu quart mandat a l'alcaldia. 

A la recerca del consens



Una altra qüestió rellevant és la futura composició de la llista de Junts per Reus 2023. Constituïda l'agrupació local del partit de Puigdemont, i amb figures de pes com les regidores Montserrat Vilella i Teresa Pallarès al capdavant, Pellicer haurà de fer valer el seu tarannà a la recerca del consens, al qual al·ludeix sovint, per equilibrar un grup amb ADN del PDeCAT. "Ell és el primer que ha d'expressar quina és la seva voluntat. Per part de Junts, creiem que només sumant podrem retenir el màxim d'alcaldies (...). La intel·ligència política de Pellicer el portarà a treballar en aquesta mateixa direcció. Seria molt poc productiu, des de la seva perspectiva i la nostra, tenir una mirada dividida i de confrontació", va apuntar sobre la qüestió el secretari general de Junts per Catalunya, Jordi Sànchez, entrevistat per Reusdigital.cat el passat octubre. 

En aquest context, el govern tripartit ha mostrat fins ara solidesa i cohesió interna. Forma part de la lògica electoral, però, que a mesura que s'aproximi el maig de 2023 se subratllin diferències ideològiques i de programa. És d'esperar que ERC intenti l'assalt de l'alcaldia, mentre que el PSC s'ha intentat fins ara erigir en "l'única alternativa" a Pellicer i els seus col·laboradors. Pel que fa a la resta de forces, Ara Reus ha celebrat fa poc una assemblea que ha servit per "fixar el rumb" a les properes municipals; el futur de Cs, al seu torn, és incert; i a la CUP caldrà restar amatent a l'estratègia que s'adopti per als propers comicis. 
Participació