ESPECIAL 25-N

Les noies tenen més risc de ser víctimes de d'assetjament escolar i de ciberassetjament

Dues docents de la UOC apunten, en el marc del 25-N, que "el món digital multiplica les violències contra les dones"

per Reusdigital.cat, Reus, Catalunya | 25 de novembre de 2021 a les 08:00 |
Les noies pateixen més «ciberagressions directes» que els nois | Freepik
La comunicació en entorns digitals aguditza el problema de la violència de gènere i multiplica el nombre de persones disposades a agredir dones i persones de grups socials minoritaris, segons un informe de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). A més, les dades estadístiques i els resultats de múltiples estudis i informes han demostrat que les noies poden tenir més risc de ser víctimes de ciberdelictes de tipus sexual.

Leila Mohammadi, professora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC i investigadora del grup GAME, explica que "l'anonimat és un element que pot promoure que els agressors tinguin conductes agressives contra dones que en un entorn fora de línia no adoptarien, atès que se sentirien menys impunes".

En el cas de les dones que han sobreviscut a una agressió, però, "l'anonimat s'ha de preservar perquè té una funció protectora". Per mitjà de les xarxes socials "poden emergir i es poden visibilitzar molts casos d'assetjament, apunta Mohammadi". El projecte Cuéntalo, per exemple, ha servit per recopilar 2,75 milions d'intervencions a les xarxes per mitjà d'una etiqueta que ha donat veu a 51.276 testimonis sobre diferents classes de violència contra les dones de 60 països.

Mohammadi adverteix, en aquesta línia, que en els darrers anys ha incrementat la violència de gènere contra les dones en espais digitals i que un exemple d'això "es troba en les experiències de periodistes, activistes, polítiques, defensores dels drets humans i membres de la comunitat LGTBIQ+". "És important emfatitzar que la violència de gènere en línia i la que es produeix fora de línia són part del mateix problema i estan vinculades, no separades", destaca.


Mohammadi creu que cal "desafiar" les plataformes perquè facin canvis. En aquest cas, argumenta que es podria optar per "més vigilànci"a, encara que, diu l'experta, les empreses es beneficien d'un disseny que "obté clics a partir dels debats d'odi contra les dones".

El ciberassetjament entre la joventut



Sobre el ciberassetjament entre joves, hi ha dades que mostren com les noies poden ser més víctimes de determinats tipus de delictes. Segons la professora dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC Irene Montiel, a l'estat, les dades recollides pel Sistema Estadístic de Criminalitat (SEC) dels fets coneguts i registrats per les forces i els cossos de seguretat de l'Estat sobre cibercriminalitat del 2020 indiquen que les dones experimenten més victimitzacions per ciberdelictes sexuals que els homes.

Segons s'assenyala des de la UOC, diferents estudis internacionals apunten que "les noies són en major mesura víctimes de ciberatacs de tipus sexual i presenten més risc de patir sèxting coercitiu o difusió inconsentida d'imatges sexuals". Montiel també destaca que hi ha evidències en estudis que demostren que les noies pateixen més "ciberagressions directes" que els nois en l'àmbit de la ciberviolència de parella entre adolescents, com ara els insults i les amenaces.

Aquest panorama té conseqüències importants en salut mental, "que fan que augmentin els diagnòstics de depressió i els pensaments suïcides". Més enllà del diagnòstic sobre la gravetat de la situació sobre el ciberassetjament, les expertes consideren que "hi ha camí per recórrer per afrontar el problema". Per a Mohammadi, cal "desafiar els monopolis tecnològics" i fer-los "responsables" perquè "a causa de com aquestes empreses estan dissenyades passen coses com la invasió de la privacitat, la distorsió de la informació, les males condicions laborals, el discursos d'odi i la violència de gènere". Mentrestant, però, per a Montiel cal "treballar des de la infància per trencar les creences i els mites sobre l'amor romàntic i les que justifiquen els comportaments violents". 
Participació