1 de 10
POLÍTICA

El Carrilet: necessitats actuals i projectes de futur

En ple desenvolupament del procés participatiu per “transformar” la zona, part del veïnat i l'oposició reclama accions “immediates” per millorar-ne la neteja i la seguretat

Una de les accions del procés participatiu del Carrilet va derivar en la manifestació de les queixes dels veïns | Reusdigital.cat
per Marc Busquets Obré, Reus, Catalunya | 30 de novembre de 2021 a les 08:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 30 de novembre de 2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Va ser un assolellat matí de dissabte, a finals del passat mes d'octubre. S'havia previst una passejada “de descoberta del territori”, segons es va anunciar en el seu moment des del consistori, en el marc del procés participatiu per “transformar” el Carrilet. El cas, però, és que l'acte en qüestió va derivar en la manifestació de les queixes dels no pocs veïns que van voler sumar-s'hi. Van fer constar el seu malestar, entre altres, per la suposada manca de neteja que hi ha al barri, i van denunciar situacions “d'inseguretat” quan van per segons quins carrers a segons quines hores del dia.

Altres dels presents van apuntar que si bé consideren “positiu” que l'Ajuntament de Reus hagi engegat el procés participatiu, el que cal d'entrada és atendre les necessitats actuals que hi ha a les seves places i carrers. Dies després, i preguntada per les denúncies del veïnat, la vicealcaldessa Noemí Llauradó va assenyalar que és “molt bo” que les queixes “aflorin”, perquè això “demostra que hi ha una necessitat de transformació” i que, en conseqüència, la voluntat del govern municipal és “encertada”.

Quan el Carrilet va entrar a la campanya de 2019



Uns dies més tard, va ser el cap de l'oposició, el socialista Andreu Martín, qui va es va voler envoltar de veïns a l'avinguda del Carrilet per denunciar que en els més de 10 anys d'alcaldia de Carles Pellicer, al barri “no s'hi ha fet res de res”. Va mirar de recolzar tal contundent afirmació tot recordant les “promeses incomplertes” dels partits Junts per Reus i ERC a la campanya de les eleccions de 2019.

El primer va apostar per la construcció d'un nou mercat, la reforma de l'estació d'autobusos, la conversió del carrer de l'escultor Rocamora en un bulevard i la creació d'una nova zona verda; el segon, al seu torn, va incloure la seva proposta a la zona en un conjunt d'accions “estratègiques” en matèria d'urbanisme, entre les quals un alberg del qual no es va parlar més en mesos i que, un cop s'ha engegat el procés participatiu, ha recuperat protagonisme.

Passada la cita electoral, i amb el mateix govern que en l'anterior mandat (amb majoria, això sí), la previsió d'actuació al Carrilet que va recollir el Pla d'Acció Municipal (PAM) 2019-2023 es va reflectir en l'anomenat Eix d'espai urbà (punt 2.5.03. 'Generar noves centralitats urbanes'): “Actuar en l'àmbit urbanístic i d'equipaments a la zona del Mercat del Carrilet", s'hi va fer constar en el seu moment, tot deixant lliure a la interpretació l'actuació política que se'n podria derivar, i que Pellicer, Llauradó i la regidora del ram, Marina Berasategui, van avançar l'estiu passat.

D'aquesta manera, el batlle es va referir a un “projecte potent, a l'abast de la ciutadania”, articulat a partir del jovent, la cultura, la mobilitat i l'habitatge, i complementat amb un procés participatiu obert als reusencs. L'entorn ha d'acollir, en principi, un punt de venda de producte fresc. “En podríem dir mercat”, va precisar la vicealcaldessa.

I és que el mercat del Carrilet i el seu futur han estat, de fet, una de les principals polèmiques polítiques del mandat actual. De les propostes en campanya i l'objectiu manifestat al PAM es va passar, de sobte, a l'inesperat anunci del tancament de l'equipament. El regidor Carles Prats va ser l'encarregat de comunicar la decisió, el febrer de 2020, tot generant les crítiques de l'oposició, dels paradistes i d'un part del teixit social.

Es van recollir signatures, i es van organitzar manifestacions, tot desembocant en la presentació d'una moció socialista ja al ple del gener d'enguany per impulsar una consulta ciutadana sobre el tancament de l'espai. El govern va fer valer la seva majoria per tirar-la enrere, argumentant de passada que s'estava preparant el projecte “transformador” que finalment va començar a cristal·litzar el passat estiu.

De l'anunci del tancament a la pròrroga fins al 2024



Tan sols uns dies després de la sessió plenària en què no va prosperar l'esmentada consulta, el govern va anunciar que finalment el mercat romandrà obert fins al 2024. Pellicer va apuntar a una decisió “responsable”, en un context pandèmic i de crisi econòmica, per argumentar l'ajornament de la clausura. D'aquesta manera, el batlle reusenc va exposar que tot plegat s'havia decidit per mantenir els llocs de treball dels paradistes de l'equipament, uns 25, a causa de la delicada situació generada per la covid-19.

La vicealcaldessa Llauradó va indicar que si bé l'espai genera “pèrdues”, l'anàlisi feta des del govern va avalar la pròrroga de tres anys més. Amb tot, el regidor Prats va matisar que “no podrem allargar eternament la vida del mercat”. Val a dir que, en el seu moment, un dels arguments esgrimits pel govern per tancar el mercat va ser un informe tècnic on es va apuntar, a les conclusions, que l'edifici es troba “en un estat de precarietat i deficiències derivats de la seva edat”, unes quatre dècades, el que en dificultava un allargament de la seva vida útil “sense una inversió important en rehabilitació estructural”.

La CUP va denunciar que amb el document “no n'havia prou” per cessar l'activitat a l'espai i que, en tot cas, la “manca de manteniment” dels diferents governs de la ciutat havien conduït a la situació actual. Pot sobtar, doncs, que tot i l'esmentada “precarietat” s'hagi optat per mantenir en funcionament les parades durant uns anys més. De fet, una altra lectura descreguda apuntaria que o bé la inversió que es va dir que calia no era tan gran, o que la “precarietat” en qüestió no devia ser tal.

Sigui com sigui, el PSC s'ha aproximat ara al veïnat del barri per reclamar una sèrie d'accions “immediates” al sector sud de la ciutat. No només tenen en compte el mercat, per al qual demanen les aportacions pressupostàries “adequades” per garantir-ne el manteniment fins al 2024; se centren en la neteja, la seguretat, la il·luminació, o la intervenció en façanes i elements patrimonials.

Al costat de Martín, una veïna va posar en dubte la futura aplicació dels resultats del procés participatiu del Carrilet. "No ho sabem, si de tot això en sortirà res de positiu. Ens estem organitzant perquè volem més zones verdes, i perquè creiem que el mercat està infrautilitzat", va dir. A la primavera d'enguany, quan Reus horitzó 32 es va presentar en societat, Llauradó va fer una crida a la participació ciutadana per recuperar la “il·lusió” i construir “la ciutat de futur que tots volem”.

De ben segur que la reformulació urbana del sud del terme, amb el Carrilet com a punt neuràlgic, pot engrescar la societat, en especial si s'escolta la seva veu a través d'un procés obert. Que una part del veïnat expressi públicament els seus dubtes sobre si el govern tirarà endavant les mesures que es proposin des de la ciutadania, però, és preocupant.

A banda, el futur és lluny. És a una dècada, a jutjar pel nom amb el qual han batejat el Pla estratègic. El dia a dia no només es pot gestionar amb il·lusió i l'esperança d'un Reus sostenible, verd, més cívic i modern. Tal com reclamen els veïns del Carrilet, hi ha “moltes i petites coses necessàries” que cal atendre abans d'abordar la gran transformació promesa.

Article publicat a NW. La Revista de Reus el novembre de 2021.
Participació
Director: Marià Arbonès
Cap de redacció: Marc Busquets
Departament de Tecnologia: Josep Gallofré / Adrià Martínez

Raval de Santa Anna, 2, tercer pis | 43201- Reus | Telèfon 977 300783 | info@reusdigital.cat
Segueix-nos a:
Cerca a ReusDigital: