POLÍTICA

El PSUC dona la bandera del Radi de Reus del PSUC, del 1937, al Centre de Lectura

per Isabel Martínez, Reus, Catalunya | 18 de novembre de 2021 a les 08:43 |
L'acte s'ha fet el passat dimecres a la tarda | Isabel Martínez
Aquesta informació es va publicar originalment el 18 de novembre de 2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) ha donat, aquest passat dimecres a la tarda, una bandera del radi del PSUC de Reus al Centre de Lectura de Reus. Aquesta bandera, que durant dècades es va trobar a l’actual Centre de Documentació i Memòria de Salamanca en ser requisada per les tropes franquistes, es va confegir l’any 1937 per tal de publicitar una reunió del partit a la capital del Baix Camp.

“Per a nosaltres és un orgull ser els dipositaris d’aquesta bandera” ha afirmat el president del Centre de Lectura, Lluís Miquel Pérez, qui ha rebut la donació de mans d’Andreu Mayayo, membre de la direcció col·legiada del PSUC. “Crèiem que la bandera no s’havia de dipositar al fons de l’Arxiu Nacional de Catalunya” on es troba dipositada la documentació del partit, ha explicat Andreu Mayayo, qui ha invocat l’exemple del diputat Josep Solé Barberà el qual va cedir la seva biblioteca a l’ateneu reusenc.

A més, Mayayo ha destacat que el Centre de Lectura va ser “un lloc emblemàtic” durant la lluita antifranquista “per les sessions del Cine-club i les reunions clandestines de les Joventuts Comunistes de Catalunya”, una història que s’ha considerat convenient per cedir-hi aquest element propagandístic del partit. Així mateix, Mayayo ha aprofitat la trobada per explicar la política de preservació i divulgació documental del PSUC des de fa anys que ha permès al partit tenir en l’actualitat un llistat de militància de més de 36.000 persones, alguns dels quals amb biografies. “Són carn i ossos”, ha dit de les vivències de les persones que van formar-hi part tot destacant-ne “el valor historiogràfic incalculable” de documents com ara els consells de guerra amb l’objectiu que “la gent jove que no ho va viure pugui fer-se preguntes”.

El llistat del Radi de Reus



Conjuntament amb la bandera que ara s’ha cedit al Centre de Lectura es va divulgar un llistat amb diferents documents que expliquen la conformació del PSUC a Reus al voltant del 1935 i 1936. A més, també es va presentar un llistat de 53 noms de militants del PSUC o de la resta de partits que el van conformar com ara la USC.

Entre aquests noms consten, per exemple, la primera regidora del PSUC, Teresa Palau Llurba; el dirigent del PSUC Josep Banqué; l’impressor Salvador Torrell o Josep Recasens Mercadé, de la Unió Socialista de Catalunya.

La formació del PSUC a Reus, vista per Solé Barberà



L’esclat de la Guerra Civil va ser definitiva per la conformació del PSUC com a partit unitari de les forces socialistes i comunistes. Concretament, el nou partit es va formar el 23 de juliol de 1936 com a resultat de la fusió de 4 partits obrers catalans: la Unió Socialista de Catalunya (USC); el Partit Comunista de Catalunya (PCC); la Federació de Catalunya del Partit Socialista Obrer Espanyol i el Partit Català Proletari (PCP). Cal dir que alguns polítics com Recasens Mercadé va ser sempre contrari a la unificació del seu partit en la nova formació unitària.
 

Imatge dels assistents Foto: Isabel Martínez


“Les joventuts ja s’havien unificat feia algun temps. Van haver-se de cremar etapes per la unificació degut a l’esclatament de la guerra”, recordava, el 1976, un vell militant de Reus al butlletí ‘Avant’ en relació a la unió dels diferents partits d’esquerres en el moment de l’inici de la guerra. De fet, el que arribaria a ser el primer diputat del PSUC per Tarragona, Josep Solé Barberà, afirmava que, en el moment de la unió, “era molt seriosa” la conflictivitat a nivell d’estat major dels 4 partits a Reus.

Durant la tardor i l’hivern de 1935, les diferents formacions ja havien deliberat internament sobre la conveniència d’apostar per l’ingrés en la “Unió Republicana” cara a les noves eleccions del febrer de 1936. Per Solé Barberà, les “reserves” venien principalment de la USC i del PSOE. En concret, apuntava cap a Recasens i Mercader a qui definia, no obstant, com a “un home extraordinari com a home” i “socialista extraordinari com a socialista” qui, al seu parer, es “va automarginar” de l’acció del PSUC.

De fet, Recasens va ser una de les poques veus del socialisme català que va oposar-se públicament al procés d’unificació i a l’ingrés a la Internacional Comunista. En un llibre de publicat pòstumament (‘Vida inquieta. Combat per un socialisme català’), Recasens corroborava, efectivament, la seva oposició al procés de fusió que va convergir al PSUC.

“Vaig combatre el projecte de fusió, al·legant que no era justificat ni oportú, sostenint que era impremeditat, prematur i perillós, cridant l’atenció sobre els resultats contraproduents i catastròfics que portaria un nou rompiment si fracassava el generós intent”, explicava Recasens en l’esmentada publicació. Tot i així, el socialista va retirar les esmenes presentades al darrer congrés de la USC el maig de 1936.
Participació
Director: Marià Arbonès
Cap de redacció: Marc Busquets
Departament de Tecnologia: Josep Gallofré / Adrià Martínez

Raval de Santa Anna, 2, tercer pis | 43201- Reus | Telèfon 977 300783 | info@reusdigital.cat
Segueix-nos a:
Cerca a ReusDigital: