1 de 10
AGROALIMENTACIÓ

L'energia renovable també viurà de la correcta gestió de la producció animal

És una de les conclusions de la segona sessió del cicle sobre el Canvi Climàtic que organitza la Cambra de Reus

La sessió ha tingut lloc a l'espai de la LLotja | Cedida
per Reusdigital.cat, Reus, Catalunya | 9 de novembre de 2021 a les 21:46 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 9 de novembre de 2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La Llotja de Reus ha acollit aquest dilluns una nova jornada tècnica sobre les energies renovables i les seves conseqüències en el sector agroalimentari. Una iniciativa de la Cambra de Comerç de Reus, en motiu del 135è aniversari de la corporació, que compta amb el suport de la Diputació de Tarragona i de l’IRTA.

El tema de la segona jornada del cicle ha girat al voltant dels cereals.  En la seva ponència, David Torrellardona, de l’IRTA, ha fet incidència en el missatge negatiu que ha quallat en els últims anys de la relació directa entre la producció animal i el canvi climàtic ja que, “s’ha arribat a dir que el 51% de les emissions de metà que són perjudicials per la capa d’ozó són provocades per la ramaderia”. L’expert ha explicat que alguns mitjans de comunicació han comprat i han difós aquestes dades, que ha titllat directament de ” fake news”, ja que no estan comprovades i només tenen minuts de televisió i premsa per la importància i el pes que  té el lobby vegà i els animalistes. Segons Torrelladorna, aquesta xifra és molt inferior a la difosa pels animalistes i ha dit “com a molt arriba al 4’5%, una xifra a la qual se li pot sumar les emissions per la transformació agrícola per l’alimentació animal que, a tot estirar, ens situarien en el 13% de les emissions a l’atmosfera”.  

Per l’investigador de l’IRTA el que realment cal és buscar noves fonts energètiques renovables que puguin ajudar a reduir aquesta petjada ecològica i també noves fonts d’alimentació animal que passen, per exemple,  per la “producció de microalgues que aportin proteïnes a l’alimentació animal, i també l’alimentació a partir d’insectes, gràcies als residus orgànics processats per crear larves que posteriorment s’aïllen i poden servir per a l’alimentació animal”. En la seva intervenció Torrellardona també ha reclamat reclamar un nou marc normatiu per treballar en aquest sentit. 

La jornada ha continuat amb la ponència de Belén Fernández, de l’IRTA, que ha incidit en els diversos tipus de noves pràctiques al sector ramader de cara a mitigar els efectes de les emissions. Ha explicat que s’està treballant en millores i noves pràctiques en fertilització; en aconseguir noves fonts de proteïna animal per l’alimentació del bestiar i reduir la demanda energètica de les granges. “Tot plegat pot suposar una reducció del 35% de les emissions a l’atmosfera”, ha dit. L’altre gran repte és la gestió dels purins i l’aprofitament de les dejeccions per obtenir energies renovables. Això passa, segons Fernández, per continuar treballant per aconseguir biogàs a través de la producció de residus; també la biomassa que es pot transformar en biometà sintètic i l’hidrogen verd, a partir de l’hidròlisi de l’aigua. Actualment el 6% de l’energia elèctrica procedent de fonts renovables ve del biogàs, tot i que la tendència actual és el creixement del biometà. Per últim, ha afirmat que aquestes plantes de biogàs haurien d’estar descentralitzades pel territori que poden suposar un “nou model de negoci a l’entorn rural gràcies a aquestes energies alternatives”. 

Riscos en els mercats de cereals

Abans d’aquestes dues intervencions, Mercedes Ruiz, directora general d’Aesvtivum, especialistes en mercats agroalimentaris, també ha presentat una ponència al voltant dels mercats de cereals i oleaginoses. Ruiz ha explicat que estem en un moment de gran fluctuació dels mercats internacionals per una producció baixa, registrada l’any passat, i unes previsions millors per la collita d’enguany, però per uns canvis evidents per l’entrada en el taulell de joc de les importacions d’alguns països amb molta demanda com és la Xina i també d’altres països amb un pes específic important com Ucraïna. També ha indicat que l’increment dels preus dels fertilitzants i els costos energètics pot provocar una reducció en les hectàrees de plantació en alguns països i, per tant, un encariment dels cereals en el mercat local i global.  

Respecte al volum de negoci que mou el sector del cereal, que ha quantificat la seva producció a nivell mundial en 1.200 milions de tones de panís, poc més de 760 milions tones blat i  gairebé 400 de baies de soja, Ruiz reconeix que els preus en aquest moment són molt alts i ha recomanat la compra de futurs pel 2022 i, en alguns casos, també pel 2023. Això sí, ha aconsellat assegurances en aquestes compres a futur per preveure baixades de preus no previstes. 

El cicle sobre el Canvi Climàtic i l’afectació de les energies renovables sobre la producció agroalimentària continuarà el dilluns 22 de novembre amb una nova jornada dedicada, en aquesta ocasió, a l’aigua. Hi participaran dos investigadors de l’IRTA, els Doctors Joan Girona i Agustí Romero.
Participació
Director: Marià Arbonès
Cap de redacció: Marc Busquets
Departament de Tecnologia: Josep Gallofré / Adrià Martínez

Raval de Santa Anna, 2, tercer pis | 43201- Reus | Telèfon 977 300783 | info@reusdigital.cat
Segueix-nos a:
Cerca a ReusDigital: