OCI

Les recomanacions culturals de la redacció de Reusdigital.cat

Una comèdia, una proposta documental i un disc de culte, les nostres propostes

per Reusdigital.cat, Reus, Catalunya | 12 de novembre de 2021 a les 08:00 |
El disc «Songhai», de Ketama, Toumani Diabaté i Danny Thompson, una de les recomanacions per al cap de setmana | Todocoleccion.net
Aquesta informació es va publicar originalment el 12 de novembre de 2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Arriba un altre cap de setmana, i amb aquest, les recomanacions culturals dels integrants de la redacció de Reusdigital.cat. Com ja és habitual, volem compartir amb tots vosaltres, amics i lectors, música, cinema i llibres. 

Marc Busquets recomana "Master of none"


Ja fa unes setmanes que a Netflix s'hi pot veure la tercera temporada de la sèrie Master of none. No es tracta de cap de les produccions més vistes entre els seus abonats, però el cas és que aquesta comèdia dramàtica és del tot recomanable. L'ànima del projecte és el còmic Aziz Ansari. Els seus orígens familars, a l'Índia, han marcat la seva trajectòria i són un leitmotiv a Master of none, on s'hi narren les peripècies professionals (i emocionals) d'un aspirant a actor. El racisme estructural, en una col·lecció de vinyetes més o menys connectades, conforma una ficció honesta, enèrgica i imaginativa, farcida a més de referències audiovisuals. 

Cadascun dels seus episodis (d'uns 30 minuts de durada) aborden aspectes i neguits de la nostra rutina: l'amistat, la feina, les relacions de parella, les convencions socials... a partir d'un estil entre costumista i documental, sense estridències i amb un peculiar sentit de l'humor. Fins i tot en els aspectes tècnics, Master of none destaca per la cuidada posada en escena, pròpia del cinema indie, i en què alguns dels capítols són peces úniques. 

La sèrie es va estrenar el 2015 i va obtenir diversos premis. La tercera temporada (a la qual han afegit el subtítol Momentos de amor), quasi experimental, s'allunya certament de les dues anteriors, per quasi diseccionar les intimitats de la parella. És en aquesta tanda d'episodis quan, a més, l'anàlisi se centra en les dones. A través de llargs diàlegs, Master of none apunta ara a una experiència diferent, més profunda, potser no al gust de tothom, però sens subte estimulant per a aquells que vulguin fugir de les habituals sitcoms
 
 
 

Alba Cartanyà recomana "Explained"


La sèrie Explained (traduïda com En pocas palabras) és una proposta documental produïda per Vox Media, que presenta una sèrie de capítols curts (d'uns 20 minuts) sobre temàtiques ben diferents.

És perfecta per a persones curioses, que tinguin ganes de saber més sobre el pas del temps, les sectes, la intel·ligència animal, els huracans, les disculpes o la pell. Té tres temporades, i més de 40 episodis en total.

Són peces atractives visualment, amb un contingut interessant i de format breu, que desenvolupen les idees amb un llenguatge planer i entenedor. Explained es va estrenar a Netflix l'any 2018, i ha rebut molt bones crítiques. 
 

Marià Arbonès recomana escoltar el disc “Songhai”, de Ketama, Toumani Diabaté i Danny Thompson



Aprofito aquest apartat setmanal del qual disposo per recordar el segell discogràfic Nuevos Medios, creat el 1982 per Mario Pacheco i Cucha Salazar, tots dos malauradament traspassats. La mort de Pacheco va determinar el tancament de la discogràfica el 2011, però, per sort, la seva filla Maria va impulsar-ne la reobertura anys després.

En la meva etapa a Punt 6 Ràdio vaig ser testimoni de l'amabilitat de l'equip que dirigia Nuevos Medios i de la seva exquisida línia de producció. En el segell hi van gravar, entre altres grups, La Mode, Golpes Bajos i Kikí d'Akí. Més tard, la discogràfica va servir de plataforma de llançament per al moviment del nou flamenc, amb artistes i bandes com Ray Heredia, Ketama, Pata Negra, Martirio o Tabletom.

La formació de Carles Benavent, Jorge Pardo i Tino di Geraldo va ser una altra de les que van gaudir de les energies de Pacheco, al qual sempre es va assenyalar com a artífex de la pèrdua de prejudicis davant el diàleg entre el flamenc i el rock. A la vegada, la seva discogràfica va ser via de distribució del rock i el jazz internacionals, amb companyies de prestigi com ara Rough Trade, Factory Records o ECM Records, entre d'altres.

Songhai és un dels discs emblemàtics de Nuevos Medios. Publicat el 1988, és obra del grup Ketama, del músic de Mali Toumani Diabaté (expert en la kora, un instrument de corda africà molt semblant a l'arpa) i de l'anglès Danny Thompson. Abans, Ketama hi havia enregistrat el seu disc homònim i La pipa de Kif.

L'àlbum es va gravar en un moment delicat per a Ketama, ja que la intenció dels músics era plegar. Tanmateix, en una estada del grup a Londres, van conèixer Toumani Diabaté i la periodista Lucy Duran, els quals, amb Mario Pacheco, els van animar a interpretar unes cançons allí mateix. Van acceptar la proposta, i després de la improvisació van fer un concert en un club de Londres, que va sortir tan bé que van decidir gravar un disc. L'única cosa que calia afegir-hi era l'ajuda de les línies de baix de Danny Thompson, un dels integrants de Pentangle, la formació de folk britànic més visionària dels anys 60 i 70.

Finalment, Songhai es va gravar a Madrid, amb el mateix Pacheco com a productor i amb la col·laboració de Joe Boyd, d'Hannibal Records. El resultat fou una obra mestra, un experiment de fusió molt encertat entre el flamenc i el folklore centreafricà que va catapultar tant Ketama com Toumani Diabaté a la fama. El disc va tenir continuïtat sis anys després amb un segon treball, Songhai 2, també publicat amb Nuevos Medios, si bé aquest cop amb el guitarrista José Soto en el lloc de Thompson.
 
 
Participació
Director: Marià Arbonès
Cap de redacció: Marc Busquets
Departament de Tecnologia: Josep Gallofré / Adrià Martínez

Raval de Santa Anna, 2, tercer pis | 43201- Reus | Telèfon 977 300783 | info@reusdigital.cat
Segueix-nos a:
Cerca a ReusDigital: