CF REDDIS

«El que hem de fer és no abaixar mai la intensitat en el joc»

El futbolista del CF Reddis Alex Fernández repassa la seva trajectòria i analitza el duel contra la Canonja

per Maria Barriach, Reus, Catalunya | 28 d'octubre de 2021 a les 12:43 |
Fernández, a l'estadi | CF Reddis
El futbolista del CF Reddis Alex Fernández repassa la seva trajectòria, i analitza l’enfrontament de diumenge davant el CF la Canonja d'aquest proper cap de setmana.

-On va començar a jugar?

- Jo soc de Cambrils i vaig començar allí quan tenia 5 anys. Vaig estar al Cambrils fins al cadet de primer any, quan vaig fitxar pel Reus. Vaig estar-hi el segon any de cadet, més els tres anys de juvenil. I després enllaçant amb el filial del Reus. Després, vaig tenir una lesió de lligaments i em vaig plantejar deixar el futbol. Quan em vaig recuperar, vaig tornar al Cambrils, a Tercera catalana, durant dos anys, i després vaig fitxar pel filial del Reus un altre cop. Vaig tenir la sort de poder jugar a la màxima categoria de cadet, i a la màxima categoria de juvenil, a divisió d’honor.

- Què és el primer que va pensar, quan van saber del nou projecte del qual ara forma part?

- Quan m’ho va comentar el Marc (Carrasco, el tècnic del CF Reddis), jo no vaig tenir cap dubte. Tenia com una espina clavada de la meva etapa al Reus B, quan vaig tenir una lesió important. I també per tot el que va passar amb el Reus quan va desaparèixer. Poder formar part, un altre cop, d’un projecte de ciutat, i el fet de jugar a l’estadi amb tot el que significa per als qui hem viscut el Reus… Era impossible dir que no. A més, d’aquí, he coincidit amb la gran majoria com a company d’equip, i cinc d’ells són de Cambrils, i els coneixia de fora del futbol. Això suma.

- Hi ha cap moment que l’hagi marcat?

- Em quedo amb dos moments, i són els dos ascensos amb el filial del Reus. Sobretot el segon, quan vam pujar a Tercera divisió. Va ser una temporada que ja veníem de pujar de Segona a Primera ctalana, i era el primer any que ja ens dèiem Reus B. Va ser molt especial per la forma en què es va donar tot, perquè vam començar malament, la primera victòria va ser la jornada 8, i després, vam estar una volta sense perdre, i vam pujar a play-off. Vam tenir l’oportunitat de quedar campions l’última jornada a casa, vam empatar contra el Balaguer, i vam haver d’anar a play-off contra el Sants. Viure la tornada a casa amb els Red Blacks, el camp a petar, el sentiment… Va ser espectacular. És el meu millor moment, i crec que el millor moment de la majoria dels que estàvem allà. Negativament, m’han marcat les lesions. He tingut dues lesions molt importants en moments molt importants. La primera, en la meva etapa de juvenil, quan em vaig trencar els lligaments quan estava a Nacional, i em vaig perdre tota la temporada. I després, l’any després de pujar amb el Reus B. Vaig fer la pretemporada amb el primer equip, i em vaig trencar el peroné, quan estava en el meu millor moment.

-Quina creu que va ser la clau per anotar el gol, després de moltes arribades a l’àrea contrària, i sumar tres punts el passat diumenge a l’estadi?

- Jo crec que la clau va ser que nosaltres vam sotmetre el rival a una intensitat molt alta. No qualsevol rival està capacitat per aguantar en aquest camp, que és enorme, durant 90 minuts, la mateixa intensitat. En el moment en què abaixes una mica la intensitat, nosaltres tenim més oportunitats. No és fàcil. És difícil fer gol. El que hem de fer és no abaixar mai la intensitat en el joc.

- Què creu que pot aportar, al vestidor?

- Com a persona, sobretot, bon rotllo. Soc una persona molt oberta, i molt extravertida, però també sé ser seriós quan toca. Aquesta doble versió meva crec que és positiva al vestidor, perquè en moments on es necessita trencar el gel estic disposat a fer-ho, i en moments en què toca apretar als companys o ser crítics, també ho soc. Això t’ho dona l’experiència, al final, tinc 27 anys i ja en fa nou que jugo en categories amateurs, i hi ha gent aquí a l’equip que és el seu primer any d’amateur.

- Com valora l’enfrontament d’aquest diumenge contra la Canonja?

- Jo he jugat diverses vegades contra La Canonja. Són equips molt difícils, i més al seu camp. Són durs, molt intensos, van a totes, no et deixen fer el teu joc. A banda, La Canonja també té molts bons jugadors, tenen qualitat. Destaco Raúl García, que marca diferències, així com Cristian. Serà un partit difícil on si no estem concentrats al 100%, a la mínima ells ens ho faran pagar.
Participació