JUDICIAL

Ni errors, ni responsabilitats: el relat dels acusats pels sismes del projecte Castor

Perits de la defensa reiteren que el magatzem era "idoni" per injectar gas però no expliquen la causa dels terratrèmols

per Aguaita.cat, Castelló | 28 d'octubre de 2021 a les 09:51 |
Detall de la plataforma marina del Castor | ACN
Cap error en el disseny del projecte. Cap responsabilitat en l'onada de més d'un miler de terratrèmols causats per la injecció de gas. Després de sis jornades de judici a l'Audiència de Castelló, la defensa dels exdirectius d'Escal UGS acusats de delicte ambiental manté la línia inicial. Un discurs en el qual només accepten l′autoria de microsismes i que presenta el magatzem de gas submarí com a idoni per, fins i tot, seguir-hi injectant gas passada la crisi sísmica. Els perits citats a declarar per la defensa aquest dimecres han intentat reforçar aquestes arguments però, en cap moment, han intentat explicar la causa dels terratrèmols de fins a 4,3 graus a l’escala de Richter que dues setmanes després de finalitzar les injeccions.

Geostock, una empresa de matriu francesa que es presenta com una de les principals especialistes arreu del món en matèria de magatzems subterranis, va ser subcontractada per Escal UGS perquè estudiés i definís els paràmetres de funcionament de l′estructura. Molts dels estudis i models, però, es van acabar subcontractant de nou a altres companyies d'arreu del món. Escal UGS, que tenia només de sis treballadors donats d′alta a la seguretat social l′any 2007, s′encarregava, sobre el paper, de rebre i processar la informació per prendre i ordenar l′execució operativa.

Este dimarts, el director general de la filial espanyola de Geostock, Jesús Artieda, ha comparegut a l′Audiència de Castelló com a testimoni i perit de la defensa per ratificar fil per randa allò que l′expresident d'Escal UGS, Recaredo del Potro, l′exconseller delegat, José Luis Martínez Dalmau, i els tres advocats que els representen – també a la mercantil- no han deixat de repetir des del primer dia. El seu interlocutor, ha recordat, era el difunt director tècnic Carlos Barat, també investigat durant la instrucció, i a qui els acusats han carregat sempre la responsabilitat operativa del Castor.

Les preguntes dels advocats han seguit encaminades a presentar el projecte com un model de virtuts tècniques, un cas pràcticament únic. La pressió de gas injectada es va situar molt per sota dels límits calculats en un estudi encarregat a l′Institut Francès del Petroli. La infraestructura disposava d'"un dels millors sistemes de monitorització en qualsevol magatzem de gas", ha apuntat Artieda, qui ha ha defensat que Escal "va respectar" els màxims fixats. Els microsismes, segons ha apuntat el responsable de Gestock, són "habituals" en aquestes activitats i, inicialment, s′havien localitzat lluny, a uns quinze o 20 quilòmetres, de la zona d′injecció. "Avui un sisme com aquest no es tindria en compte en un sistema – d'alerta del risc- de semàfors", ha puntualitzat.

Cabals irregulars

En cap moment, però, ni una explicació sobre la relació de l′activitat amb els terratrèmols de major intensitat que la població de les Terres del Sénia i més enllà va notar entre finals de setembre i principis d'octubre. La fiscal del cas ha intentat collar Artieda interrogant-lo sobre la irregularitat de les operacions d'injecció, amb una prova al cabal nominal previst – de 8 milions de metres cúbics diaris durant 48 hores - els dies 5 i 6 de setembre de 2013. Coneixedors de l′inici de l′onada sísmica el 10 de setembre, Escal UGS va tornar a injectar 8 milions de metres cúbics diaris el dia 12, just el dia abans que l′Observatori de l′Ebre recomanés baixar marxa, una mesura que els acusats asseguren que ja havien efectuat.

Artieda ha explicat que Geostock va incrementar el control arran dels sismes i va analitzar les pressions. Per reduir aquesta pressió es va procedir a baixar les mitjanes de cabal injectades diàriament a valors inferiors com a única mesura "efectiva" davant l′increment de sismicitat detectat. No ha aclarit, però, per què quan ja es va prendre la decisió de reduir el cabal durant moltes hores no s′injectava gas i en alguns moments puntuals el volum s′incrementava. "Per què el dia 12 – de setembre- es va tornar a posar el magatzem al màxim?", ha preguntat la fiscal. "Era molt difícil saber que el Castor generava sismicitat. No ho sabien ni l'IGN, ni Medi Ambient, ni Protecció Civil", ha respost.

Ha abonat també la tesi de l′empresa que la prova del dia 5 i 6 de setembre no buscava complir els requisits per aconseguir entrar al sistema retributiu i que la limitació d'injecció es devia a les especificacions tècniques de les instal·lacions. "El jaciment podia haver tingut un cabal més gran. L′avantatge del Castor és que ofereix uns cabals d'entrada i sortida molt interessant", ha assegurat. Tot i això, omès es va poder injectar menys del 7% del volum previst, segons la′exconcessionària, abans que el govern espanyol el tanqués el 26 de setembre en plena onada sísmica.

La falla que no hauria existit

La resistència de la defensa dels directius d'Escal UGS a reconèixer qualsevol vinculació entre els injeccions i els sismes ha arribat al punt de negar també l′existència de la falla oriental d'Amposta, la que nombrosos estudis i experts van apuntar com a possible implicada en els terratrèmols de major intensitat. Ho ha fet, concretament, el també testimoni i perit de la defensa, el geòleg Enrique Hernàndez, director tècnic de l′empresa GESAL. "Es va parlar d′una falla que no és real. Hi havia una alineació que no és una falla: són un conjunt de segments que es relleven", ha declarat.

Ha rebutjat, sense atrevir-se contradir la informació oficial al respecte a preguntes de la fiscal, que la falla d′Amposta s′allargués 52 quilòmetres i ten ingués dotze de profunditat que se li atribuïen, fet que li conferia un potencial sísmic de generar terratrèmols de prop de 7 graus a l′escala de Richter. Segons ha precisat, "tocava" la formació geològica de Castor però no el magatzem. Responabilitza dels moviments una de les "falles menors" que no afectava el segell. "Des del punt de vista geològic i de l′estructura, les condicions del Castor eren idònies Havia estat un jaciment d′hidrocarburs i havia funcionat bé una dècada fins que es va esgotar", ha tancat.

En la sessió d'este dimecres, l′última de la setmana, ha comparegut també, com a perit per part de la defensa, l′enginyer Carlos Soler, exmembre de la Comissió Nacional de l′Energia. Ha insistit que Escal UGS no podia completar les proves d'injecció i extracció a cabal nominal que li exigia el govern espanyol per obtenir l'acta de posada en marxa definitiva i integrar-se al sistema retributiu perquè "no disposava de gas suficient" per executar-les, d'acord amb el volum que li havia subministrat Enagás el maig de 2013. "Només es va comprar el 22% del gas", ha precisat.

Segons va reconèixer l′empresa en un document adreçat als inversors que van comprar els bons del Banc Europeu d'Inversions (BEI), un cop efectuada al setembre la prova d'injecció, quedava pendent fer efectiva la d'extracció durant l'últim trimestre de 2013 per evitar pèrdues econòmiques i de confiança per part dels bonistes. Soler, que no s′ha volgut mullar sobre si la prova d'injecció es va acabar duent realment a terme, ha apuntat que l′empresa "va fer el que li tocava" i que estava a mercè de les decisions de "tercers" i el "regulador" per aconseguir que se li reconeguessin les retribucions.

D'altra banda, al final d'aquesta sisena sessió, la defensa ha renunciat als testimonis de Luis Carmona, Pedro Cuevas, Rafael Sorolla i Noelia Martínez, tots ells exresponsables operatius i tècnics del projecte. 
 
Participació