MÚSICA

Fabio Castellano: «La lletra és important: no vull dir qualsevol cosa, ni dir-ho de qualsevol manera»

El jove músic, reusenc i d’arrels argentines, publica el seu primer tema “Almas”

per Alba Cartanyà, Reus, Catalunya | 7 de novembre de 2021 a les 08:00 |
Una fotografia de Fabio Castellano | Maria Gumà (@mismilimetros)
Aquesta informació es va publicar originalment el 7 de novembre de 2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Fabio Castellano (Reus, 2000) ha nascut i crescut envoltat de música. Aquest any 2021, ha decidit fer el pas endavant de publicar un tema propi cantat per ell mateix; i també ha fet un parell de col·laboracions. A Reusdigital.cat hem volgut conversar amb el jove reusenc d'arrels argentines per conèixer quina relació té amb la música, com és el seu procés de creació, quina ha estat la rebuda de les noves cançons i què té en ment de cara al futur.

Un músic que irromp amb força amb Almas, i que de ben segur serà una alenada d'aire fresc (i de qualitat) per al panorama musical català. 

- Com definiries el teu estil?

- Jo el col·locaria prop de tres gèneres: pop, indie i folck. Personalment, considero que estic molt influenciat pel rock i el folklore argenti, ja que és una herència directa de la meva família i de les meves arrels. La música que ve de l’altra banda de l’Atlàntic sempre m'ha acompanyat i ha estat un element important en el meu desenvolupament; a casa han sonat artistes com Jorge Drexler, Luís Alberto Spinetta, o Charly García... Valoro molt haver pogut barrejar les dues cultures.

Fins ara no he volgut identificar-me amb cap gènere concret perquè sé que sempre intentaré integrar diferents estils i que és interessant recórrer a noves formes. Una altra característica que crec que em defineix és que busco trobar un so més acústic i no tan electrònic (com està tan de moda actualment).

- Quan vas començar a introduir-te en la música, i què significa per a tu?

- Cap als 10 anys vaig començar a tocar la guitarra, i un parell d’anys més endavant, la bateria. La meva mare sempre ha tocat el piano i ha estat en corals, el meu pare també ha estat relacionat amb la música i la meva germana tocava el violí. Podríem dir que tenia la música tan a prop que ha sigut inevitable... però jo també ho he triat.

Per a mi, la música és la manera en què millor m’expresso, ha estat la via d’escapament i de sentir les coses. No trobo millor manera de dir el que penso que aquesta, ja que puc treure tot el que tinc a dins de manera molt creativa. Feia temps que tenia la idea de compartir la meva música i ara, per sort, he pogut fer-ho.
 


- Com va ser aquest pas endavant de publicar les teves cançons? Et va costar?

- Com he dit, a casa meva sempre hi ha hagut un ambient bastant enriquidor a nivell musical, i des de petit que cantava o tocava melodies fetes per altres artistes. Això s’ha anat acumulant amb el temps i m’ha fet voler explorar el que és crear música per mi mateix.

També hi ha incidit la pandèmia, perquè m’ha fet plantejar què volia fer amb les meves passions, el que volia compartir amb els altres... Un altre element important és que a Barcelona he coincidit amb companys que tenen aquest amor per la música, que ja havien publicat anteriorment i m’han ajudat a fer el pas.

Em va costar, ja que no és fàcil compartir una creació pròpia amb tothom perquè crec que la música és bastant personal... Però va arribar un punt que no tenia tanta vergonya i vaig llençar-me a fer-ho. 

- A més, també t’has atrevit a cantar. T’ha resultat difícil?

- No tant, perquè ja em veia amb la confiança suficient com per compartir-ho. Per fer-ho més personal i tenir la meva pròpia musica, considerava que havia de posar la meva veu. He practicat durant molt de temps. Sempre és un repte, perquè no saps com pot arribar a la gent. Jo sempre ho he fet des del punt de vista de compartir el que tenia dins i ja està. Crec que a la gent propera li ha arribat bastant bé.

- Has fet un parell de col·laboracions i una cançó pròpia. Què t’agrada més fer?

- Sí, he col·laborat amb Fanlo. És un productor bastant bo, de la mateixa edat que jo. Això de les col·laboracions és interessant, perquè pots barrejar estils i, a més, treballar amb algú altre és molt enriquidor. Acabes fent coses que no t’esperaves. També té la dificultat que s’han d’encaixar i integrar les idees... Les dues coses tenen característiques positives. Continuaré una mica per aquest camí, fent temes propis i col·laboracions també.

- La cançó Almas està escrita de manera que sembla que es dirigeixi a algú... però potser no és una persona concreta sinó una interpel·lació abstracta. És així? En què et vas basar per compondre-la?

- Busca transmetre el missatge de la fugacitat de les coses, del pas del temps, de la manera en què vivim i de que a vegades no acabes de trobar aquesta ànima en les persones o alguna cosa més aviat real en la gent. Sempre havia tingut la paraula almas al cap i tenia clar que volia fer una cançó. No està dirigida a ningú en concret, és més un anàlisi de com jo veig les coses.

També intenta descriure la sensació que a vegades em costa entendre com funciona la gent, la vida... és una descripció amb perspectiva, des de lluny, de com m’he sentit. I la paraula descriu perfectament el que volia transmetre. Composar la lletra em va sortir al moment, cosa que em passa poques vegades, i al final vaig afegir una part més però em va sortir molt de dins.

- En canvi, Angelina (la col·laboració amb Fanlo) és clarament una cançó d’amor. Està basada en experiències reals?

- Sí. Vam continuar la lletra i la idea que tenia l’Albert, el company amb qui l’hem feta. El que vol descriure és un desamor però des d’una perspectiva més desenfadada, perquè tots segurament ens hem trobat o ens hi trobarem, en una situació així. El nom d’Angelina és perquè ens va agradar i tenia un bon ganxo. Vam anar creant la lletra amb experiències que havíem tingut, per apropar la idea que teníem a la gent. No busca ser 100% romàntica però sí que té una gran part.

- Quin és el teu procés per compondre? 

- M’ha passat el fet d’escriure coses sense que necessàriament fossin per fer una cançó, i ara que estic en això sí que busco coses que he escrit i intento posar-hi melodia. Altres vegades em surt la melodia i després penso la lletra.

Escriure lletres es un procés llarg que pot ser desgastant, però per mi és una de les coses mes interessants. Poc a poc, et vas coneixent més a tu mateix i saps com vols dir les coses que sents. I cada vegada ho expresses de millor manera.

Més enllà de la música, des de fa uns anys que escric i intento explicar el que visc mitjançant això. Li dono molta importància a la lletra, perquè no vull dir qualsevol cosa, ni dir-ho de qualsevol manera.
 


- Com ha estat la resposta de la gent que t’ha escoltat?

- Ha sigut sorprenent, perquè ha estat molt bona. Amb Almas, molt bé. Això em dona més ganes de fer coses, de continuar explorant... però sense pressa. No vull posar-me pressió. En els pròxims mesos, la idea és poder publicar alguna cançó més.

Em sembla molt gratificant veure com la gent dedica part del seu temps a escoltar-me.

- La voluntat és continuar en aquest camí de la música?

- Sí. Continuar, conèixer gent, aprendre coses d’ells i conèixer-me a mi. Sempre m’ha agradat tocar en directe, tot i que no ho he fet mai davant de molta gent. Això m’agradaria. Col·laborar amb artistes o amics i provar coses noves. I continuar fent música amb la meva família també, que ja ho faig. Créixer el que pugui, i que el que faci em continuï agradant i estigui content amb això. Per mi la música és la millor manera que tinc d’expressar-me i sempre la vull tenir al costat.


 
Participació
Director: Marià Arbonès
Cap de redacció: Marc Busquets
Departament de Tecnologia: Josep Gallofré / Adrià Martínez

Raval de Santa Anna, 2, tercer pis | 43201- Reus | Telèfon 977 300783 | info@reusdigital.cat
Segueix-nos a:
Cerca a ReusDigital: