TERRITORI

El Camp encara el seu futur metropolità

“Per fi tindrem un Pla d’Ordenació Urbanística que es fa des d'aquí”, diu la directora dels SSTT de Territori, Trinitat Castro

per Adrià de las Heras, Reus, Catalunya | 28 d'octubre de 2021 a les 08:00 |
El Camp de Tarragona encara el seu futur metropolità | Adrià de las Heras
Reus encara, juntament amb cinc altres municipis de la demarcació, el seu futur metropolità. La capital del Baix Camp ha esdevingut, amb Tarragona, nucli de la segona àrea metropolitana del país. Però tot i que feia anys que vivien les conseqüències (positives i negatives) de ser una àrea metropolitana, encara no existia cap instrument de coordinació entre aquestes viles. Un dels principals avantatges de la realitat metropolitana són les possibilitats de cogovernança que envolten el projecte.

Reus, Tarragona, Vila-seca, Salou, Constantí i La Canonja fa temps que comparteixen realitats, problemes, quotidianitat i reptes. Ara, per afrontar aquesta situació, des del Departament de Territori de la Generalitat s’impulsa un Pla Director Urbanístic (PDU). Tal com explica la directora dels Serveis Territorials de Territori, Trinitat Castro, aquest projecte persegueix fer un “planejament de caràcter supramunicipal”; per així resoldre els problemes comuns d’aquesta zona. Es tracta de posar damunt la taula les eines i elements que permetin la coordinació a l’hora de solucionar aquestes problemàtiques conjuntes.

Segons explica el mateix Departament, els actors del programa “són municipis que en aquests últims anys han afrontat importants transformacions i no compten amb cap enfocament metropolità per tractar-les”. Aquesta iniciativa va engegar-se fa un any. Des de la Generalitat, van encarregar al Centre de Recerca Urbana del Camp l’elaboració d’un informe sobre l’estat de la qüestió i la gestió de la primera fase de l’elaboració del PDU, que consisteix en un procés participatiu.

L’objectiu d’aquests primers passos era fer una aproximació a la realitat metropolitana actual: detectar problemes i identificar reptes futurs. Durant la setmana del 4 al 8 d’octubre, diferents experts i tècnics d’institucions i organismes de la demarcació van ser cridats per participar en taules tècniques que esdevenen un punt clau (però no vinculant) del procés d’elaboració del nou planejament metropolità.

Procés participatiu



Aquests experts van intercanviar parers a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la URV. El cap de serveis d’Urbanisme de Tarragona, Francesc Santacana, explicava que el debat era obert, sense gaire condicionants en el desenvolupament de la taula. Una estratègia que buscava que afloressin un ampli ventall de consideracions i problemes detectats pels experts que en participaven. Segons ha pogut saber Reusdigital.cat, les principals línies traçades en aquest procés eren, per exemple, la mancança “d’estructures sòlides de caràcter supramunicipal”, o l’“escassa diversificació de l’estructura dels sectors econòmics” de la zona.

Aquest procediment és una de les principals diferències amb el PDU del 2010, que no va tenir gaire acceptació del territori. Un punt clau que emfatitza la directora dels serveis territorials: “per fi tindrem un PDU fet des del territori”. Així, es destaca que en aquesta ocasió hi haurà un ampli coneixement dels temes i problemàtiques que s’han d’afrontar. Aquest caràcter local de l’elaboració del pla director el destaquen com un dels punt clau, des del departament. Un dels participants d’aquest procés, i tècnic de la Càtedra de la Regió del Coneixement de la URV, Josep Maria Piñol, elogia la metodologia seguida fins ara. “Permeten donar una visió més polièdrica de com hauria de ser el territori”, comenta sobre les taules.

Amb les línies traçades durant aquestes jornades s’elaborarà un informe definitiu. Aquest permetrà que els encarregats de l’elaboració de les directrius del pla comencin a treballar. “Aquesta és una fase molt inicial del pla”, destaca Castro, que creu que en dos anys podrem parlar de la seva aprovació. Cap a finals de desembre està previst que es tanqui el procés; llavors s’iniciarà la licitació per assignar la nova redacció.

Castro situa com a prioritaris els reptes que tenen a veure amb la mobilitat del Camp, la protecció de l’espai agrícola, les polítiques d’habitatge i les infraestructures. Aquests, tal com assenyalen la majoria de veus consultades. Són alguns dels reptes que s’afrontaran amb la redacció del pla.

Cambrils, de moment, fora del PDU



Un dels aspectes que encara està per resoldre és l’àmbit d’aplicació d’aquesta nova coordinació entre municipis. Als sis pobles que formen part d’aquest pla director se’ls podria sumar Cambrils. Ara per ara, en els treballs inicials, s’està treballant sense el poble marítim del Baix Camp, però tal com reconeix Castro, no es tanca la porta al fet que puguin entrar en l’àmbit d’aplicació del PDU. A més, és un dels aspectes que s’han tractat durant les taules tècniques.

Més enllà d’aquesta petita ampliació, no es valora que creixi el volum dels pobles que en formen part. De totes maneres, la directora dels serveis territorials insisteix a recalcar que aquesta no és una iniciativa que es faci d’esquena a la resta de pobles: “aquest és un pla que no s'oblida els veïns del Priorat, o de Maspujols, o de la Riera de Gaià”.

L’elaboració d’aquest projecte parteix d’una base científica que ha comptat amb una anàlisi extensa de la situació. Un dels encarregats ha sigut el professor de l’ETSA i investigador del Centre de Recerca Urbana del Camp, Josep Maria Solé. Aquest, juntament amb un equip d’experts, ha elaborat un informe sobre l’estat de la qüestió actual als pobles de la demarcació: un buidatge de dades i indicadors, fet amb la cooperació dels ajuntaments i institucions territorials. Aquest document tracta diferents aspectes: mobilitat, energia, sectors econòmics, turisme, governança, demografia, etcètera.

L’estat de la qüestió



Des de l’any 2000, aquest nucli de sis pobles del PDU ha perdut un 17% de la població en la franja de 20 a 34 anys, tot i que la població general ha crescut en un 22%. Indicadors com aquest demostren la fragilitat demogràfica de la demarcació, que ha patit un envelliment en els últims anys. Tendències com aquesta poden acabar desembocant en una disminució de la mobilitat, de la demanda de béns i del capital humà de la zona.

Però els problemes s’afronten amb optimisme i resolució. El tècnic de la Càtedra de la Regió del Coneixement, Josep Maria Piñol, destaca que aquesta és una oportunitat excel·lent per fer front a processos d’aquesta mena. L’estancament actual permet que puguem “repensar” més aspectes com els assentaments urbans, les infraestructures de mobilitat o altres aspectes d’interès per a la redacció d’aquest PDU. Un dels eixos que es tracta al document és l’espai agrari.

En la línia de la història recent de la demarcació, es parla de la pèrdua del mosaic agrícola que es considerava propi del Camp. “L’arribada d’un model econòmic i de creixement basat en la indústria química i turística va implementar nous teixits urbans i ritmes de creixement”, explica el document. Aquest creixement, que es va estendre “com una taca d’oli”, va trencar amb la coexistència anterior d’espais urbans i rurals i va desvirtuar la qualitat paisatgística del territori.

Sobre l’ús del transport, l’informe posa damunt la taula la importància de la mobilitat amb vehicle privat. De fet, quantifica de 135.400.000 usuaris del cotxe privat l’any, i només 13.000.000 d’usuaris del transport urbà, per exemple. I assenyala que hi ha entre 40.000 i 60.000 vehicles que utilitzen l’A-7 cada dia.

De fet, aquest és un dels aspectes que Castro destacava com a prioritari. La directora assenyalava que ara mateix les connexions urbanes dintre de l’àmbit són força dolentes, i que s’han de millorar perquè només un 5% dels treballadors del Camp ho fa a Barcelona.

El turisme apareix com un dels puntals econòmics de la zona. Es conclou que la majoria dels visitants de la Costa Daurada provenen d’altres punts de l’estat espanyol (53%). Les dades també evidencien la poca mobilitat que es genera en aquests períodes de vacances: fins a un 37% dels visitants no es mouen de la seva destinació durant la seva estada. I la platja (67,3) i el relaxament (44,5) són les principals activitats dels turistes; ben a prop les segueixen el passeig i les visites culturals. Només un 11% d’aquests estiuejants visita Reus, mentre que un 31,5% es desplaça fins a Barcelona. A més, també evidencia el caràcter estacional de l’activitat turística; aquesta es concentra entre els mesos d’estiu, tot i que aquesta tendència s’ha reduït lleugerament en comparació amb anys anteriors.

Diferències amb el 2010



L’any 2010 ja es va aprovar un primer PDU per al nucli del Camp de Tarragona, una iniciativa que no va tenir acceptació al territori. Per això la directora dels serveis territorials emfatitza en què “per fi” el PDU del Camp de Tarragona es farà des de la demarcació. Aquesta era una de les crítiques que es feien a aquell primer document, i també va ser una de les raons per la seva falta d’aplicació.

Josep Maria Solé situa les diferències amb aquest primer document en tres aspectes: el context actual, en què s’han superat dues crisis econòmiques en els últims 10 anys; el context geogràfic del nou PDU, que ha passat d’estar format per 26 municipis a sis; i la metodologia seguida per aquesta redacció, que ha contemplat un procés participatiu a l’inici del pla.

Així és com aquest nucli central del Camp de Tarragona encara el seu futur metropolità. Una ordenació i planejament que pot servir com a primer pas per a constituir-se en entitat administrativa pública amb el nom d’Àrea Metropolitana. De totes maneres, aquest és encara un pas llunyà i que, com diu Castro, “és un aspecte que haurà de decidir el mateix territori”.
Participació