Les cares oblidades de la història de l'art

L'escriptora Nancy Cunard, les pintores Artemisia Gentileschi i Lluïsa Vidal, o les compositores Alma Mahler i Fanny Mendelssohn, entre moltes altres, són dones artistes amb grans aportacions en el seu àmbit que han quedat enterrades amb el pas del temps. "Per més famoses que fossin en el seu moment, un cop mortes queien en l'oblit", lamenta l'artista Isabel Jover, i argumenta que, molt sovint, "les seves obres eren atribuïdes a altres artistes homes". Per tal de reivindicar-les i fer ressonar els seus noms i les seves històries, l'any 2014 Jover va començar a retratar-les. Ara, la seva mostra Dones artistes oblidades per la història arriba al Centre de Lectura de Reus i es podrà visitar fins al 26 de novembre.
 
Un cop es travessa el llindar de la porta de la Sala Fortuny, crida l'atenció la tonalitat blavosa que unifica els 27 quadres exposats. Jover, nascuda a Barcelona, llicenciada en Belles Arts i amb un llarg recorregut artístic, admet divertida que no hi pensa gaire, en els colors, quan treballa: "Faig el que em surt en el moment", expressa. Explica que el blau ja és un color que li agrada, i que d'alguna manera li sembla adient perquè dibuixa persones "que ja no hi són, que estan a la memòria i de les quals només en queda l'esperit".
 
La llavor d'aquest projecte de visibilització va ser Nancy Cunard, escriptora, poeta, editora i periodista, qui -entre altres coses- va viure la Guerra Civil Espanyola com a corresponsal del Manchester Guardian. "Em va arribar la seva biografia... jo no sabia qui era. I quan vaig llegir-la vaig pensar: Però quin tros de dona! Per què no la coneix ningú? I em van venir ganes de fer-li un retrat", recorda Jover. A partir d'aquí, "van començar a sortir totes, una darrere l'altra".
 

Exposades al Centre de Lectura

El passat dijous 14 d'octubre, va tenir lloc la inauguració de l'exposició al Centre de Lectura de Reus, que va comptar amb una vintena d'assistents. Durant el seu discurs, Jover va ressaltar una idea que considera important: "És cert que hi ha homes que van ser bons artistes i que tampoc van tenir prou reconeixement, però no va ser pel fet ser homes. En canvi, aquestes dones no van ser reconegudes pel petit fet de ser dones".
 
Creu que avui dia estem "reaccionant" i celebra que estiguin sorgint molts projectes que volen recuperar el llegat de les dones al llarg de la història. Jover està convençuda que "mai és massa tard per a res", però reconeix que el mal ja està fet. D'ara endavant, espera que es vagi completant la història i exclama: "Sense dones no hi ha món!"