MEMÒRIA HISTÒRICA

Mirar enrere i reflexionar, tot recordant els testimonis de la Guerra Civil

L’escriptor Antoni Royo i l’historiador Joan Navais aborden aspectes històrics dels bombardejos de Reus i Tortosa aquest divendres al Centre de Lectura

per Reusdigital.cat, Reus, Catalunya | 15 d'octubre de 2021 a les 08:00 |
Imatge d'arxiu de Reus durant els bombardejos del 1937 | Arxiu
Amb l’objectiu de revifar aspectes de la memòria històrica i en el marc de 81è aniversari de l’afusellament del president de la Generalitat Lluís Companys, l’autor del llibre Sarabatall i polseguina: testimonis de la Guerra Civil a Tortosa, Antoni Royo, i l’historiador Joan Navais Icart es donen cita aquest divendres a les 8 del vespre a la Sala Hortensi Güell del Centre de Lectura de Reus per participar en la xerrada Bombardejats: Tortosa i Reus durant la guerra civil.

Amb l’acte, coorganitzat per l’associació Cultura i Solidaritat, Reusdigital.cat i pel mateix ateneu reusenc, Royo (en declaracions a aquest mitjà), pretén repassar les motivacions per les quals va emprendre l’empresa d’escriure el llibre sobre la Guerra Civil: “Tot plegat, va iniciar-se arran l’elaboració d’una exposició amb motiu del 75è aniversari dels bombardejos de l’aviació feixista cap a la població civil, la qual va tenir com a objectiu desmoralitzar el bàndol republicà”, apunta.

Val a dir, però, que el volum de Ramon Arnabat i David Iñíguez, Atac i defensa a la rereguarda. Els bombardeig franquistes a les comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre (1936-1939) (Editorial Cossetània, 2013), també va ser cabdal perquè Royo decidís confeccionar el llibre. “Aquest volum em va servir per explicar l’abast de l’aviació, l’impacte i la destrossa que va suposar tant per a les vides humanes com per al patrimoni del terme de Tortosa", subratlla.

De fet, hi ha ben poques fonts documentals sobre aquest tema, situades allà (sempre sense oblidar, diu, la tasca elaborada per Ernest Hemingway). "Al llibre abordo el desgast de les vides de les persones que van viure el conflicte i ho vaig fer a partir de testimonis que van néixer als anys 20, fonts orals. Va ser una tasca de recollida essencial, la qual va durar prop de cinc anys; amb una cinquantena de testimonis diferents, d’aquests en vaig triar una trentena, per al llibre. A més, aporto context amb fonts secundàries i hemeroteca”, exposa.

Un aspecte principal que va fer constar en aquella exposició i, després, al seu llibre (quelcom que també farà constar, segons diu, a la xerrada de divendres) és que “vull evidenciar el paper de Tortosa com a emplaçament estratègic durant la Guerra Civil, una característica amb la qual l’aviació feixista es va acarnissar tot destruint els ponts existents”.

Debats com aquest, afegeix, són importants perquè, avui en dia, “ens trobem amb discursos que blanquegen el que va fer el franquisme, se’n fa apologia i, això, s’ha de saber identificar”, corrobora.

55 tones de bombes en un sol dia



En aquest sentit, parla de què l’administració de Tortosa “no ha sabut fer els deures”, tot relacionant-ho amb l’enfrontament entre partidaris i detractors de la supressió del monument commemoratiu de la Batalla de l’Ebre. “Des del 1979, s’ha fet sensibilització de la memòria històrica i moltes administracions han tret símbols franquistes en els darrers anys. En el cas de Tortosa, però, la ciutat va a la cua i per justificar-ho hauríem de remuntar-nos a la història política. Els partits de dretes, que van ser al capdavant anys enrere, van provocar una involució i això demostra que encara hi ha molt a fer, el fet de no haver tret els més de 30 símbols que hi ha banalitza el règim franquista i la repressió que es va viure amb la dictadura. No es poden normalitzar (aquests símbols)”, sentencia.

Amb aquesta idea, fa palès com són d’importants actes com el de divendres. Tot plegat, succeeix, per “manca de voluntat política”. Una altra qüestió que assenyala Royo és, precisament, el fort cop que va patir la població tortosina en caure fins a 55 tones de bombes en un sol dia, el 15 d’abril de 1938. “Al nucli urbà hi vivia poca gent, però de repartida, fins i tot al terme del Delta, n’hi havia prop de 24.000 habitants. És a dir, l’impacte urbà va ser menor, però el que va suposar l’evacuació de gent i la gran quantitat que va malviure als masos, s’havia d’explicar”, sosté.
 

Cartell de l'acte Foto: Cedida


 
Participació