ENERGIA

Les visites de Josep Grau i Felip Puig es topen amb el «no a la MAT» al Camp

L'empresa Forestalia assegura que hi ha algun ajuntament que ja negocia possibles canvis de traçat a canvi del suport institucional, però els consistoris ho neguen

per Josep Maria Llauradó, Tarragona | 8 d'octubre de 2021 a les 15:49 |
Imatge d'arxiu d'una de les torres d'una línia MAT | ACN
Unitat absoluta al Camp de Tarragona en contra de la nova línia elèctrica de Molt Alta Tensió (MAT). Almenys així ho expressen els alcaldes dels 25 municipis afectats a les comarques del Priorat, Baix Camp, Alt Camp i Baix Penedès. Juntament amb una desena més en territori català, la futura infraestructura s'està topant des que es va anunciar amb el mur de les administracions locals, que ja fa setmanes que s'estan reunint amb l'empresa impulsora, Forestalia Renovables S.L., a petició de la mateixa companyia.

La darrera trobada es va produir aquest passat dimecres a l'Aleixar, d'on en van sortir escaldats a causa d'una rebuda inesperada de veïns i activistes de l'entitat Vall Sostenible. Curiosament, el mateix dia a la tarda tant Fernando Samper com Josep Grau s'havien de reunir amb l'Ajuntament de Masllorenç i el seu alcalde, Joan Miró. A última hora, però, van suspendre la reunió.

Segons fonts de Forestalia, la seva intenció és continuar reunint-se amb els governs municipals i dues de les properes trobades seran el 13 d'octubre a Bràfim i a Nulles, a l'Alt Camp. A la mateixa comarca però en un altre municipi, Vallmoll, es va fer pública la primera foto dels representants de l'empresa en un ajuntament i especialment va sorprendre d'una banda la presència de Josep Grau, qui havia estat amb la Generalitat de Jordi Pujol conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca entre els anys 1999 i 2003, i també Felip Puig, conseller en diferents etapes tant de Medi Ambient com de Política Territorial i Obres Públiques, Interior i Empresa i Ocupació.

Per ara, Forestalia afirma haver-se reunit ja amb 25 ajuntaments afectats, incloent aragonesos i catalans, i descarta tirar endavant el projecte "on no existeixi l'acord amb el territori". A priori, doncs, la futura MAT que travessa 180 quilòmetres des de la demarcació de Terol fins al Baix Llobregat podria ser una flor d'estiu.

Trobades cordials i algunes de suspeses


"Forestalia vol visitar tots els ajuntaments relacionats amb els projectes que es promoguin, lògicament, sempre que vulguin mantenir la reunió", diuen les fonts de l'empresa. Això no és ben bé així, perquè a la mínima que han detectat la presència de manifestants han amenaçat amb la suspensió de les trobades amb els ajuntaments. És el que va passar per exemple a Sant Jaume dels Domenys, al Baix Penedès, quan els empresaris es van trobar una protesta a les portes del consistori convocada per Domenys Dempeus. També van amenaçar a anar-se'n si es feia una sola fotografia de la reunió convocada a l'Aleixar, aquest passat dimecres, davant la presència de la premsa. "Només aquells ajuntaments que declinin l'oferta de reunió i diàleg quedaran fora de les reunions programades", responen des de Forestalia.

Malgrat que la viabilitat del projecte no tan sols depengui de l'opinió dels ajuntaments, consells comarcals i diputacions, l'oposició institucional és tan patent que arribarà fins i tot al Parlament de la mà de Núria Llauradó, presidenta de la Diputació de Tarragona, dimecres vinent.

Mentrestant, els municipis continuen oferint-se a rebre els representants de l'empresa. Que hagi pogut confirmar NacióDigital, són una desena els municipis del Camp de Tarragona que diuen haver-se reunit ja amb Forestalia: Alcover, Almoster, Falset, Llorenç del Penedès, el Milà, Pradell de la Teixeta, la Selva del Camp, Vallmoll i Vilabella. En alguns d'ells, el president Fernando Samper va anar acompanyat de Grau i Puig, mentre que en d'altres només va ser Grau qui li va servir de suport, fent tasques d'assessoria.
 

Un cartell contra la MAT a la façana de l’Ajuntament de la Bisbal del Penedès. Foto: AB.


"No estem negociant"


A la sortida de la reunió a l'Aleixar, el seu alcalde, Antoni Abelló, va explicar com havia anat la reunió i que els havien dit que ja hi havia municipis que s'havien obert a negociar un canvi de traçat a canvi del suport institucional al macroprojecte. Com a mínim els municipis consultats per aquest mitjà, cap d'ells ha reconegut que per part seva estiguin oberts a aquesta possibilitat. Àngel Xifré, alcalde d'Almoster, explica que en la reunió que van mantenir el passat 20 de setembre van expressar-los que estaven "en contra" i afirma que "no estem negociant". Encara més contundent es mostra Lourdes Aluja, alcaldessa de Pradell de la Teixeta, qui creu que aquesta "colla de mafiosos" fan això "perquè algú hi piqui". Joan Maria Sanahuja, alcalde de Vilabella, afegeix que "busquen trencar la unió" i que per exemple a l'Alt Camp "tots ens coneixem, no ens vendrem per quatre duros".

I és que en totes les trobades s'ha parlat de manera explícita tant d'un possible canvi de traçat que sembli millor als municipis com també de les compensacions als propietaris dels terrenys i al mateix consistori. Agnès Ferré, alcaldessa de la Bisbal del Penedès, explica que al seu terme hi ha planificades 27 torres que poden superar els seixanta metres d'alçada. "Ens travessa d'una punta a l'altra, farem els possibles perquè no es faci", comenta.



En la mateixa línia s'expressa Enric Ferré, alcalde de Rodonyà, que lamenta que aquestes torres seran els elements més visibles, fins i tot que el campanar, que supera els 30 metres. En el seu cas, la reunió amb Forestalia està previst per a la setmana que ve, tot i que no tenen data confirmada. "Hi estem totalment en contra, és una línia privada que l'únic que intenta és treure beneficis econòmics amb un impacte ambiental i paisatgístic brutal", assegura. AL seu parer, no és una línia necessària a curt termini i el seu objectiu va més enllà: "Poder cobrar un lloguer i que puguin anar endollant nous camps eòlics i fotovoltaics que hi hagi".

Cap dels ajuntaments es mostra en contra de les energies renovables per se, sinó en contra de la manera "com s'estan fent les coses". Ferré assenyala que tot plegat s'ha elaborat "d'esquena al territori" i demana una "planificació de país" també per ordenar tots els parcs que s'estan impulsant especialment a la demarcació de Tarragona i a la de Lleida.

Per tal d'aturar-ho, els ajuntaments, consells comarcals i diputacions ja han presentat centenars d'al·legacions i esperen la seva resolució al que consideren una "barbaritat" de projecte. Carlos Brull, alcalde de Falset, considera que "no aporta, sinó que resta". Alguns governs locals fins i tot no tenen intenció de reunir-se amb Forestalia: és el cas d'Alforja i de Valls, que consideren que la seva posició ja ha quedat prou clara i, per ara, no preveuen invertir temps a escoltar la proposta de manera detallada. Qui sí que espera data és l'Arboç, que ha demanat una trobada en la línia de Rodonyà.
 

Imatge de la cassolada contra la MAT a Sant Jaume dels Domenys. Foto: SJD

Participació