HISTÒRIA LOCAL

Qui ha fet de model per a l'escultora de la «venedora d'anissos» de la Boca de la Mina?

L'artista Mercè Bessó s'ha servit de la seva tieta, Pilar Carreras, qui recorda haver conegut venedores al passeig quan era petita

per Reusdigital.cat, Reus, Catalunya | 5 d'octubre de 2021 a les 21:45 |
Detall de la imatge de Pilar Carreras, difosa a la xarxa, que ha fet de model de l'escultura | Boca de la Mina/ Facebook
Dissabte 9 d'octubre és prevista la inauguració de l'estàtua de la venedora d'anissos del remodelat passeig de la Boca de la Mina. S'ha anunciat des dels comptes a les xarxes socials d'aquest indret del terme, des dels quals s'ha estat informant la ciutadania del desenvolupament de les obres que s'hi van fer per adaptar-lo al seu estat actual. El projecte de l'estàtua es va donar a conèixer el passat mes de juliol, i de l'obra se n'ha encarregat l'escultora local Mercè Bessó


Segons s'ha explicat, Bessò s'ha servit de la seva tieta, Pilar Carreras, per fer l'estàtua en qüestió. Als seus 90 anys, aquesta ha fet de model a l'artista "per adaptar els gestos de les mans a l'escultura". Al seu torn, l'àvia Pilar exposa que recorda, de petita, haver conegut alguna de les venedores que hi havia al passeig, "i li ha fet molta il·lusió participar en aquest projecte".

Un personatge històric



I és que la venedora d'anissos és un personatge vinculat a la història reusenca. L'anada a la Boca de la Mina era una pràctica habitual durant el segle XIX i de bona part del XX. S’hi anava en sortides familiars, els caps de setmana o bé en dies de festa, com per la Mona. Per això hi tenia importància la presència de la venedora d’anissos i dolços, normalment una senyora d’edat. Una feina, per cert, per a la qual necessitava el permís de l’Ajuntament.

Anar a la font i consumir anissos o bé els bolados (una massa de sucre sòlida i lleugera, que es desfeia en aigua per fer-la dolça i refrescant) era un costum generalitzat. A mitjan del segle XIX hi havia, simultàniament, diverses venedores d’anissos que s’hi estaven durant tot l’any i que podien instal·lar les seves taules a tocar.

Se'n coneixen algunes, com la Maria Sans, que hi era des del 1827 i que el 1871 es considerava una de les més antigues; o l’Antònia Roger, que el 1871 ja era molt gran i hi portava molts anys "prestant un veritable servei al públic", concreten els documents de l'època; i Francesca Juanpere, també esmentada el 1871. Aquell any també es va parlar de fer-hi una caseta per dedicar-la a la venda de dolços.

Per tot plegat, l'escultura de Bessó és de tall figuratiu, inspirada en fotografies antigues de les venedores d'anissos que entre els segles XIX i XX s'instal·laven a la Boca de la Mina. L'escultura ha estat modelada amb fang i, finalment, fosa en bronze.
 
 
Participació