OCI

Reusdigital.cat us apropa a la cultura

Les recomanacions de la redacció del diari per al cap de setmana

per Reusdigital.cat, Reus, Catalunya | 1 d'octubre de 2021 a les 08:00 |
Misa de medianoche, un dels últims èxits de Netflix | Netflix
Aquesta informació es va publicar originalment el 1 d'octubre de 2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Una minisèrie, un llibre i una cançó són les recomanacions culturals que us portem aquesta setmana des de la redacció de Reusdigital.cat. Esperem que siguin del vostre gust! 

Marc Busquets recomana "Misa de medianoche"



L'èxit de crítica i públic de La maldición de Hill house (a Netflix) va donar a conèixer, anys enrere, el director Mike Flanagan. Amb tot, els amants del gènere de terror ja el coneixien d'abans, per les prou interessants Oculus (2014) i Hush (2016). Més endavant, també a Netflix, el realitzador va estrenar La maldición de Bly Manor, igualment reeixida, i en què va endinsar-se de nou en els tortuosos camins de la culpa, la redempció i el dol. En l'univers Flanagan, la mort hi té una gran rellevància, i més encara l'acceptació d'aquesta amb el pas del temps. Si una obra referma la seva aposta artística, amb tot, és l'excel·lent pel·lícula Doctor Sueño (2019), continuació d'El resplandor (1980) d'Stanley Kubrick. 

Tot just fa una setmana que Flanagan ha presentat a Netflix la seva nova minisèrie, Misa de medianoche, un projecte que va tenir aturat durant anys perquè cap productora hi confiava. Vist el resultat, més d'un estudi i d'una plataforma deuen haver lamentat profundament aquesta decisió, perquè som davant d'una de les ficcions més completes dels últims anys. 

A Misa de medianoche, Flanagan no s'allunya en excés dels conceptes sobre els quals ha estat reflexionant al llarg de la seva trajectòria. Segueix abordant la culpa, el dolor que aquesta causa i apunta cap a possibles vies de superació. Però si a Hill house i a Bly Manor eren relats de fantasmes, per entendre'ns, ara canvia el rumb per analizar la fe, i com aquesta ens pot conduir a reescriure el nostre codi ètic; també mostra com, en nom de la recerca de Déu, es pot arribar a acceptar (i promoure) l'horror. 

Per aconseguir els seus objectius, Flanagan cuina a foc lent la seva història pel que fa a la presentació dels personatges, a l'estètica i a la realització. És, en aquest sentit, una sèrie exigent amb l'espectador, perquè s'hi plantegen diàlegs d'una càrrega existencialista poc habitual a la ficció mainstream. No defalliu, de debò, si us costa d'entrada prendre part al que us proposa. Deixeu-lo fer, perquè finalment tot és on toca, i perquè a poc se'ns prepara per a aquesta missa nocturna espectacularment aterradora. 

Sense voler revelar excessius detalls de la trama, a Misa de medianoche s'hi exposa el dia a dia d'una petita comunitat, en una petita illa, a la qual arriba un mossèn (al qual dona vida un enorme Hamish Linklater) que es guanya la parròquia pels seus discursos i les seves accions. La resta, gaudiu-la, experimenteu-la, patiu-la. 
 

Alba Cartanyà recomana "Tan a prop de la vida"



El químic, filòsof i professor Santiago López Petit surt del gènere de l'assaig i fa un pas cap a la ficció, amb la seva nova novel·la que porta per títol "Tan a prop de la vida" (Raig Verd, 2021). Com s'intueix, es tracta d'una aproximació a l'essència de la vida, a la seva naturalesa, a què és el que ens fa viure...

En una entrevista, l'autor expressa que el discurs filosòfic se li estava fent "massa previsible i codificat" i que volia explicar la vida "d'una altra manera", encara que l'obra està amarada de filosofia. La història gira entorn de l'I, un nou alumne que entra a l'anomenada Escola de la Vida. Representa que aquest centre ha de formar els futurs líders de la societat, tot potenciant les qualitats pròpies i treballant aspectes com la creativitat o les emocions.

Petit explica que l'Escola de la Vida simbolitza "la caverna platònica on estem tancats, on cadascú ha de construir el 'jo marca'". I afegeix: "La novel·la parla de com fugir d'això, de com sortir d'aquest engany i autoengany".

Es tracta d'un llibre complex, profund, que necessàriament s'ha de llegir amb calma i temps. També és un exercici literari fascinant, per com es desenvolupa la història i per com està narrada. Santiago Lopez Petit troba les paraules adequades per descriure sentiments, estats d'ànim i emocions; i exposa unes reflexions molt valuoses per pensar, profundament, sobre la vida en majúscules.
 


Marià Arbonès proposa escoltar el disc "Vita nuova" de Toti Soler



Aquest cap de setmana us recomano el disc Vita nuova, del cantautor i guitarrista Toti Soler (Vilassar de Dalt, 1945), que em va fer conèixer l'amic Xavier Joanpere en una de les moltes converses que fèiem sobre música. El Xavier tenia un excel·lent criteri musical. Aprofito aquesta recomanació per fer-li un sentit recordatori, ja que aquest 1 d'octubre es compleixen dos anys de la seva mort. En particular, li agradava la cançó Dansa d'amor, que us presento al vídeo. Es tracta de la musicació i adaptació al català d'un poema del rei Dionís de Portugal traduït per Marià Manent.

Publicat l'any 2002, Vita nuova va obrir una trilogia anomenada Les tres vides, completada anys més tard amb els discos Vida secreta i Vida més alta. Cada treball és una reflexió sobre la pròpia vida d'aquest extraordinari guitarrista. En el cas de Vita nuova, reprodueix la seva vida quan se'n va a viure al Baix Empordà a través de deu cançons, quatre de les quals instrumentals.

L'àlbum està format per obres pròpies, poesies de Sílvia Amigó i adaptacions de poemes de Luis Cernuda. El disc es va ser presentar al Palau de la Música i l'any 2003 va rebre un premi com a millor àlbum en l'apartat de noves músiques.

Toti Soler és conegut en gran part per ser un mestre posant música a la veu dels poetes i per les seves col·laboracions amb grans cantautors. En aquest darrer àmbit, destaca la seva trajectòria de 24 anys amb Ovidi Montllor. És cert també que la major part de la seva creació musical estrictament de guitarra l'admiren, sobretot, els seus seguidors més fidels i els entesos en la música. No m'erro si dic que és el màxim representant de la guitarra al nostre país.

La discografia de Toti Soler és àmplia. El seu estil està caracteritzat per una fusió excepcional de diferents tècniques guitarrístiques i formes musicals: clàssic, folk, jazz, flamenc, músiques orientals, etc. Us convido a fer un recorregut captivador pel seu univers musical a través de les cançons de Vita nuova.

Aprofito per anunciar-vos que el 22 d'octubre Toti Soler serà al Morell amb Ovidi 4, la formació que homenatja Montllor. I el 20 de novembre ell i Gemma Humet seran a la Selva del Camp, on presentaran el seu treball Petita festa. Tot plegat, dins del Festival Accents.
 
 
Participació
Director: Marià Arbonès
Cap de redacció: Marc Busquets
Departament de Tecnologia: Josep Gallofré / Adrià Martínez

Raval de Santa Anna, 2, tercer pis | 43201- Reus | Telèfon 977 300783 | info@reusdigital.cat
Segueix-nos a:
Cerca a ReusDigital: