HISTÒRIA

El primer detectiu privat

La figura del reusenc Daniel Freixa i Martí inspira l'escriptor Salvador Balcells a la novel·la "Quan la mort truca a la porta"

per Marc Busquets Obré, Reus, Catalunya | 9 d'octubre de 2021 a les 08:00 |
Detall de la portada de la novel·la inspirada lliurement en la figura del detectiu reusenc Freixa | Reusdigital.cat
El primer Sherlock Holmes català va ser un reusenc. Nascut el 1854, Daniel Freixa i Martí era fill de metge i va ingressar al cos de policia, del qual se'n va desvincular a posteriori per emprendre un negoci privat, anomenat La Vigilancia y Seguridad mercantil. La seva figura i trajectòria han estat una inspiració per a l'escriptor Salvador Balcells, qui acaba de publicar la novel·la negra Quan la mort truca a la porta (Llibres del delicte). Dies enrere, Reusdigital.cat el va entrevistar amb motiu de la posada a la venda de l'obra. 


Inspector de policia amb 25 anys



Tot gaudint d'una bona educació per la còmoda posició de la família, el jove Freixa va deixar Reus a començaments de la dècada de 1870. Més endavant, es va instal·lar a Tarragona, a Oviedo i a Madrid. De fet, la ciutat veïna va ser la primera destinació com a agent de policia. Discret i eficaç, va despuntar aviat al cos i va anar ascendint, com ho subratlla que amb tan sols 25 anys ja fos nomenat inspector d'ordre públic. Aquest càrrec el va moure a la ciutat comtal. 
 

Imatge de Daniel Freixa i Martí en un dels seus llibres Foto: Viquipèdia


En una conversa amb la periodista de Reusdigital.cat Isabel Martínez, l'escriptor José Luis Ibáñez Ridao va apuntar que les raons per les quals Freixa va deixar la policia podrien ser diverses. D'una banda, cal tenir en compte que el sou que rebien els agents no era especialment bo i, d'una altra, l'inspector reusenc no païa l'estranya situació dels funcionaris de l'època. Segons sembla, quan hi havia un canvi de govern, saltaven molts funcionaris que havien treballat amb l'administració anterior (se'ls anomeva cesantes) i n'entraven de nous.

Un cop va ser cesante, Freixa va tirar pel dret i va obrir un negoci, La Vigilancia y Seguridad mercantil, el 1888. Va ser un pioner a Catalunya i a l'estat, si bé el gal Eugène-François Vidocq havia creat la primera agència de detectius privats moderna del món, a París, el 1833. En aquesta línia, i durant el transcurs d'una xerrada al Centre de Lectura de Reus, Ibáñez Ridao va establir el francès com una mena de "referent" per al nostre protagonista. 

Investigador i autor



L'agència va començar la seva trajectòria per investigar casos comercials i mercantils, quelcom que Balcells ha recollit a la novel·la Quan la mort truca a la porta. L'empresa va créixer, ja que tenia informadors arreu i corresponsals distribuïts per tot el territori estatal. La Barcelona de finals del segle XIX (on Freixa hi tenia les oficines centrals de la companyia) era una ciutat amb conflictivitat social, el que va afectar la tasca del detectiu. Segons Ibáñez Ridao, de fet, i com que col·laborava amb la policia, el reusenc va ser destinat a la lluita contra l'anarquisme, en què "es van cometre molts excessos" en els quals es va veure involucrat, d'una manera o d'una altra. 

I encara hi ha quelcom que fa de Freixa algú realment peculiar. Tot seguint la tradició francesa, va escriure dues obres que es van publicar primer en forma de fulletó i, quan es van convertir en llibre, van ser èxits de vendes. Hi va recrear les seves experiències. La primera, de 1888, la va batejar El mundo del crimen. La segona, de 1893, es va dir La policia moderna. Freixa es va morir a Barcelona el 1910. 

Pel que fa a Quan la mort truca a la porta, Balcells ha construït un relat que se serveix d'un encertat retrat de la societat de finals del segle XIX per denunciar les desigualtats de l'època, la corrupció de les elits i el tractament que rebia la dona. En aquesta línia, la novel·la aposta per cert to reivindicatiu a partir del combatiu tarannà de la seva protagonista femenina, Coia Pibernat, a la ficció la muller del detectiu Pere Rosich, inspirat lliurement en Rosich. L'obra ha estat distingida al Premi Vilassar de Noir de novel·la negra en català. 
Participació