INFRAESTRUCTURES

Tot esperant l’estació intermodal

Les autoritats locals celebren el “compromís” del govern central per tirar endavant la connexió de l’Aeroport de Reus amb l’alta velocitat ferroviària

per Marc Busquets Obré, Reus, Catalunya | 30 de setembre de 2021 a les 08:00 |
Una imatge virtual del primer projecte de l'estació intermodal de Reus | Cedida
“La noticia de l’estiu”. D’aquesta manera va descriure setmanes enrere el batlle de Reus, Carles Pellicer, l'anunci d'ampliació de l'Aeroport del Prat, que havia de suposar que l'estació intermodal es desbloquegés d'un cop. Tot plegat, fruit de l'acord entre un govern central i el de la Generalitat, si bé d’entrada amb no pocs detalls i terminis per concretar, i que recentment s’ha paralitzat per la “manca de confiança” existent entre les dues administracions.

Sigui com sigui, els representants del nostre territori han celebrat que l'equipament hagi tornat a l'agenda, i que pugui ser una realitat en uns anys (el 2027 podria estar en funcionament, segons les primeres previsions). No obstant això, les parades i les connexions han estat objecte de debat, fins i tot de certa polèmica. "Si no connecta amb Barcelona, no té sentit", va sentenciar l'alcalde en una compareixença, a principis d'agost, en què es va fer acompanyar del portaveu del PSC, Andreu Martín, aliat estratègic al consistori en matèria d'infraestructures.

Per les declaracions d'uns i altres, però, no sembla pas que no restin obstacles per superar, per a l'estació. A principis d’aquest mes de setembre, les autoritats locals i la diputada socialista Sandra Guaita es van trobar amb el president d’Aena, Maurici Lucena, per tractar qüestions relatives al desenvolupament de la base aèria i traslladar la “necessitat” de connectar-la amb l’alta velocitat. La trobada va resultar “positiva” per al batlle i el seu equip, pendents tots del desenvolupament d’un estudi de la xarxa ferroviària del Camp i l’Ebre del qual n’hauria de sorgir, a tot estirar en 15 mesos, la futura ubicació de la infraestructura. “Sabem que de la construcció se n’ha d’encarregar Adif”, va precisar.

De l'estació al baixador "auster"



Desencallada abans l'estació de Bellissens, també amb el suport dels socialistes, l'anunci de recuperació de l'estació intermodal ha sorprès més d'un. De fet, els anteriors governs estatals havien assenyalat, d'una manera més o menys explícita, que l'equipament del Baix Camp no era "una prioritat" a la llista. És aquesta la crònica d’una estació esperada, que té el seu inici més d'una dècada enrere, que de capítols i girs de guió n'ha tingut una pila i que, en conseqüència, pot deparar encara força canvis de rumb en la seva narrativa.

Adjudicada un ara ja llunyà 2009, per 54,7 milions, l'estació intermodal de l'Aeroport de Reus va comptar amb un primer projecte que contemplava unes instal·lacions de 56.000 m2, ubicades al sud de la base aèria, i que havia d'aprofitar el ramal de connexió del corredor mediterrani amb la línia de l'AVE entre Madrid i Barcelona. Fruit de l'atzar o no, els terrenys es van establir pràcticament a meitat de camí entre la nostra ciutat i Tarragona.

L'elevat cost del projecte, d'una banda, i els retards en les obres del corredor mediterrani, de l'altra, han estat sovint els arguments usats per justificar que l'estació intermodal no hagi tirat endavant per ara. En aquesta línia, cal recordar que diverses van ser les veus que en el seu moment van apostar per "reformular" l'equipament, per fer-lo més "auster" i "viable". D'aquesta manera, de l'estació es va passar a parlar d'un baixador.

Els representants del territori, amb tot, mai han deixat de reivindicar la infraestructura. La Cambra de Comerç de Reus, posem per cas, ha estat un dels actors més implicats en la lluita per defensar la funcionalitat de l'equipament. Fa sis anys, i a través d'un gran manifest unitari, la corporació va aplegar sensibilitats diverses (polítiques, socials i econòmiques) per reclamar l'estació. I en fa cinc, i com a resposta des de Madrid, es va apuntar a una "reprogramació" d'aquesta, tot afegint que seria una realitat un cop el context fos de "sostenibilitat econòmica".

Ara, el president de la Cambra, Jordi Just, reclama que l’estudi de la xarxa del Camp i l’Ebre “s’agilitzi” perquè des del territori “no podem perdre el tren”. Prova de les anades i vingudes del projecte de l'estació van ser les paraules del llavors comissionat del govern estatal per les obres del corredor mediterrani, Josep Vicent Boira, en una conferència de 2018 impulsada precisament per la Cambra de Reus. Va exposar altre cop que l'equipament "no era una prioritat" per a Foment, tot generant una sèrie de reaccions per part del territori.

Des de l'entitat de la capital del Baix Camp es va avisar que no construir la infraestructura suposaria un "error històric", mentre que Pellicer va carregar contra els "menysteniments" de l'Estat en la matèria. L'alcalde, de fet, no ha amagat que el simple fet de ser rebut a Madrid per abordar la qüestió no va ser possible mentre al govern central hi va ser el PP. Amb la consolidació dels socialistes a la Moncloa sembla, finalment, que la situació hagi canviat.

Per corregir Boira, el subdelegat del govern de l'Estat a Tarragona, Joan Sabaté, va matisar que l'estació intermodal no estava "descartada". Fa ben bé dos anys, i en el marc d'una comissió de la qual formen part el Ministeri de Foment, el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, i els consistoris de Reus, Tarragona, Cambrils, Vila-seca i Salou, es va impulsar un estudi de viabilitat de la infraestructura.

"Amatents" al desenvolupament, als detalls i al calendari



I així és com, a grans trets, hem arribat a l'escenari actual. L'anunci de l'ampliació del Prat, per inesperat i inconcret (i paralitzat, ara per ara), ha revifat el debat sobre la xarxa ferroviària al país i a la demarcació. Un debat que, almenys fins al moment, s’ha centrat en l'alta velocitat i no ha tingut en compte les necessitats dels usuaris del servei de proximitat, els qui dia rere dia han de patir retards i viure tot un seguit de desventures per anar a la feina o per tornar a casa.

No és només que haguem de parlar de l'estació intermodal, que també, però seria desitjable que es parlés igualment (i més sovint) de les freqüències de pas de Rodalies, de la millora de la seva flota o del pas de mercaderies per l'interior, per citar tan sols algunes problemàtiques relatives al transport. 

De l'eufòria inicial s'ha passat a un joc de declaracions creuades entre qui és partidari d'aturar els trens a l'aeroport barceloní i qui aposta per connectar l’estació directament amb la capital catalana. Reunida a l'agost, la comissió d'infraestructures de l'Ajuntament de Reus va fer una declaració amb vuit punts d'acord per mirar de rebatre els postulats de qui defensa un model d'aeroports en xarxa.

En essència, Pellicer, Martín i la regidora d'Urbanisme, Marina Berasategui, van manifestar que el projecte de l'estació intermodal és "necessari" per a la ciutat i per al Camp, "si del que es tracta és d'esdevenir una àrea metropolitana". De fer-se realitat l'equipament, va raonar el batlle, aquesta "també serà usada pels veïns per anar a treballar".

Tot seguit, va assegurar que l'esmentada comissió restarà "amatent" al desenvolupament del projecte, els detalls i el calendari de la seva execució. Ara que el consistori compta amb la “complicitat” d’Aena per seguir treballant per tenir l’estació, el següent pas, segons es va anunciar dies enrere, és trobar-se amb els responsables d’Adif per conèixer la situació amb exactitud.

Benvinguda sigui la reacció de les nostres institucions, l’endemà mateix que es paralitzés l’ampliació del Prat, si més enllà de l'escenificació mediàtica l'aposta per la nova distribució del territori s'ha de manifestar d'ara en endavant amb major contundència i efectivitat. Si del que es tracta és de fer pressió, i de ser una potent àrea metropolitana, és important que els principals actors de casa nostra es presentin com una única veu. Quelcom, per cert, que a la demarcació de Girona van entendre ja fa temps.

(Article publicat al número 107 de la NW la Revista de Reus).
Participació