SALUT MENTAL

Reforcen, a Reus, la prevenció del suïcidi de persones grans a través de teleassistència

per Reusdigital.cat, Reus, Catalunya | 10 de setembre de 2021 a les 08:45 |
Una àvia, en un centre per a gent gran | Nació Digital
Aquest divendres, 10 de setembre, se celebra a tot el món el Dia Mundial per a la Prevenció del Suïcidi. Coincidint amb aquesta data, la regidoria de Benestar Social ha començat a desenvolupar el Programa de Prevenció del Suïcidi del servei de teleassistència adreçat a les persones grans que viuen a la ciutat, un dels col·lectius més afectat per la pandèmia. L'objectiu principal és prevenir la conducta suïcida entre les persones usuàries d'aquest servei, proporcionant seguretat i suport a la persona usuària i al seu entorn.

A més, el Grup de Trastorn Bipolar de Reus també tractarà la prevenció del suïcidi en la primera sessió després de l'estiu. Més enllà de l'atenció assistencial i individualitzada, també és important entendre i analitzar com la ciutat, en el seu conjunt urbanístic i social, funciona com a factor protector davant de situacions de risc. Per això l'Ajuntament de Reus ha obert aquesta setmana una borsa de treball per seleccionar una persona professional que s’encarregarà de desenvolupar el pla de prevenció de la conducta suïcida i de la salut mental.

Prevenció del suïcidi de persones grans

Per prevenir el suïcidi de persones grans es treballen els objectius específics següents: La conscienciació i sensibilització de l’impacte del suïcidi en la població vulnerable com és la tercera edat; la detecció de situacions de risc suïcida en les persones usuàries del servei de teleassistència; i la intervenció en casos de risc suïcida manifest després d’avaluació i derivació als Serveis Socials.

El seguiment de les persones usuàries sobre les quals s’ha intervingut un cop finalitzada la intervenció. El Protocol de detecció i prevenció de suïcidi desenvolupat per l’empresa Tunstall Televida es va crear l’any 2019 i ha estat validat per la Fundació Salut Mental Espanya (FSME). Des de llavors, s’ha implantat a diverses ciutats. Tots els i les professionals del servei de teleassistència que tenen contacte amb persones usuàries via telefònica o presencial poden detectar una situació de risc de suïcidi, ja que tenen coneixements en matèria de conducta suïcida i estableixen un vincle amb la persona usuària, dos elements facilitadors a l’hora d’atendre i detectar indicadors de risc.

Llavors, davant una situació de crisi o si se sospita un risc imminent de temptativa de suïcidi, s’activen els serveis d’emergències i es deriva la informació als Serveis Socials. Un cop s’ha determinat el nivell de risc, s’estableix un pla d’intervenció específic per a cada cas, tenint en compte les característiques biopsicosocials de la persona usuària. Si es detecten diferents situacions prioritàries com, per exemple, risc de maltractament, suïcidi o caigudes, s’identifica la persona usuària en els diferents protocols i les actuacions derivades es fan de manera conjunta amb l’objectiu d’evitar la duplicació d’intervencions i aportar una atenció integral.

Als països industrialitzats, les taxes de suïcidi augmenten amb l’edat i s’observa més incidència en persones de més de 65 anys. En concret, la taxa més elevada de mort per suïcidi es detecta en homes de més de 75 anys amb problemes mèdics i antecedents de trastorn psiquiàtric i situacions d’aïllament i soledat. El suïcidi és un problema complex, pel qual no existeix un perfil determinat de persona ni una única raó. És el resultat d’una interacció complexa de factors biològics, genètics, psicològics, socials, culturals i mediambientals.

No obstant això, l’edat avançada és un important predictor de la conducta suïcida i se solen trobar algunes característiques generals en aquest col·lectiu: té les taxes més altes de mort per suïcidi; utilitzen mètodes mortals; reflecteixen menys senyals d’avís i aquests són més difícils de detectar; llevar-se la vida és un acte meditat, que es dona després d’un procés de reflexió, i poden assumir la forma de suïcidis passius, com deixar de menjar, no assumir la medicació, enllitar-se o morir de fred.

El Grup de Trastorn Bipolar tractarà la prevenció del suïcidi

El Grup de Trastorn Bipolar de Reus es tornarà a reunir el tercer dimarts de cada mes a les 7 de la tarda al Centre Cívic del Carme, situat al número 10 de la plaça de la Patacada. Les sessions estan organitzades per l'Associació de Trastorn Bipolar de les Comarques de Tarragona amb el suport de la regidoria de Benestar Social. A les trobades, que són gratuïtes i van a càrrec de Teresa Carot, psicòloga especialitzada en trastorn bipolar, només poden assistir persones afectades per aquest trastorn i familiars.

La primera trobada després de les vacances de l’estiu està prevista el dimarts 21 de setembre i portarà per títol Trastorn Bipolar, família i prevenció de la Conducta Suïcida. Amb motiu de la pandèmia, cal inscripció prèvia per assistir-hi i l’aforament s’ha limitat a 14 persones, amb la psicòloga inclosa.

Es contractarà un professional del pla de prevenció de la conducta suïcida

Des del passat dia 7 i fins al 20 de setembre és oberta la inscripció a la borsa de treball de l’Ajuntament de Reus per contractar un professional que s’encarregarà de desenvolupar el pla de prevenció de la conducta suïcida i salut mental. En concret, poden optar a aquesta feina les persones llicenciades o amb grau en psicologia, psicopedagogia, sociologia, antropologia o equivalent. Les tasques consistiran a impulsar accions de prevenció universal com la limitació d'accés a mitjans letals, campanyes de sensibilització i informació, la formació de professionals dels mitjans i l'impuls de les polítiques per a reduir el consum d'alcohol, selectives i indicades, com programes escolars d'educació i sensibilització sobre salut mental i suïcidi i formació d'agents socials.

Dades generals

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) reconeix el suïcidi com una prioritat de salut pública. Es calcula que al voltant de 800.000 persones es lleven la vida cada any al món, una cada 40 segons, tot i que aquesta xifra es multiplica per 20 quan es parla d’intents de suïcidi. La quantitat de suïcidis consumats arreu del món ha incrementat en un 50% al llarg dels darrers seixanta anys, especialment als països en vies de desenvolupament.

A més, cal destacar que el nombre de suïcidis reals s’estima que és més gran que les xifres publicades, ja que mentre el suïcidi continuï estigmatitzat, tractat com un tema tabú i, en certs territoris, penalitzat, és habitual que s’emmascari anomenant altres causes de mort com caigudes accidentals, desaparicions o accidents domèstics, entre d’altres.

El suïcidi segueix sent la primera causa de mort externa a l’estat espanyol. Suposa el doble de víctimes mortals que les que es produeixen en accidents de trànsit i 72 vegades més que les provocades per violència de gènere. Entre els i les joves de 15 a 34 anys, el suïcidi ja és la segona causa de mort absoluta, per darrere dels tumors. A més, la pandèmia ha agreujat els problemes psicològics i psiquiàtricsde la població i n’ha fet aflorar de nous.
Participació