Els cent primers dies del Govern Aragonès vistos des del Camp

El dia 24 de maig de 2021, Pere Aragonès esdevenia el 132è president de la Generalitat de Catalunya. Ara ja fa 100 dies de l'inici del seu mandat; un principi de legislatura marcat per la situació de la pandèmia i la represa de la taula de diàleg, prevista pel dia 13 de setembre. Més enllà d'aquests grans hits de legislatura, el dia a dia de la política també ha portat el Govern d'Aragonès a fer certes actuacions al Camp de Tarragona.

El president Aragonès, durant el discurs que va oferir a la presa de possessió dels delegats territorials de la Generalitat, va marcar l'objectiu "d'oferir una mateixa qualitat de vida a tot el país, sense deixar-nos a ningú, sense oblidar cap territori". Per això fem un balanç de la situació política al Camp de Tarragona durant aquests 100 primers dies del mandat del nou president. Uns mesos marcats, sobretot, per la implementació del PLASEQTA, l'anunci de connexió intermodal entre l'Aeroport de Reus i Barcelona i l'incendi a Santa Coloma de Queralt.


Més enllà d'aquestes grans accions que han marcat l'actualitat al territori, cal destacar altres esdeveniments com l'anunci d'inversió de 3 milions d'euros per construir la nova comissaria de Mossos d'Esquadra de Torredembarra i l'entrada en funcionament de l'Entitat de Dret Públic Salut Sant Joan de Reus-Baix Camp, vinculada al Departament de Salut d'Argimon.


A més, tot i que és previ a la seva presa de possessió, Aragonès es va mostrar compromès amb el projecte de la Vall de l'Hidrogen; ho va fer només deu dies abans de la seva presa de possessió. El llavors vicepresident de la Generalitat considerava aquesta iniciativa com una manera de fer un "retorn a l'esforç extraordinari que ha fet aquest territori respecte de la resta del país, acollint bona part de la producció d'energia". Per això situaria el compromís del nou govern en "tirar endavant aquest projecte" amb l'ajuda dels fons Next Generation.

Primer xoc d'interessos: PLASEQTA

El dia 14 de juliol, el conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, es reunia amb una trentena d'alcaldes del Camp i altres autoritats de la demarcació per detallar la implementació del PLASEQTA. La primera acció contemplada és la instal·lació de sirenes de risc químic i sensors de detecció de productes tòxics. El conseller d'Interior afirmava que "el PLASEQTA és una de les prioritats d'aquest Departament perquè aquest territori necessita un pla que respongui a les eventuals emergències que es puguin produir de manera eficient i eficaç".


Malgrat aquest anunci, el pla d'emergència va causar la primera desavinença entre l'acció del govern català i una autoritat local del territori. El dia 15, un dia després de la reunió amb Elena, l'alcalde de Reus, Carles Pellicer, compareixia per manifestar la seva disconformitat amb l'anunci del conseller. L'anunci no preveia la instal·lació de sirenes a la capital del Baix Camp. Pellicer exigia "el dret de sentir-nos i d'estar més segurs".

El mateix polític del PDeCAT es mostrava contundent amb les seves exigències: "no acceptarem ni un "ho estudiarem", ni un "ja en parlarem"". Per això, amb l'arribada d'aquesta primera topada, el batlle reusenc va anunciar que demanaria una reunió amb el conseller responsable del pla. De moment, aquesta trobada no s'ha celebrat de manera pública i el xoc d'interessos entre Interior i el consistori de Reus ha quedat al descobert en aquest tema.


Infraestructures

Un dels temes clau del nou govern ha sigut l'ampliació de l'Aeroport de Barcelona negociada pel vicepresident de la Generalitat, Jordi Puigneró. El govern català i el central tancaven en una reunió bilateral aquest acord que anava acompanyat d'altres inversions aeroportuàries al país. Una d'elles és la connexió intermodal entre l'Aeroport de Reus i Barcelona. Una obra que connectaria directament, a través de l'alta velocitat, l'aeroport del sud de Catalunya amb la capital del país. Malgrat aquest anunci, la previsió és que l'estació pugui entrar en funcionament a partir del 2027.


La reivindicació històrica havia sigut la connexió intermodal entre els dos aeroports (Reus i el Prat), però finalment tot apunta que no serà així. Malgrat això, el consistori reusenc es mostrava molt satisfet amb l'acord entre Generalitat i govern central. També les autoritats de la demarcació: la delegada territorial del Camp de Tarragona, Teresa Pallarès, i la presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó, també celebraven la notícia.



Tres dies abans que sortís aquesta notícia, l'Aeroport de Reus també captava l'atenció del govern de la Generalitat. En un acord conjunt entre les autoritats catalanes i les del territori, es reclamava que s'acceleressin les mesures per a la recuperació de l'activitat aeroportuària al Camp de Tarragona. Un acord que exigia que s'executés "amb la màxima celeritat" l'estació d'alta velocitat a l'Aeroport de Reus, que s'anunciaria el 2 d'agost.

En aquest sentit, el Port de Tarragona també ha sigut un tema força tractat durant aquests primers mesos de govern. El vicepresident i conseller de Territori, Jordi Puigneró, i el conseller d'Economia, Jaume Giró, han visitat la instal·lació portuària. Giró va destacar el potencial econòmic del port i, per la seva banda, el vicepresident va assenyalar el Port de Tarragona i el Camp com a motors de la recuperació econòmica de Catalunya.
​

Incendi forestal a la Baixa Segarra

Més enllà d'aquests aspectes de política de seguretat i d'infraestructures, la principal notícia que ha sacsejat una zona del Camp de Tarragona ha sigut l'incendi de finals de juliol a Santa Coloma de Queralt. El foc, que va cremar més de 1,500 hectàrees, es va estendre per 2 pobles més de la Conca de Barberà (Pontils i les Piles) i tres de l'Anoia (Sant Martí de Tous, Bellprat i Santa Maria de Miralles).


Aquest foc va copsar la mirada de tots els mitjans del país durant els dies que va durar. A causa d'aquest incendi i l'alt risc que hi havia en els dies posteriors, la Conselleria d'Agricultura activaria el nivell 3 del Pla Alfa, que prohibia l'accés a zones forestals, la circulació motoritzada al medi natural o la suspensió de l'activitat agrícola que requeria l'ús de maquinària. En aquest nivell hi van entrar diferents municipis de la demarcació, sobretot de l'Alt Camp, Conca de Barberà i Priorat; i, fins i tot, es van tancar els accessos al Parc Natural del Montsant.


Aprovació del pla de Govern

Aquests esdeveniments han marcat l'actualitat política del Camp de Tarragona durant aquests primers mesos. Ara toca esperar la implementació d'algunes d'aquestes inversions anunciades, com el PLASEQTA, amb la instal·lació dels nous sensors, i la construcció de la connexió intermodal. Tot i que aquesta última no depèn exclusivament de la Generalitat, des de les institucions catalanes i territorials s'haurà de vetllar per l'aplicació d'aquest projecte, que ja es va adjudicar l'any 2009, però es va suspendre poc després.

El següents mesos són claus pel desenvolupament de la legislatura. De fet, tal com es comentava des de NacióDigital a principis de juliol, aquest mes de setembre s'hauria d'aprovar el pla de Govern. Això vol dir que cada departament marcarà les mesures que pretén aprovar al llarg de la legislatura. Un cop s'aprovi, més enllà de veure aspectes relacionats amb la taula de diàleg, el pla de xoc social, o el control de la pandèmia, es veurà quines accions preveuen els departaments de la Generalitat a les nostres comarques.