POLÍTICA

Pere Albó: «Treballem perquè MES es consolidi com el socialisme d'estricta obediència catalana»

L'únic diputat al Parlament de Moviment d'Esquerres, integrant del grup parlamentari de Junts, analitza els reptes de la seva formació i del país

per Marià Arbonès, Reus, Catalunya | 31 d'agost de 2021 a les 11:00 |
Pere Albó a Reus | Reusdigital.cat
Pere Albó i Marlés (Sant Feliu de Guíxols, 1972) és des d'aquest mes d'agost nou diputat de Moviment d'Esquerres al Parlament de Catalunya per la circumscripció de Girona. Accedeix al Parlament a causa de la renúncia com a diputada de la consellera d'Universitats i Recerca, Gemma Geis. Després d'uns anys de col·laboració en l'àmbit nacional entre Moviment d'Esquerres i Esquerra Republicana de Catalunya, la formació MES va decidir a finals d'any passat en assemblea concórrer a les eleccions del 14 F dins les llistes de Junts per Catalunya. Aquest canvi no va ser ben rebut per alguns membres de MES, que van decidir abandonar la formació i comprometre's amb ERC (mesos abans ja s'havia produït la sortida cap a ERC d'Ernest Maragall). Aquest és el cas de la tinent d'alcalde de Lleida, Jordina Freixanet, o del tinent d'alcalde de Tarragona, Jordi Fortuny. Pere Albó afronta ara un doble repte: la tasca parlamentària i la visibilització i creixement del seu partit, que es reclama socialista i que necessita créixer al territori. Advocat de professió, Albó ha estat alcalde de Sant Feliu de Guíxols i, actualment, és portaveu de Moviment d'Esquerres a l'ajuntament del seu municipi. Aquesta és la primera entrevista que concedeix com a diputat a un mitjà de comunicació, coincidint amb una reunió de treball a Reus.

- Al web de Moviment d'Esquerres, vostès es reclamen com a "socialistes republicans" i partidaris d'una "república catalana, independent, lliure i digna". Com expliquen la incorporació d'una formació socialista a la llista de Junts per Catalunya?

- Nosaltres ja vam formar part de Junts pel Sí i entenem que l'aposta en aquests moments que afronta Catalunya ha de ser amb models d'aquests tipus. Nosaltres estem molt a favor de les propostes unitàries en el marc del Procés que està vivint el país i ens vam sentir molt còmodes amb Junts pel Sí. Entenem que hi ha dos grans partits que pel que sigui no van reeditar aquella proposta, però després, en les últimes eleccions, qui més proposava una filosofia i continuava creient i sumava en aquesta idea era la proposta de Junts. Ens hi hem sentit molt còmodes.

Afegiria que Junts, en aquests últims temps, ha fet una aposta per la transversalitat pel que fa al factor més ideològic i ha volgut donar espai a les nostres idees socilaldemòcrates, socialistes, i d'esquerres. Això fa que l'encaix sigui molt còmode. En aquest moment, Junts és una aposta transversal, a més de continuar creient en aquesta candidatura d'unitat.

- En els darrers anys MES ha anat perdent efectius al territori. Primer fou la sortida destacada d'Ernest Maragall i altres dirigents i, recentment, una part del partit no va entendre l'acord amb Junts i també se n'ha anat a ERC. Té sentit a hores d'ara aquest projecte?

- Crec que té més sentit que mai. A MES li ha passat quelcom que si es veu en perspectiva pot considerar-se natural en el marc d'una organització com aquesta. Durant un cert temps, MES era la força indiscutible d'uns grans lideratges, persones que encara són referents per a tots els qui s'hi han quedat. És cert que a MES hem anat incorporant llistes, regidors i gent que s'acosta. És gent anònima com un servidor, amb un perfil que no té la potència d'Ernest Maragall, Montserrat Tura o Marina Geli. Aquesta gent ho va impulsar des d'un lideratge molt fort. Però si alguna virtut té el nostre projecte és que no ha desaparegut quan, pel que sigui, aquesta gent ha anat fent el seu curs en altres espais.

Ara MES és un grup polític, en què hi ha força regidors, que el que vol és ser autònom i defensar que hi ha un espai socialista, independentista i que és hereu del socialisme més tradicional que hi ha al nostre país, que no depèn de macrolideratges. És el que reivindiquem, malgrat que entenc que mediàticament hi ha una manca d'algú que tingui capacitat de lideratge molt forta, però contràriament també hi ha aquella calma i el pòsit que dona continuïtat al projecte. MES té molts regidors i alcaldes. Té un gruix que el fa molt fort, amb tota la modèstia, evidentment. Nosaltres creiem molt en aquesta transversalitat, en aquest projecte aglutinador, amb les fórmules que et deia de Junts, i no entenem la política catalana sense aquesta tradició del socialisme del nostre país, de Josep Pallach o Joan Reventós.

- Considera que ERC ha fet en els darrers anys una "opa hostil" a MES?

- Segur que ERC té vocació de créixer i això no és negatiu. El que potser jo li diria a Esquerra és que continuem sent necessaris com a MES, un fet que nosaltres reivindiquem. Esquerra ha fet una aposta partidista, però segurament que aquesta formació també ho entén en el marc de què és el millor per al país. Entenc que aquesta és la dinàmica d'un partit, és com una empresa que vol guanyar diners. No és una crítica. Ara bé, em fa l'efecte que MES ha d'existir. Crec que el problema ha estat polític i no tàctic.

- Creu que també Junts per Catalunya el que pot voler és integrar finalment la gent de MES en el seu partit per fer oblidar el seu passat convergent?

- Crec que l'actual referència convergent és el PDeCAT. Però ho és d'una manera molt noble. Jo em sento molt orgullós del meu passat al PSC, quan aquesta formació em representava i em consta que hi ha molta gent que també se sent orgullosa del seu passat a Convergència i Unió. El PDeCAT, que va estar a punt de tenir representació, és el que més demostra que Junts és quelcom diferent de Convergència i Unió. Dir que Junts és igual a CiU està bé per deixar anar un eslògan o per tenir una consigna fàcil. El gruix de Junts ve de CiU, però aquesta és una proposta nova que integra moltes sensibilitats. I com que té una cosa que a nosaltres ens agrada molt, que està en construcció, ens sembla que podem incidir-hi molt des de la nostra posició. Ens hi sentim còmodes.

- Aspiren encara en el futur a ser el referent de la gent socialista i catalanista en el marc d'una formació política independent i amb grup parlamentari propi?

- Des del minut zero que em vaig integrar a MES, no he deixat de treballar perquè existeixi aquest referent, que ha d'aprendre de la seva pròpia trajectòria. Amb tota modèstia, ja és de vuit anys. I per tant, no buscar lideratges extrems. Treballem perquè MES es consolidi com el socialisme d'estricta obediència catalana. Ara, el que hem de construir és partit, més que lideratges.

- Com valora el paper del PSC i del PSOE en els darrers anys i actualment?

- Els que vam marxar del PSC no vam entendre que no defensés el Dret a l'autodeterminació. És una cosa que ens va doldre perquè nosaltres estimàvem aquell partit. Crec que la seva decisió va ser una errada que serà històrica.

- Des de MES com es veu el moment que viu el Procés: quins passos cal fer ara i com es plantegen fer progressar el camí cap a una possible república catalana?

- Estem preocupats, així com expectants amb el que passi a la Taula de diàleg. Ningú com nosaltres coneix el PSC- PSOE i per tant som més escèptics que ningú a l'hora de negociar amb Pedro Sánchez. Com he dit, la unitat d'acció s'ha de construir. El Procés no està passant el millor moment i aquí estem per ajudar a una perspectiva il·lusionadora i amb un objectiu que sigui engrescador.

- Com a únic diputat de MES haurà d'assumir qüestions de tot el territori. Pel que fa al Camp de Tarragona, quines prioritats hi ha d'haver a l'agenda política del Parlament?

- Quan es parla de federalisme, a vegades només pensem en la relació Espanya-Catalunya, i justament també la Catalunya que construïm ha de ser federal. En aquest sentit, ens sembla que és molt important escoltar el territori, trepitjar-lo i acollir totes les reivindicacions. És indubtable que les terres del Camp i l'Ebre tenen un potencial enorme. Per exemple, l'Aeroport de Reus, com el de Girona, han de ser uns bons complements del de Barcelona, i això fa créixer el territori, més enllà de la capital. Teniu un gran potencial en el sector agrícola, dels vins, dels olis, que s'ha d'ajudar. O un sector energètic, del qual fa falta plantejar estratègies.
Participació