Aquesta informació es va publicar originalment el 2 de setembre de 2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Hem entrat al setembre i, amb aquest, a l'inici del nou curs polític. Després d'unes setmanes de certa calma, l'agenda tornarà activar-se de cara als propers dies i es començaran a dinamitzar diversos projectes, ja amb la cita electoral de 2023 tot perfilant-se a l'horitzó.
Passat l'equador del mandat actual, pot intepretar-se el ple extraordinari de finals de juliol, en què es va debatre sobre l'estat de la ciutat, com l'eina usada pel conjunt del govern de
l'alcalde Carles Pellicer per fer balanç de l'acció duta a terme en els dos últims anys, des de la seva reelecció i la reedició del
pacte amb Esquerra i Ara Reus.
"L'estratègia de planificació" d'Esquerra
De fet, tan sols el primer d'aquests partits va optar per organitzar un acte en què es va analitzar la tasca dels seus regidors al govern, i en què la
vicealcadessa Noemí Llauradó va subratllar
"l'estratègia de planificació" que des del grup s'ha volgut impulsar. En aquest sentit, cal recordar la presentació del Pla d'acció municipal (PAM) 2019-2023 com el
"full de ruta" per al mandat, alterat però per la
irrupció de la pandèmia. En plena època de restriccions severes i de confinament domiciliari es va posar en marxa l'anomenat
Pla de reactivació econòmica i social, conegut també com
Reactivem Reus, que en l'actual exercici ha estat dotat amb un pressupost de 4,5 milions d'euros.
Més endavant, Esquerra ha estat el motor per engegar el
pla estratègic Reus horitzó 32. L'auditori de firaReus, al juny, va acollir la presentació dels 200 integrants d'un
fòrum ciutadà que ha de contribuir a tractar propostes de futur per a la nostra ciutat. Setmanes més tard va ser el torn dels components del
fòrum territorial, format en aquest cas per representants dels municipis que tenen "vincles" amb la capital del Baix Camp, siguin geogràfics, econòmics o socials. En la seva voluntat de fomentar la participació ciutadana, ERC encara ha previst un nou
procés obert a la societat, el derivat de la
"transformació" de la zona sud del terme en general i del Carrilet en concret.
El futur de la zona sud
El
futur del mercat del barri ha estat, possiblement, el principal obstacle que el govern s'ha trobat al camí, fins ara, en el mandat. No només per l'acció dels paradistes i de l'oposició, que també; sinó pel
canvi de criteri que ha passat de l'anunci del tancament (que s'hagués de produir per Sant Pere d'enguany) fins a una pròrroga que expirarà el juny de 2024, moment en què podria haver-hi un altre govern al capdavant del consistori de la ciutat. L'alcalde va argumentar el canvi de rumb a partir de l'objectiu de
mantenir els llocs de feina dels paradistes de l'equipament, especialment en un context tan delicat com el que vivim, marcat pels efectes de la covid-19. A l'estiu es va presentar, doncs, un
"ambiciós" projecte per al Carrilet i el seu entorn, en què Esquerra recupera una proposta electoral de 2019 (l'alberg) i Junts per Reus i Pellicer reformulen la iniciativa urbanística per al sud.
Un cop Pellicer i Llauradó van verbalitzar els eixos sobre els quals ha de girar la transformació de la zona (el jovent, la cultura, la mobilitat, l'economia i el residencial), es va plantejar la
construcció de nous equipaments (un de cultural, amb el Mas Iglésias a la vora) i l'establiment d'un
punt de venda de producte fresc del qual Llauradó va apuntar que "en podríem dir mercat". La
regidora d'Urbanisme, Marina Berasategui, va indicar al seu torn que els detalls d'aquest futur espai vindran un cop es perfilin les "necessitats" del barri a partir de les aportacions dels reusencs al procés participatiu vinculat a projecte. Aquest, si tot es manté com és previst, ha de començar aquest mateix mes de setembre.
Encara al sud,
l'estació de Bellisens ha estat també notícia durant l'estiu. De fet, s'ha calculat el seu cost en 10,7 milions i s'ha avançat que entrarà en funcionament
l'any 2025, pas soterrat inclòs. Projecte complex i esperat a Reus, s'ha aconseguit desencallar en els últims temps, constituïda la comissió d'Infraestructures de l'Ajuntament, i en què govern i PSC Reus han col·laborat de manera fructífera, tot coincidint amb una nova etapa a Moncloa. L'exemple que sembla evidenciar el tarannà més tranquil de l'era
postprocés és l'anunci de
l'ampliació de l'aeroport del Prat, del qual de rebot se n'ha de beneficiar el Camp de Tarragona. L'anhelada
estació intermodal sembla ara més a prop.
El llegat de Pellicer
D'aquesta manera, i si no altres contratemps que ho impedeixin, l'equipament (adjudicat fa més d'una dècada) podria prendre forma a partir de 2026, i acollir trens i viatger un any més tard. Tot i cert debat territorial per la connexió de l'estació amb la base aeroportuària del Prat o amb Barcelona ciutat, una única veu s'ha erigit des de la ciutat per celebrar que el projecte es reactivi. En aquest sentit, i per tancar la polèmica de l'estiu, Pellicer va subratllar que la ja esmentada comissió d'Infraestructures restarà
"amatent" als esdevemiments, els detalls i el calendari de l'execució de l'obra. Del projecte, en tot cas, "en sabrem més en els propers mesos, i l'estació la reivindiquem perquè és necessària", va reblar el batlle, qui podria veure en la materialització de l'equipament una mostra del seu
llegat polític per a la ciutat.
I és que una de les incògnites que envolten l'alcalde és el seu futur. Després de 10 anys al capdavant de l'Ajuntament, encara defuig la resposta concreta quan és preguntat per la qüestió. Una postura lògica, si es té en compte que d'aquí a la cita a les urnes de coses en poden passar moltes. Si opta per presentar-se, caldrà veure si és en coalició amb Junts per Reus o no, quins aliats i quins rivals tindrà. No va semblar pas casual, doncs, que en plena canícula Pellicer destaqués, al costat de la
regidora d'Hisenda, Mariluz Caballero, la
reducció d'endeutament més gran de tot l'estat. En aquesta línia, va avançar inversions per al que resta de mandat, qui sap si amb la voluntat d'acomiadar-se tot havent enllestit diversos projectes de ciutat.
per