ENERGIA

Afectats, ecologistes i institucions s'uneixen per tombar la futura MAT

Malgrat publicar-se a l'estiu i tenir poc marge de resposta, s'estan començant a preparar les al·legacions per a una infraestructura més de 30 municipis de la demarcació de Tarragona

per Josep Maria Llauradó, Reus, Catalunya | 17 d'agost de 2021 a les 08:26 |
Mateu Montserrat, durant la reunió amb la resta de consells comarcals afectats per la nova MAT. | CC Alt Camp
Aquesta informació es va publicar originalment el 17 d'agost de 2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La nova línia elèctrica de molt alta tensió per subministrar energia a l'Àrea Metropolitana de Barcelona des de l'Aragó ha posat en toc d'alerta no només els ecologistes, que alerten de la destrucció del territori, sinó també els propietaris dels terrenys afectats i les institucions locals. Ajuntaments i consells comarcals es van reunir ahir dilluns per abordar una futura presentació conjunta d'al·legacions que, per ara, haurà de ser a contrarrellotge: el termini s'acaba el 8 de setembre i tot just fa escassos dies que s'hi han posat a treballar. Mateu Montserrat, president del Consell Comarcal de l'Alt Camp, comentava en acabar la reunió, que "posarem tots els mitjans" per tal d'aturar un projecte "inviable".

A la demarcació de Tarragona, les zones afectades pertanyen a la Terra Alta, la Ribera d'Ebre, el Priorat, el Baix Camp, l'Alt Camp i el Baix Penedès. La línia continua més endavant fins a Begues, al Baix Llobregat, en un recorregut total de 180 quilòmetres. Per ara el projecte es troba en exposició pública i el traçat es podria veure alterat amb les al·legacions, segons confia l'ambientòleg Joan Pons. Fins que no es resolguin les qüestions que s'hi plantegin, pot passar "mínim mig any", afegeix, això si el termini actual no s'allarga tal com ja ha sol·licitat la Generalitat. I és que un cop resoltes les al·legacions necessitaran la declaració d'impacte ambiental i la declaració d'interès públic, que permet fer les futures expropiacions de terrenys.

Montserrat es mostra contundent i demana "alternatives", com ara traçats alternatius o "soterraments". "Tenen una autopista que va de Saragossa a Barcelona, no cal que destrueixin el territori, poden posar la línia al costat", assegura. Les institucions s'han posat d'acord en contractar un mateix tècnic per agilitzar els tràmits, alhora que descarten focalitzar la batalla en el preu de les expropiacions. "El territori no té preu", conclou. Alhora, lamenta que tot plegat ha estat "mal planificat" per part de l'empresa privada, Forestalia, i el Ministeri. "Per aquest tema n'hi ha molts que no podran fer vacances", entre polítics, advocats, afectats i activistes.

Els afectats no en saben res


Tal com sol passar en casos d'aquesta índole, la majoria dels propietaris dels terrenys afectats pel futur traçat no són coneixedors de l'existència d'aquesta futura infraestructura. La publicació al BOE al 28 de juliol va passar inadvertida fins que Joan Pons i més tard Xarxa Sud n'han alertat. Antoni Veciana, que té una finca a la Selva del Camp, explica que per ara desconeix si serà un dels afectats o no. "S'ha fet amb mala idea per enganxar la gent a contrapeu", afirma, "surt al BOE i et donen per notificat".

Veciana es mostra preocupat especialment per la possible afectació que tingui per a masos i rutes lúdiques i culturals ja consolidades especialment al Baix Camp. Si no hi ha una modificació del projecte, tem que el paisatge "quedi destrossat" ja que "està fet per algú a qui li importa el rave el territori". En aquest sentit, recorda que l'afectació no tan sols serà per als propietaris dels terrenys, sinó també per als seus veïns, i adverteix que els diners de les expropiacions "se'ls poden confitar".

La inversió en aquesta nova infraestructura, en un macroprojecte anomenat Sputnik que distribuirà a diverses companyies elèctriques, es preveu en 60 milions d'euros, segons el projecte presentat al Ministeri d'Indústria espanyol, i podria esdevenir la primera línia elèctrica privada a Catalunya, al marge de la de la xarxa estatal. La moratòria de més parcs fotovoltaics i eòlics a Catalunya s'incompleix, segons el GEPEC, però aquest seria un nou maldecap per als col·lectius ecologistes, que reiteren que novament les comarques del sud del país reben l'impacte d'una energia que aprofitarà especialment una zona allunyada com és tota l'Àrea Metropolitana de Barcelona. "És el capitalisme més salvatge, és increïble que les administracions s'hi prestin", es lamenta Veciana, qui ja s'està movent per tal de saber l'abast de les afectacions.
Participació
Director: Marià Arbonès
Cap de redacció: Marc Busquets
Departament de Tecnologia: Josep Gallofré / Adrià Martínez

Raval de Santa Anna, 2, tercer pis | 43201- Reus | Telèfon 977 300783 | info@reusdigital.cat
Segueix-nos a:
Cerca a ReusDigital: