EMPRENEDORIA

Mon Padrí, mans joves per cuidar una vinya històrica

Un jove de la Vilella Baixa inicia el seu projecte per fer un celler propi amb les vinyes centenàries que pertanyien a la seva família

per Adrià de las Heras, Reus, Catalunya | 25 d'agost de 2021 a les 08:00 |
El jove Andreu Toldrà impulsa el celler Mon Padrí | Adrià de las Heras
Andreu Toldrà és un jove de la Vilella Baixa que, des de 2019, ha iniciat el seu propi projecte: el celler Mon Padrí. La vinculació de la seva família amb el món de la vinya es remunta ben enrere: l’any passat, les vinyes de la seva finca van celebrar el centenari. Així doncs, es tracta de vinya històrica en mans d’un jove de 23 anys. Malgrat això, tal com explica el viticultor, ell és el primer familiar a dedicar-se a aquest món: “abans s’havien dedicat a ser forners, manobres... Tenien la terra com un extra”, diu. Ara, després de quasi dos anys de la primera collita, han embotellat la primera anyada, la del 2019.

Sota la marca de 1920, el celler Mon Padrí treu el primer vi negre de la seva finca. També comercialitzaran les seves primeres botelles de vi blanc, aquesta del 2019. De la primera anyada de 1920 en vendran unes 600 botelles. “2019 va ser una mala collita. També el 2020”, lamenta el jove viticultor. De totes maneres, celebra que els experts anuncien la collita del 2021 com “una de les millors en anys”. La nevada que va caure al Priorat a mitjans de gener ha beneficiat la collita del 2021.
 

Una imatge de les vinyes Foto: Adrià de las Heras


Tal com explica Toldrà, “la neu va sanejar” el terra de la resta d’espores de míldiu. El jove vilellenc preveu que la verema d’aquestes vinyes l’acabarà durant la segona setmana d’octubre. Un cop acabada, es posarà mans a l’obra per començar a vendre per botigues del país el vi negre de la seva marca. Aquesta és la part que més l’inquieta i la que es “presenta com la més complicada”, ja que Toldrà no ho ha fet mai. Tal com reconeix, alguns enòlegs de la seva confiança ja han valorat el vi 1920. “Fa de mal dir, però tots coincideixen en dir que és molt bo i de molta qualitat”, celebra.

No sempre es té l’oportunitat de beure un vi que encaixa sota l’etiqueta de gran vi de vinya qualificada de la DOQ Priorat. És una vinya històrica que neix a les finques pròpies de la comarca: amb pendents abruptes i escarpades, que configuren un paisatge espectacular que es pot contemplar quan circules per la T-710. Es poden admirar els costers característics del paisatge prioratí, seu del difícil conreu de la vinya. Els viticultors guanyaven a les muntanyes espais per conrear ceps. Aquest paisatge tan peculiar i abrupte, tal com explica el Consell Regulador de la DOQ Priorat, fa que “en surtin unes veremes més aviat escasses, amb uns rendiments de raïm molt baixos, que no superen la xifra d’un quilogram per planta de mitjana, però que permeten dotar els vins d’aquesta zona d’una identitat molt singular”.

El jove propietari del projecte Mon Padrí explica que de dues hectàrees de terra en una altra denominació d’origen (amb paisatges menys abruptes) en sortirien uns 18000 quilograms, però de la seva finca prioratina n’obtindrà molts menys quilos. Si a aquest fet s’hi suma que és vinya històrica, que té un rendiment molt més baix, el volum de la finca de Mon Padrí encara baixarà més. De totes maneres, el que perd en producció ho guanya en qualitat.

Inici del projecte: continuïtat familiar



La verema del 2019 va ser la primera en què Toldrà va iniciar el projecte de Mon Padrí. Ell és la cinquena generació familiar que cuida aquestes vinyes d’una finca propera a la Vilella Baixa, i també és la primera que s’hi dedica professionalment. Reconeix que a la família, malgrat la seva vinculació amb la terra, “no els fa massa gràcia” que es dediqui a la vinya. “Des de petit que ja ho tenia clar”, afirma el jove. Abans, però, va començar estudis universitaris.

Un cop va haver decidit i meditat començar el projecte de Mon Padrí va aparcar la carrera; va deixar els estudis que la seva família l’havia animat a començar, malgrat que ell ja tenia clar que es volia dedicar a la viticultura. Quan era un nen, pujava a la finca a ajudar a son avi, son pare i tiet. Per això insisteix en la idea que, tot i que ara està iniciant el projecte del nou celler, dona continuïtat a una tradició familiar que es remunta 100 anys enrere, quan els seus avantpassats van adquirir la finca, la van desforestar i la van plantar.
 

El projecte de Toldrà té la seva base a la Vilella Baixa Foto: Adrià de las Heras


Ho considera un valor: “Això sempre ha sigut de la família; no som estrangers que comprem, especulem i tenim grans inversors darrere”, assegura. La història de la finca i de la seva família és el que va empènyer el jove aficionat a voler dedicar-s’hi professionalment. Els seus familiars venien el raïm a la cooperativa del poble, “però t’hi posaven una altra marca. Aquell vi que sortia no era teu”, lamenta el prioratí.

El raïm de la finca dels Toldrà es barrejava amb el raïm d’altres famílies. Amb la inquietud de veure quin era el resultat de la vinya d’aquella finca, Andreu es va embarcar el 2019 en aquest projecte.

El futur



El que va començar el 2019 amb una sola finca, ara s’ha anat ampliant. Amb la collita de 2020, Toldrà va començar a produir vi blanc. En aquest cas, amb un altre celler i a la DO Montsant. Ara ja té arrendades altres finques i de cara l’any vinent preveu tenir un altre vi negre; en aquest cas també de carinyena però de vinya molt més jove.

Actualment, ja hi té cinc treballadors contractats tot l’any. Aquesta tardor, més enllà de començar a vendre els seus vins per nous indrets, també començarà a fer visites i tastos a la seva finca. Si tot va bé, de la collita d’enguany en podran treure unes 1.500 botelles de 1920. Un cop acabada la verema, es passarà 14 mesos en bóta.

Andreu, tal com explica a Reusdigital.cat, escull els tempos i aspectes tècnics de la seva marca: si s’hi ha de passar més temps a la bóta, de quina mida ha de ser la barrica, quan s’ha de veremar, etcètera. “Com que jo soc el que l’ha d’anar a vendre, m’ha d’agradar a mi. Com que és meu i el faig jo, el vull fer al meu gust”, expressa el jove viticultor. El que va començar com un homenatge als seus avantpassats ara ha agafat forma de celler. Un projecte que ha fet que l’Andreu Toldrà hagi de deixar els estudis universitaris, però també és un somni que perseguia des de petit.
Participació