GENT DE BARRI

La «Casa de nines» de Marta Magrinyà

L'escriptora recorda la infància al carrer del Vent, on hi vivien els seus avis

per Marc Busquets Obré, Reus, Catalunya | 6 d'agost de 2021 a les 07:00 |
Magrinyà, davant dels baixos de l'edifici al carrer del Vent on van viure els seus avis | Marc Busquets
La trobada és, aquest cop, a la confiteria Poy. "Tota una institució" del comerç local, fa constar l'escriptora Marta Magrinyà (Reus, 1969), durant una conversa en què recorda la infància al carrer del Vent, on hi vivien els avis. "Tenien la casa que fa cantonada amb el carrer Alt del Carme", detalla. De fet, l'edifici i les seves estances apareixen en algunes de les seves novel·les. "Suposo que és inevitable, que el que has viscut acabi reflectit en allò que escrius", admet. 

La clau i el cordill


Magrinyà ha escollit la Poy per veure'ns perquè, "de petita, venir-hi a comprar era una festa". La família hi adquiria, per a les ocasions especials, pastissos, brioxos, braços de gitano i altres delícies. "A mi, el que m'agradava eren les Núries, que duien nata a l'interior", precisa amb un somriure als llavis. De tots aquells anys, l'escriptora n'evoca els trajectes per anar a les classes de dibuix que Magda Nogués impartia al carrer de la Galera. "De camí, o de tornada, passava a veure els avis pel carrer del Vent, i berenava un got de llet", diu. 

D'aquest racó reusenc, doncs, en té records "molt feliços". Era un edifici petit, "una casa de nines", tal i com la descriu, en què va passar agradables estones fins a la meitat dels 80. "L'àvia no tenia gaire mobilitat i, per estalviar-se baixar a obrir, ens llençava la clau per la finestra", revela. Quelcom una mica perillós, si es mira ara en perspectiva, perquè en aquells temps la via era oberta al trànsit de vehicles. Més curiós i divertit era el protocol per tornar la clau, quan marxava. "Ella llençava un cordill i havies de lligar-hi la clau per tal que ella el recollís; a mi em feia molta vergonya, perquè la gent s'ho mirava", apunta. 

La ciutat dels excèntrics


Quan ara tomba pel carrer del Vent, lògicament, el troba "canviat". "Hi segueix havent molta vida, i hi ha molts comerços, però no té res a veure amb el que jo coneixia de jove", fa constar. Totes les vivències acumulades l'acompanyen, i el pare, un reusenc de tota la vida, encara les alimenta. "Quan preparo una novel·la, miro de documentar-me i que els més grans m'expliquin coses del passat", explica. En aquesta línia, la seva literatura mira de ser "un testimoni més" d'un Reus que "ja no és el mateix, però que cal reivindicar perquè no perdi i perquè ens pot ajudar a entendre com som", assenyala. 

I és que el Reus de Marta Magrinyà, afegeix, és aquell que sense el nom d'altres ciutats veïnes "era el punt de trobada del talent de la zona". "Un dels nostres cops amagats és que hem tingut sempre personatges excèntrics i divertits que han despuntat. Sempre hem tingut grans personalitats", manifesta l'escriptora, potser aquestes marcades (i "potenciades") pel vent, un element habitual a les seves històries. "Actualment, però, trobo que la societat ens fa ser més moderats, i que tothom que despunta una mica o que s'allunya del normal és considerat un friqui", lamenta. De fet, diu que detecta certa "manca d'autoestima" en clau local i de país. "Trobo a faltar una mica de trempera", rebla. 
 
Participació