POLÍTICA

Alfons Garcia (sobre el tren-tramvia): «No pot ser que en quedem al marge, no ens podem permetre aquest error»

L'alcalde de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant dibuixa un municipi amb una oferta única de mar i muntanya, amb la nova Via Augusta i la residència com a principals inversions

per Josep Cartanyà, Reus, Catalunya | 4 d'agost de 2021 a les 07:30 |
Una imatge de l'alcalde Alfons Garcia | Josep Cartanyà
Alfons Garcia Rodríguez (PSC) és l'alcalde de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, des de 2011. En aquest darrer mandat el batlle socialista va incorporar el grup municipal de Ciutadans al govern, al gener del 2020, amb l'objectiu de donar més estabilitat. Superat l'equador d'aquest mandat, Alfons Garcia explica en aquesta entrevista a Reusdigital.cat que un dels reptes és convertir la Via Augusta en una avinguda més amable i moderna que dinamitzi l'activitat comercial.

L'Ajuntament acaba d'estrenar la nova imatge turística, amb l'Illot del Torn com a símbol de la confluència entre el patrimoni històric i el natural, entre el mar i la muntanya, que el converteixen en un municipi únic a la Costa Daurada. L'alcalde vol completar aquesta singularitat amb la declaració, per part de la Generalitat, d'un conjunt patrimonial d'arquitectura contemporània, com el Poblat Hifrensa, com a Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN). Tot això sense oblidar que cal dotar la població d'equipaments necessaris com la nova residència o promoure l'activitat empresarial del municipi. I fer-ho sense perdre el tren tramvia que ha de connectar tota la Costa Daurada, i també l'Hospitalet.

- Quina és la salut del pacte de govern entre PSC i Cs?

- La situació és estable. Després del primer mig any que vam començar a governar en solitari, vam subscriure l'acord de govern amb Ciutadans, el gener del 2020, que ens va donar aquesta major estabilitat que buscàvem. L'important és que l'equilibri intern és correcte i això ens donar més tranquil·litat a l'hora de treballar.

- Una primer part de mandat marcat per la pandèmia...

- Ningú s'ho esperava. Però, si busquem la part diferent d'aquesta nova situació, és cert que això ens ha obligat a treballar d'una altra manera, a tindre uns altres reptes i objectius. Això també ha estat una forma de buscar altres solucions. Des del punt de vista de la gestió, t'obliga a fer altres plantejaments que no haguessis fet si no s'hagués produït aquesta situació. I davant d'una situació “dura”, has de buscar solucions “diferents”. I aquesta és la part positiva que li veig a la pandèmia que, evidentment, ha sigut un desastre en general.

- Quins sectors del municipi creu que s'han vist més afectats?

- Els sectors més tocats són aquests que primer es van veure afectats per la seva situació de no essencials (restauració, hoteleria i algun tipus de comerç..). Malgrat això, el juliol i l'agost del 2020 no va ser dolent del tot perquè ens va agafar entre la primera i la segona onada. S'ha de tenir en compte que el nostre turisme es caracteritza per ser un turisme de proximitat i que hi ha molta segona residència i això va fer que la gent vingués a fer unes estades més llargues, amb voluntat de sortir i consumir. I això no va anar malament del tot. Però després hi ha la petita pota de l'oci nocturn, que va patir, estan patint i patirà...

- Pel que fa a les mesures o ajudes de l'Ajuntament per combatre la pandèmia. Quines destacaria?

- Des de finals de març del 2020, el que vam intentar és estar molt al damunt de les entitats empresarials per conèixer les seves necessitats. Aleshores vam intentar injectar recursos directes i que poguessin ser acumulables a altres ajuts o subvencions que poguessin tindre i, pràcticament a l'estiu del 2020, petites empreses locals i autònoms ja van poder rebre una petita aportació municipal a fons perdut. I això també els va donar una mica d'aire per poder enfocar la nova temporada.

Aquestes ajudes s'han mantingut durant el 2021, s'han fet uns ajuts directes al consum i hem aprofitat per capgirar una mica el que serien els plans d'ocupació clàssics i donar-los un caire més professional. És el que comentava abans, les noves situacions de crisi t'obliguen a prendre decisions diferents. I estem relativament satisfets dels resultats obtinguts perquè l'any 20 no només no van tancar empreses, sinó que se'n van crear una vintena de diferents sectors, la qual cosa vol dir que, afortunadament, el municipi continua dintre d'aquesta “bombolla”. Hi ha hagut aquesta participació de l'àrea de Promoció Econòmica, molt especialment, amb el teixit empresarial i amb el món del consum. Crec que això ens ha ajudat a mantenir la pau social durant aquests temps tan difícils i complicats, amb l'objectiu que ningú es quedés en el camí.

- L'Ajuntament va traslladar el viver d'empreses d'IDETSA a la Via Augusta, al centre de l'Hospitalet de l'Infant. Amb quin objectiu?

- La promoció econòmica s'ha de fer des del cor, des de l'àrea central de la població. El fet de traslladar IDETSA aquí ens ha aportat molts beneficis. En primer lloc, aquesta proximitat perquè el món empresarial tingui aquest punt de trobada per conèixer de viva veu els ajuts que poden promocionar o les seves necessitats. I pel fet d'apropar el servei a la població, ja que tot el que significa proximitat és un valor. En el seu moment vam intentar impulsar l'àrea des del polígon, però entenent que els polígons ja van una mica sols, d'alguna forma el fet de portar-ho a la ciutat ha beneficiat al conjunt de la ciutadania.

- Quina és la situació dels polígons industrials i quines perspectives tenen?

- Afortunadament els nostres polígons generen avantatges competitives per al territori. En primer lloc, la seva localització en un nus important d'infraestructures terrestres, -bàsicament-, que fa que l'eix del Mediterrani, les autopistes, l'autovia, la Nacional i l'eix de l'Ebre conflueixin aquí i això ha motivat que durant aquest període de la pandèmia hagin tingut vida i encara tenim noves demandes d'implantació. Als polígons estem al 70% del seu ús, es continuen buscant oportunitats i, sobretot, perquè entenem que els nostres polígons són moderns, que ofereixen serveis de qualitat. Ara el que ens agradaria és poder-los donar més valor afegit, ajudant-los amb la creació d'una comunitat energètica.

- La reurbanització d'un tram de la Via Augusta, per convertir-la en una via més moderna i amable, va més enllà de la pròpia reforma?

- No és només adequar un carrer, sinó que és una obra estratègica. El nucli de l'Hospitalet ha crescut, des dels anys 70 de forma considerable i, aleshores, el que cal és adequar aquesta antiga carretera de València com a via urbana principal de la ciutat. Es tracta no només de donar una nova imatge, sinó fer tota l'obra (regularitzar els serveis com clavegueram, pluvials, etc...) i que aquest sigui un model atractiu en què es busca que sigui una àrea apaivagada on es prioritza el vianant i facilita la socialització de la ciutadania. I tot això fer-ho de la forma arquitectònicament més correcte perquè el dia que el nucli continuï creixent pugui fer-ho amb el mateix patró.

- Des de l'Ajuntament i des de la Cambra heu demanat que el futur tramvia arribi fins a l'Hospitalet de l'Infant, amb la presentació d'al·legacions a l'estudi informatiu del nou tren-tramvia.

- Sí, efectivament. Nosaltres ens hem integrat al Ple de la Cambra de Comerç de Reus per intentar tenir més vincles amb el territori. Des de sempre, havíem tingut la idea que l'antiga via és un connector que no es pot perdre. I això és fonamental. Crec que aquestes coses que fa 150 anys que estan en funcionament, no es poden destruir un dia per l'altre, al contrari, el que permet és tindre una continuïtat entre les principals poblacions de la costa, que és on es concentra avui dia la població -des de Salou, Cambrils, Miami i l'Hospitalet-, aquesta connectivitat s'ha de mantenir.

Evidentment som conscients que tot això es troba en una fase d'estudi i de plantejament inicial, però sí és cert que, des del primer moment, nosaltres hem de ser en aquest mapa. El que no pot ser és que es pugui reforçar una connectivitat entre Salou i Cambrils -per posar un exemple-, i que nosaltres en quedem al marge. I si això no es té present des del primer moment, pot haver-hi algun moment que algú pensi que això no existeix o que no ha existit mai. I aquest és un error que no ens podem permetre.

- Amb la nova imatge turística estrenada recentment, com aconseguiu diferenciar-vos de l'oferta d'altres municipis de la Costa Daurada sense perdre la vostra identitat?

- El món de la imatge és molt important, però també hem de procurar sintetitzar en una icona tots aquests valors que volem difondre. La idea de l'Illot del Torn reuneix aquest conjunt de valors, des del punt de vista patrimonial i històric, patrimonial i natural o de la confluència del mar i la muntanya, que són tots aquests aspectes que fan que en una sola imatge puguis identificar-te. Això ens reforça internament i ens dona més visibilitat a l'exterior.

- I aquesta imatge va acompanyada d'una oferta d'activitats molt diversa, oi?

- Tot això va acompanyat, no només de la promoció, sinó de les activitats que van a reforçar aquesta idea: preservar aquests valors naturals, buscar aquesta capacitat d'evitar massificacions, gaudir d'aquest entorn que ofereix el sud...

- Un exemple seria aquesta darrera visita guiada a l'antiga via del tren que heu incorporat.

- La idea de l'antic traçat ferroviari, des de l'estació de l'Hospitalet fins a la nova línia que enllaça pràcticament amb el baixador de Vandellòs, si més no fins a la platja del Torn i de la Rojala, bàsicament el que es tractaria és de potenciar una via verda. Quan s'acabi desmantellant definitivament tot aquest traçat de la via, l'objectiu és tindre un altre connector que va en paral·lel a la línia de mar que pogués tindre uns punts transversals de connectivitat i, d'una forma amable, perquè la gent que practiqui un turisme més slow, que pugui anar a peu o en bicicleta, gaudeixi del paratge natural i es planti en només dos minuts al mig del mar. I això és fantàstic.

- L'Ajuntament està consolidant les restes de la torre de l'Illot el Torn, símbol de la nova marca turística, amb l'objectiu de preservar i documentar aquesta fortificació de defensa del S.XVI, declarada Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN). Com es troba, aquest procés?

- El procés es troba a mig acabar. Nosaltres entenem que aquesta idea d'identificar el territori amb l'Illot del Torn ens va molt bé perquè tenim una dualitat entre interior i costa i entre patrimoni natural i històric. Aleshores vam intentar aconseguir que les administracions implicades, Costes de l'Estat (titular) i Costes de la Generalitat (gestor), entressin en consideració, també per obtenir el vist-i-plau del Departament de Cultura, i, per tant, hem fet aquestes obres de reforç perquè això no es degradi.

- Una altra acció turística va ser establir el Molí d'oli de Vandellòs com a nou punt d'atenció turística.

- El Molí d'oli fa molts anys que existeix però ens falta la seva visualització i la seva capacitat de sincronitzar-lo amb tota la nostra oferta turística. Entenem que la nostra oferta turística ve a la platja, de forma majoritària, però és veritat que volíem donar una oferta més plural i diversa. Més enllà del patrimoni que tinguem al voltant de l'Hospitalet, hem de portar la gent a visitar els nuclis de l'interior. En aquest cas, el Molí de l'oli és un recurs més i el que volem és vincular-lo també d'una forma indirecta amb la cooperativa perquè pugui comercialitzar millor els seus productes.

- En matèria d'equipaments, la nova residència de la gent gran és una de les principals inversions, oi?

- Quan es va fer la previsió per a la nova residència per a l'Hospitalet de l'Infant, es va fer des d'una doble premissa. D'una banda, que l'Hospitalet és una població més jove però també amb menys arrel familiar i que la gent ha de procurar envellir a casa seva -en la mesura que sigui possible-. Però també hi ha un col·lectiu que, per les raons que siguin, han de poder disposar d'aquest servei. Intentarem que aquesta residència pugui donar aquest servei i que tingui una doble via per a la gent que decideixi gaudir d'uns serveis comunitaris i poder viure o entrar i sortir lliurement. La visió és la d'una residència més del segle XXI, que la de segles passats. I la segona qüestió és que hem de procurar que les residències no siguin uns llocs segregats ni del nucli urbà ni del nucli social. Per això vam buscar un emplaçament cèntric, en el sentit de que la gent ha de procurar fer la seva vida quotidiana i pugui entrar i sortir amb tota naturalitat. Pel que fa al calendari, vam fer un concurs d'arquitectura, hi ha un equip redactor que està a punt de presentar el projecte executiu i la idea és que, a finals d'aquest estiu, poguéssim licitar i, si tot va bé, l'adjudicació i l'inici de l'execució de l'obra es faci a finals d'any.

- Pel que fa al Poblat Hifrensa, com es troba el projecte per adequar el pavelló?

- Respecte a Hifrensa, hi ha dues situacions. Hi ha la voluntat del Departament de Cultura de la Generalitat de declarar tot aquest patrimoni Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN), cosa que en l'arquitectura contemporània no és habitual, i ens aniria bé tindre aquesta catalogació perquè podríem accedir a ajuts d'altres administracions, com l'1% Cultural del Ministeri de Foment. L'obra és d'envergadura amb diversos edificis públics -l'escola, el pavelló, l'edifici social, la residència...- que tenen prop de 50 anys i s'han d'anar actualitzant. Vam començar pel pavelló, per raons de seguretat, i hem de procurar que hi hagin vies d'evacuació perquè hi ha molta activitat, i fe-ne una adequació que es troba en fase de licitació.

- Com es troba el projecte de creació de la zona esportiva del sector de la Porrassa?

- L'Hospitalet té una població bastant jove i dinàmica, que realitza molta pràctica esportiva, i les necessitats esportives van creixent. L'àrea on hi tenim el camp de futbol de l'Arenal és una concessió del Ministeri que no ens renovaran i cal buscar una alternativa. Tenim uns terrenys municipals al sector de la Porrassa i ja tenim el vist-i-plau d'Urbanisme i ara estem redactant el pla funcional, que és el previ a fer el concurs.

- Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant és un dels municipis compromesos tant amb la protecció de les platges com de les espècies protegides (corriol, àliga...).

- Hem de ser coherents amb al nostre patrimoni natural. Sabem que el nostre municipi té un gran nombre de zones protegides en diferents nivells de protecció i nosaltres hem de contribuir a protegir-les i, si pot ser, ampliar-les. En els últims anys s'han fet esforços, sobretot, en l'ajuda a la nidificació de l'àliga cuabarrada i també d'espècies més petites o en vies d'extinció que hi ha a la zona del litoral. Aleshores, més enllà de la preservació de les dunes, la creació de basses o accions similars ens ajuden també a entrar en aquest procés de naturalització de les platges i que la gent valori més aquests elements que no potser oferir un altre tipus d'estructures que no són tan adients.

- S'acaba de celebrar una nova edició del Festival Internacional de Guitarra. Podríem dir que és la cirereta d'un pastís i d'una aposta per reivindicar Vandellòs i l'Hospitalet com a referent cultural?

- El nostre municipi compta amb un bon nombre d'entitats que són molt dinàmiques. La funció de l'Ajuntament és estar al costat d'aquests entitats i fomentar i impulsar aquestes activitats culturals. Crec que la programació cultural del nostre municipi és més que correcte, en el sentit que es tracta de buscar diferents aspectes des del punt de vista del teatre, la dansa, la música... i això és rellevant. Però també és veritat que necessitem tindre algun element més distintiu i més propi. Per això fa uns anys es va optar pel Festival Internacional de Guitarra, que ha quallat des del punt de vista d'aquest món musical i ara ens falta arribar a un públic més general.

- A nivell personal, s'ha plantejat la seva continuïtat com candidat a l'alcaldia de cara al pròxim mandat?

- Jo crec que a la vida tot són etapes i hem de saber quan ha arribat aquest moment de plantejar-te altres aspectes de caràcter més personal...
Participació