COMERÇ

El Forn Mariné, o com transformar el passat en futur

Amb el matrimoni format pel Josep Rossell i la Núria Morell al capdavant, hi ha referències que el donen per obert el 1890

per Jordi Siré, Reus, Catalunya | 29 de juliol de 2021 a les 08:00 |
Josep Rossell i Núria Morell, del Forn Mariné de Reus | Reusdigital.cat
El Forn Mariné és un exemple d'Enciclopèdia Britànica de com superar segles i adaptar-se sempre a les circumstàncies del moment. Amb referències que el donen per obert ja el 1890, el matrimoni format pel Josep Rossell i la Núria Morell van decidir modernitzar el local que ocupen al número 42 del carrer de Llovera (i en el qual treballen cinc persones) diversificant el negoci amb servei de cafeteria.

I com que la victòria pertany als valents, l'experiència va funcionar. "El meu avi va comprar-lo el 1947", explica el Josep. "Ell era pagès, encara que quan va anar a la guerra es va fer barber. En tornar va adquirir el forn per al meu tiet, que tenia llavors 18 anys i patia de pòlio. Les recomanacions dels metges eren que no podia treballar al camp i que busquessin un lloc que no fos humit ni fred. El que passa que va morir jove", diu.
 

Exterior del negoci Foto: Reusdigital.cat


Amb el pas dels anys "jo em vaig fer forner perquè la meva tieta no tenia amb qui", explica Josep. "Em vaig posar a ajudar-la. Al final, com que no va tenir fills, una cosa va portar a l'altra", segueix. "Ell porta aquí des de fa uns 36 anys i jo en porto 29. I hem viscut molts canvis al carrer, però també aquí dins", explica per la seva banda la Núria. "Quan ho vam agafar nosaltres això era un forn dels d'abans, amb rajoletes a les parets, el terra enfonsat i un forn de llenya. El 1993 (afegeix) vam fer una ampliació de la botiga, perquè abans era tan petiteta que ocupava només un parell de metres al davant. La resta era l'obrador. I el 2000 ja va ser quan vàrem fer la reforma de punta a punta, traient el forn antic i creant la cafeteria perquè era el que demanava la clientela en aquell moment. Ara ja tothom ho munta directament", detalla.

El Josep reconeix que "vam haver d'optar entre sacrificar el forn de llenya gran o guanyar espai". Finalment, malgrat la sacsejada, "no vam perdre clientela. De fet, diria que ha anat passant de mares i pares a fills. Fins i tot n'hi ha una que ara deu tenir 95 o 96 anys que m'ha vist créixer", deixa anar amb cert orgull. Tanmateix, "50 anys enrere això era més barri. Hi vivien gent, als pisos. Ara com ara deuen ser quatre gats. Però no només no hem perdut la clientela, sinó que n'hem guanyat de nova, com les dependentes de les botigues", assenyala.
 

Una clienta, a l'interior de l'establiment Foto: Reusdigital.cat


L'oferta que aconsegueix aquest equilibri és, segons la Núria, la de "forn, cafeteria i brioixeria. Els diumenges no obrim i per tant no toquem massa el tema pastisseria si no és per encàrrec. I certament de pa se'n ven menys. El Josep em parla de vegades d'unes quantitats de farina inimaginables avui en dia", revela. Amb el canvi d'hàbits, del que la gent queda més satisfeta és "de la coca en recapte, amb espinacs, i especialment tot el producte que porti crema de xocolata feta per nosaltres. És un dels productes que més agrada. Fins al punt que els dies assenyalats com Sant Joan o Pasqua no els hem perdut. Hi ha clientela que, tot i haver marxat d'aquí, torna només per comprar-nos a nosaltres. El que no vindran a buscar, i això és normal, és el pa diari", resumeix.

Hi ha un altre element, que potser pot sembla menor, que cal ponderar entre el top ten dels més ben acollits. Un bon cafè. "Tenim gent (assegura la Núria) que ve caminant des de la feina 10 minuts per prendre'l aquí. I això que han passat per davant de 10 llocs on en podrien demanar un. I tenim tres o quatre clients de l'Aleixar que quan baixen a Reus sempre tenen com obligació venir a consumir el cafè aquí", celebra.
 

L'obrador del Forn Mariné Foto: Reusdigital.cat


La jornada laboral s'enceta per al Josep a dos quarts de 3 de la matinada, i a dos quarts de 7 del matí per a la Núria. Potser per això "ja els hem dit als nostres fills que tenen prohibit ser forners. Nosaltres hem viscut un tipus de vida que per a ells no la volem", esclata ella. "I per al forner encara més", afegeix ell. "S'havia de fer la massa mare a la tarda, perquè no hi havia neveres, tot era artesà... Fixa't que jo sortia amb ella els diumenges, i a les 7 de la tarda ja havíem de venir aquí".
 

El Forn Mariné és al carrer de Llovera de Reus Foto: Reusdigital.cat

Participació