RACONS DE REUS

El jueu del raval

per Marc Busquets Obré, Reus, Catalunya | 1 d'agost de 2021 a les 08:00 |
Una imatge actual del jueu del raval | Marc Busquets
Aquest diumenge, a Racons de Reus, destacarem un element pintoresc i que oculta no poques històries i curiositats: el jueu del raval. Segons es pot llegir als baixos de l'edifici on se'l pot veure, data de 1763. El propietari de l'immoble, segons sembla, va fer-se instal·lar una estàtua "satírica" que assenyalava, amb dit acusador, la llar d'un altre veí amb el qual mantenia una disputa legal. Segons les cròniques de l'època, es va fer molt popular entre els reusencs. 

Una icona local

L'original va romandre a la façana del raval de Santa Anna fins l'any 1925. Molt deteriorada pel pas del temps, la van retirar arran d'unes obres d'ampliació a l'immoble i la van dur al Museu d'Art i Història per tal de treballar-la i restaurar-la. "El seu record i la seva llegenda", s'assenyala al plafó explicatiu que actualment hi ha a peu de carrer, es va mantenir fins que l'estàtua va ser reposada per una rèplica, farà aviat una dècada. La reproducció en qüestió, s'indica, llueix la policromia de l'original. 
 

Imatge de la façana d'on penja el jueu del raval Foto: Marc Busquets


Ara, el jueu del raval és una icona més de l'imaginari reusenc, però és també un altre punt de trobada al nucli antic. Atrau turistes i curiosos, i de fet desperta encara l'interès de molts veïns que de cop el redescobreixen, altiu i orgullós, tot assenyalant l'adversari. La seva història va donar lloc a Lo jueu del arrabal de Reus, un sainet de Domènec Font que es va representar a finals del segle XIX al Teatre Principal de la nostra ciutat. 

L'origen, incert

Tal i com va recollir l'historiador local Jaume Massó a l'article El jueu del raval (Revista del Centre de Lectura, novembre de 2014), és molt "difícil" d’esbrinar per quina causa l'estàtua va ser col·locada a la cantonada d’aquella casa del carrer d’en Vilar. Es coneixen, això sí, almenys tres hipòtesis que intenten explicar-ho.

D'aquesta manera, i segons Ramon Amigó a Materials per a l'estudi dels noms de lloc i de persona, i renoms, del terme de Reus (Centre d'estudis de Reus, 1988), el propietari de la casa la va fer construir i penjar sota la barbacana "arran d’haver perdut un plet amb el veí cap a la casa del qual apuntava el dit de la imatge". No obstant, en tenim dues altres, de possibilitats. Una apunta al fet que el jueu "era el reclam posat per cridar l’atenció pel botiguer establert a la casa del davant"; segons altres, "era l’acusació formulada del propietari de la casa, contra el seu veí, de mal comerciant i de trampós, de jueu".

Per la posició del braç, a les imatges de l'època, "sembla que la figura assenyali les cases amb els actuals números 6 o 4" del raval de Santa Anna, però "resultaria molt complicat de conèixer els propietaris o botiguers" del segle XVIII d'aquell precís lloc. 

El propi Massó, en l'esmentat article, apunta com a hipòtesi personal que "el somriure de sàtir i les fletxes de Cupido (que la imatge duu al carcaix o buirac) suggereixen que la figura assenyalava l'estret i tort carrer de Grasetes (després corredor de Misericòrdia, ara carrer de Salvador Espriu), en què durant molts anys hi hagué una casa de barrets".
 

Imatge del jueu del raval el 1918, abans de la remodelació de la casa del raval de santa Anna de Reus Foto: Viquipèdia


 
Participació