DOS PUNTS

Una vampira especial

per Jordi Cervera Nogués, Reus, Catalunya | 16 de juliol de 2021 a les 07:00 |
Gemma Pasqual | Cedida
Gemma Pasqual (la Safor, 1967) és una de les autores juvenils més reconegudes de casa nostra. El seu Xènia, tens un wathsapp, un dels seus grans èxits editorials, és un dels llibres long seller que es manté viu, amb una salut envejable i que any rere anys descobreixen noves generacions de lectors.

Però és inquieta, li agraden els reptes i per això en un altre dels seus llibres canvia radicalment de plantejaments i d’escenaris i ens capbussa en un univers de vampirs, agafats des d’un punt de vista molt, molt especial. Vampira. Ser o no ser, aquest és el dilema és la història que ens explica la Núria, una jove del Raval que per atzars que, òbviament no revelaré, es converteix en néta del comte Estruc, el primer vampir.

Parlem d’una novel·la amb uns plantejaments i uns objectius molt ambiciosos, ja que la Gemma ens endinsa en una història que combina amb molta habilitat i rigor història i ficció. De fet a ella li preocupava força el tema del imaginari propi, ja que les influències ferotges del cinema i de la propaganda de les multinacionals fa que aquesta base tingui molts components provinents de la Disney, de la Marvel o de la història americana i, el que volia amb aquest llibre era reivindicar precisament els nostres ancestres, el nostre imaginari popular, amb els seus personatges i les seves pròpies històries.

En aquest sentit, el mateix Estruc, considerat el primer vampir, era català i això, juntament amb la tràgica i pertorbadora història de l’Enriqueta Martí, la coneguda com a Vampira del Raval, va ser el que va donar forma als fonaments bàsics del llibre. A partir d’aquí, el que fa Pasqual és agafar molta informació, molta història, molts elements interessants, escolpir-los a la mida dels seus interessos i bastir una ruta emocionant que circula pel passat més o menys recent de casa nostra, movent-se amb comoditat per la primera meitat del segle XX.

D’aquesta manera veiem personatges com les bruixes de Cadaqués, Guggenheim, Millán Astray, Francesc Macià, Companys, Joan Amades o el sempre fascinant Titànic. I amb aquest rerefons històric el que fa és explicar-nos una història on els bons no acaben sent tan bons com semblaven de bon començament i els dolents són capaços d’aprofitar el pas del temps per evolucionar, per reflexionar sobre la seva pròpia condició i acabar millorant.

Però Vampira no seria una bona novel·la juvenil si només es quedés amb aquest bagatge de documentació història i per això es belluga en un territori d’aventures, de sorpreses, d’emocions i de ritme que la transforma en una lectura plena d’intensitat i de territoris vius que fluctuen entre el blanc i el negre, formant una dinàmica gamma de grisos i demostrant perquè la Gemma Pasqual és una de les grans autores de la nostra literatura juvenil.
Participació