POLÍTICA

«El pla de recuperació "Pensem la Selva del futur" ha de ser ambiciós, però sense ser egoista i pensant en tots»

L'alcalde Josep Masdeu projecta un municipi amb menys atur, més agradable de viure i amb projectes de futur com l'ampliació de la residència

per Josep Cartanyà, Reus, Catalunya | 20 de juliol de 2021 a les 08:00 |
Una imatge de l'alcalde de la Selva del Camp, Josep Masdeu | Cedida
El passat 4 de juliol de 2020, el socialista Josep Masdeu es va convertir en alcalde de la Selva del Camp, després de prendre el relleu de Jordi Vinyals (ERC), segons el pacte de govern que estableix que l'alcaldia serà dels republicans (el primer i quart any de mandat) i dels socialistes (el segon i tercer any). Masdeu dona continuïtat no només al pacte actual, sinó a l'acord de govern que va començar a dibuixar cap a on havia d'anar la Selva, ara fa sis anys.

En aquesta entrevista a Reusdigital.cat, l'alcalde fa balanç de la feina feta fins ara i apunta quines seran les principals inversions i actuacions, Pensem la Selva del futur.

- Dos anys després de mandat, quina és la salut del pacte de govern PSC-ERC?

- La salut és bona. Va començar fa sis anys i seguim sent pràcticament els mateixos regidors i regidores. Al mandat passat va haver-hi una bona entesa i van quedar projectes pendents. Això va fer que el pacte es tornés a reeditar tant per la bona governança com pel projecte comú, que és el projecte de poble. Com a tot arreu, la covid-19 ha suposat una aturada d'alguns projectes i ens hi hem hagut d'adaptar. Hem intentat fer-ho el millor possible donant solucions i ajudant a les persones i jo diria que això encara ens ha consolidat més com a equip de govern.

- Quins sectors s'han vist més afectats per la pandèmia a la Selva?

- La pandèmia ha afectat tothom, si bé de diferents maneres. Nosaltres hem prioritzat la seguretat de les persones i hem ajudat a les persones que han tingut dificultats sociosanitàries i econòmiques. En segon lloc, ha afectat a l'economia. L'activitat econòmica de la Selva és diversificada i alguns sectors s'han vist més afectats que d'altres. La part de les indústries del polígon, que són de bens essencials, han mantingut la seva activitat i han anat aguantant.

La part agrícola ha tingut moltes dificultats, però no tan sols per la pandèmia, sinó que ha patit una crisi de preus de l'avellana. I pel que fa al comerç, els bars i restaurants han estat molt de temps tancats. Al petit comerç local no els ha causat un gran efecte perquè, com que la gent no es podia desplaçar per fer compres, ha fet que fessin més compres de proximitat. I mirant cap al futur, el que intentarem ara és tirar endavant el pla local de recuperació econòmica Pensem la Selva del futur.

I amb tot això que ha passat, jo també vull posar en valor el paper que ha tingut la part pública (l'Estat, el municipi,...). S'ha vist que, davant d'una situació d'emergència màxima, la part pública és fonamental. Si no hi hagués sigut, s'hauria d'haver inventat perquè, de cara a donar resposta a problemes molt greus, la pública és una estructura potent i permet aguantar els moments més fotuts. I és una lliçó que ha d'aprendre tota la societat.

- En què consisteix el pla de recuperació Pensem la Selva del futur?

- Volem que sigui un pla que il·lusioni, que tothom se'l senti seu. El dia de la presentació jo demanava que aquest pla de futur fos ambiciós, però que no fos egoista, sinó pensant en tots, en el sentit que hem d'intentar que ningú es quedi enrere i que ens sentim tots parts de la mateixa comunitat, com a poble. Ara convé que aprofitem aquesta onada d'una certa recuperació de l'economia i ens afegim als fons europeus Next Generation que preveuen una forta inversió de futur que ens permeti generar riquesa i benestar. Hem de pujar a aquest tren.

- En quines fases es divideix aquest pla participatiu?

- La primera part ha consistit en la recollida d'informació a través d'una enquesta telefònica a 200 persones; unes entrevistes més qualitatives a persones de diferents sectors; i a finals d'aquest mes, muntarem uns tallers de participació en tres àmbits: treball; benestar; i cultura, esports i festes. D'aquí es trauran unes conclusions a nivell de diagnosi i d'idees i, el proper mes d'octubre, es farà una jornada on es presentaran els compromisos adoptats per l'Ajuntament en aquests àmbits.

- El POUM de la Selva es torna a posar en marxa. És el document que regularà el creixement del municipi. Com ha de créixer?

- El POUM és un document que fa molts anys que s'està redactant i en aquests moments s'ha reprès. Abans, vull aclarir un parell de coses. El POUM per sí sol no genera res si al darrera no hi ha una activitat urbanística que desenvolupi aquest POUM. Jo sóc partidari d'un POUM que marqui grans línies perquè, de vegades, el POUM vol arribar a un nivell de detall que fins i tot pot arribar a quartar les pròpies iniciatives.

Prefereixo deixar un POUM més obert, que si hi ha coses que no queden clares en aquestes línies estratègiques obertes, que després puguin haver-hi les actuacions puntuals que acaben d'adaptar-se a la realitat. Nosaltres, per exemple, hem arribat a fer 25 modificacions de les normes subsidiàries del 1999. Això vol dir que es van fer malament en el seu dia? No, es van fer bastant obertes perquè quan hi hagués interès de matisar un projecte amb els impulsors, es pogués trobar aquest equilibri entre ambdues parts.

Per això, els POUM que busquen massa el detall “no són la Bíblia” i tenen el risc d'acabar tombats en un jutjat. En el cas de la Selva, nosaltres sempre hem intentat que el creixement urbanístic fos compacte i equilibrat. Hi havia d'haver pisos, lloguers, adossats, xalets,...La riquesa està en la barreja. El POUM, sense pressa però sense pausa.

- Enguany s'han reprès les obres de remodelació del carrer de Joan Domingo, que formen part del projecte de canvi de la mobilitat del municipi. En què consisteix?

L'any passat no vam poder executar obres i aquest any s'han acumulat. Les obres del carrer Joan Domingo donen continuïtat a l'actualització dels serveis de clavegueram, xarxa de pluvials, xarxa d'aigua,...Però també s'aprofita per fer un canvi de mobilitat, que es basa en direccions úniques, voreres més amples, la creació de diferents àrees d'aparcament i la incorporació de carrils bici i Vehicle de Mobilitat Personal (VMP), com els patinets.

Tendim cap a un urbanisme més agradable, amb més arbrat i que els vehicles no tapin la visió dels carrers i es concentrin en diferents punts. El projecte de mobilitat també dona més seguretat amb la reducció de la velocitat dels cotxes i respecta el medi ambient. Aquests canvis són lents, no són d'avui per demà, i requereixen inversions fortes. Enguany també adjudicarem l'obra del carrer de l'Energia, que es remodelarà i es renovarà l'enllumenat amb noves llums led.

També hi ha previst treure a concurs per a fer un nou dipòsit regulador d'aigua, amb l'objectiu d'aconseguir més captació d'aigua del Consorci d'Aigües de Tarragona. I abans de final d'any publicarem la remodelació d'un camí. Estem parlant d'un nivell inversor global de més d'un milió d'euros que per a nosaltres és molt important.

- Una altra de les actuacions urbanístiques importants és la millora de la carretera que uneix la Selva i Almoster.

- L'actuació de la carretera T-3201 entre Almoster i la Selva també ens obre un altre eix d'un dels accessos que teníem malament. Una obra que la Diputació va pressupostar fa sis anys, que ha suposat una inversió de 4,5 MEUR i que donarà riquesa i seguretat al territori. Avui dia és important està ben connectat tant amb vies grans com l'autovia o de capacitat mitjana com aquesta carretera. A més, nosaltres som municipi de referència d'Almoster en serveis com l'Àrea Bàsica de Salut o l'institut.

- Com es troba la rehabilitació i millora dels habitatges del nucli antic?

- Moltes vegades no només són importants les grans inversions, sinó aquelles petites inversions que fan que la vida sigui més còmode. Continuem amb les línies d'ajut a edificis del nucli antic, que van des de la compra fins a obres de rehabilitació i façanes. Altres petites actuacions que vam fer va ser un pas que donava accés a una part del nucli antic, amb un pàrquing exterior perquè el nucli antic és molt més compacte i no hi ha espais per a aparcaments.

També comprarem un habitatge per esponjar una zona i ampliarem una plaça. Nosaltres creiem que el nucli de la Selva és un valor en sí mateix i s'hi està invertint de diferents maneres -la rehabilitació del castell, l'actuació a l'Auditori de Santa Llúcia, el Tomb de Muralles...- per donar vida a la zona, però també amb actuacions de petit format per millorar les condicions d'habitabilitat. Ja fa anys que hi estem treballant i, avui dia, una persona que viu al nucli antic té els mateixos serveis (aigua, gas, Internet, fibra,...) que una que viu a l'Eixample.

- En matèria d'atenció social, l'Ajuntament impulsa l'ampliació de la residència El Vilar. Què suposarà aquest equipament?

- Més enllà d'aquest equipament, nosaltres afrontem l'atenció social de diverses maneres. En primer lloc, hem augmentat els serveis domiciliaris, que permeten a moltes persones continuar residint al seu domicili sense necessitat de desplaçar-se. Ara bé, l'atenció a domicili no és un servei de 24 hores, sinó un servei puntual que ajuda la persona a cobrir unes certes necessitats perquè continuï residint a la seva llar. En segon lloc, vam fer un conveni amb el grup local de Creu Roja per poder tenir uns avisadors que estan connectats per a donar qualsevol senyal d'alerta.

L'Ajuntament subvenciona els aparells d'aquelles famílies més vulnerables i, hores d'ara, ja hi ha més de 50 aparells facilitats a la població. A més, Creu Roja fa un seguiment de la persona. El tercer element és el Centre de Dia, que dona servei a aquelles persones que, tot i rebre el suport de la família, no poden estar soles durant tot el dia. El Centre de Dia obre tots els dies de la setmana, de 9 del matí a 7 de la tarda, amb esmorzar, dinar i berenar, i permet que la persona estigui cuidada quan la gent ha d'anar a treballar o fer activitats.

El centre es va tancar amb la pandèmia, cap al maig del 2020, i quan va es va tornar a reobrir s'havien de separar els fluxos. I a finals de l'any passat, vam agafar un altre espai i vam contactar amb Benestar i Família de la Generalitat per fer el Centre de Dia en un altre lloc -antiga escola Gil Cristià-. Al febrer el reobríem i, al cap de deu dies, ja teníem 19 de les 20 places ocupades. Però aquestes persones continuen vivint a casa seva, amb la seva família, i van al centre.

I per altra banda sabem que, malauradament, hi ha determinades condicions de vida que fan que la gent necessiti atenció 24 hores al dia els 365 dies a l'any. I per això hi ha la residència. Quan es va fer la residència l'any 2003 ja es va construir amb una estructura que permetia el creixement amb un segon pis. El projecte d'ampliació de la residència no es va poder fer per la crisi del 2008. I més recentment vam veure que hi ha una llista d'espera de places públiques de 45 persones i 10 de places privades. Actualment, de les 55 places, 33 són públiques, i l'ampliació suposarà unes 35 places més.

I, finalment, es va aprovar un preacord de concert amb la Generalitat que, de les 35 places noves, 20 serien públiques. Estem parlant d'una inversió d'uns 3 milions i, si tot va bé, a final d'any tindrem licitada l'obra i durant el 2022 s'executaria. Jo sempre dic el mateix, ningú està obligat a anar a la residència, però és un servei que -igual que el Centre de Dia- si la gent el necessita l'ha de tenir i de qualitat.

- Un dels pilars de qualsevol societat és el treball. La Selva compleix els seus objectius en matèria d'ocupació?

- Una de les nostres obsessions és que la gent tingui feina perquè el treball és una estructura familiar i social molt important. A la Selva, com en altres llocs, vam tenir gent aturada per la pandèmia. Poc a poc hem anat recuperant llocs de treball i, per exemple, aquest mes passat hem baixat en 20 persones l'atur. Ja ens situem per sota del 10% i estem treballant amb cursos de formació, plans d'ocupació per a persones amb dificultats per accedir al mercat laboral i altres actuacions que busquen que la gent trobi un lloc de feina. El treball evita altres problemes majors.

- Quin és l'estat de salut del polígon industrial?

- El polígon industrial gaudeix de bona salut i l'important és que totes les empreses mantenen l'activitat, tot i la pandèmia. En aquests moments hi ha contactes amb empreses per la possibilitat d'ampliar alguna de les actuals.

- Pel que fa al nou molí d'oli de Coselva, que es projectarà en una finca més gran del Mas del Víctor, què pot suposar pel municipi?

- La inversió de la cooperativa és molt important. D'una banda, dona solució a una sèrie de problemes logístics que es produeixen en època de collita, com la concentració de vehicles. Ells van fer aquesta aposta de treure el molí de dins del nucli i portar-lo cap al Mas del Víctor. La idea és que més enllà de la producció i junt amb el molí, allà faran una sèrie de serveis perquè sigui visitable i que els acabi de donar un salt molt important. Cal recordar que en el sector de l'oli Coselva és líder i durant dos anys ha obtingut el premi al millor oli d'oliva verge extra d'Espanya.

- En quin moment es troba el pla museístic?

- En el seu moment la rehabilitació del Castell ja va anar acompanyada d'un pla museístic. La pandèmia ho va aturar i ara l'hem recuperat amb diverses actuacions, gràcies a una subvenció de la Diputació. Conté nous atractius amb la incorporació d'elements de realitat virtual i amb això tancaríem una mica el cercle del pla museístic. Després del Castell, s'han anat fent diferents passos petits. En l'àmbit turístic, jo també destacaria el tema de les autocaravanes. La voluntat és que les actuacions que fem en patrimoni i turisme siguin de continuïtat.

- La Selva també presumeix d'un teixit cultural ric.

- Estem molt orgullosos del nostre associacionisme. La Selva té prop de 40 associacions culturals, esportives, socials, festives... És important que la gent participi en l'activitat que sigui i considerem que aquest és un patrimoni no tan tangible, però que fa que la vida d'un municipi sigui molt rica.
Participació