REUSENQUES

Montsant Fonts: «En l’àmbit literari de Reus, les que destaquen són les dones»

Parlem de llibres, cultura i ciutat amb la propietària de la llibreria Gaudí

per Alba Cartanyà, Reus | 17 de juliol de 2021 a les 08:55 |
Imatge d'arxiu de Montsant Fonts a la llibreria Gaudí | Cedida
Montsant Fonts va néixer a Reus el juny de 1965. El mateix any, uns mesos abans, els seus pares (provinents de la Selva del Camp i de Tarragona) obrien l'ara històrica llibreria Gaudí, al carrer de la Galera. Ella va començar a treballar-hi quan tenia 17 anys, i no ha canviat mai de feina; la porta conjuntament amb la seva germana. Interessada en la cultura popular, va viure el ressorgiment de la festa als anys 80: Carrutxa, el naixement del Ball de Diables, els inicis dels castells... Una persona que, darrere l'aparador de llibres en català i trepitjant carrer, ha vist créixer la ciutat. 

- Fa pràcticament tota la vida que treballes a la llibreria... Quins canvis has pogut presenciar al llarg d'aquests anys?

- Hi ha un públic fidel, que jo ja conec de tota la vida i, per sort, també hem anat incorporant clients nous. Sempre han vingut moltes persones dels pobles del Baix Camp i del Priorat. 

Un canvi important és amb el propi funcionament de la llibreria. Amb l'era digital, la feina ha canviat bastant; per exemple, s'han agilitzat els tempos (abans havíem de tenir molt de magatzem perquè les comandes tardaven a arribar). És la mateixa feina però gestionada d'una altra manera.

- Fa pocs anys, la llibreria Gaudí es va incorporar a una mena de xarxa de llibreries per vendre per internet.

- Sí, és la plataforma de Libelista. Va sorgir fa uns tres o quatre anys. Ens hi vam sumar perquè no teníem pàgina web pròpia i ens va semblar interessant per aquelles persones que volguessin rebre els llibres a casa i pel tema de la venda de llibres digitals. Aquest projecte no és que vulgui fer la competència a Amazon, perquè podríem dir que és impossible, però sí que s'erigeix en una alternativa. Cadascú compra com millor li va, però de la pandèmia cap aquí sí que es nota un petit canvi de xip. Moltes persones que són conscients de la importància del comerç local, de proximitat, que volen sortir i veure botigues als carrers. Esperem que això es mantingui.

- Quina lectura en fas de la situació del comerç a Reus?

- Si ara tanquéssim els ulls i veiéssim el Reus de fa 15 anys, veuríem un canvi bestial. Quan jo era jove, sí que hi havia bars, però obrien a les 6 del matí i tancaven a les 10 o a les 11 de la nit. Més tard d'aquesta hora no hi havia res aquí a Reus, i ara realment hi ha molta vida. La plaça del Mercadal ara està plena de cafeteries. Que està bé, perquè així hi ha moviment, però sembla que vagi més bé aquest tipus de negoci que no les botigues. O al carrer de Monterols... podríem dir que ha canviat la fesomia dels establiments.

- Quina relació hi ha entre les llibreries de la ciutat?

- Cadascú va a la seva, generalment. Quan sí que hi ha més unió és per Sant Jordi. A través de l'Ajuntament, es convoca una reunió per veure com anirà aquell any i en aquell moment es va a una. La resta de l'any, anem fent. Hi ha bona relació, però no hi ha un gremi ni res. 

- Parlem ara de literatura... Com veus l'evolució dels llibres en català?

- La literatura en català ha anat tenint els seus moments. Han anat sorgint noves veus, d'altres s'han consolidat. D'entrada, no la veig malament. En aquest moment hi ha tot un planter de gent molt jove, i si això arriba a bon port, tenim autors i autores per dies. Sí que el fet de ser una llengua minoritzada té els seus inconvenients, però anem fent. Cal destacar que, almenys els nostres clients, prefereixen la versió en català. Fins i tot ens pregunten si una obra sortirà en català i s'esperen. El que és literatura, ens podem defensar molt bé en català. Però quan sortim d'aquí, tot costa molt més. No cal anar a àmbits científics, sinó temes de natura o criança, per exemple, hi ha molta oferta però poca en català. Falten obres en català. Per això, m'enrabio quan sento que diuen que aquí el català ho inunda tot, que no es pot viure en castellà... perquè no és cert. Si de temes tan bàsics no hi ha llibres en català, per què han de dir aquestes mentides?

- De fet, des de la llibreria sempre heu intentat potenciar la lectura en català, oi?

- Sí, a la parada de Sant Jordi només prenem obres en català i, des de sempre, al nostre aparador només hi tenim llibres en català, és una aposta nostra. A vegades sentim gent que ho comenta quan passa per davant la botiga i que es pensa que no tenim llibres en castellà a la llibreria. I sí que en tenim, però la nostra aposta per la llengua, per la cultura i pel país, és visibilitzar els que són en català. Això ens pot perjudicar a nivell de negoci, però és un posicionament clar en la manera de ser i de fer.

- I pel que fa a la literatura reusenca?

- Està bé que sorgeixin col·lectius com el Reusenques de Lletres i després hi ha persones que també tenen el "cuquet" d'escriure, però que potser no han tingut l'altaveu. És interessant que aquest col·lectiu de dones s'hagin ajuntat i que juntes treguin els projectes que van fent. A banda d'aquest fet, a Reus hi ha molts autors de no-ficció i de llibres d'història. Això va lligat a les entitats que editen… perquè en l'àmbit local ja no és tan comú editar-te tu un llibre, ja que normalment pots trobar el lloc on fer-ho.

- Hi ha hagut un auge de dones autores o, almenys, que han pogut obrir-se camí i tenir més visibilitat?

- Sí, potser sí que hi ha una mica més de mirada cap a les dones. De fet, en l'àmbit literari d'aquí de Reus, les que més destaquen són les dones. Un aspecte a ressaltar és que, tant les autores com els autors, han fet el pas d'editar fora de la ciutat, és a dir, amb editorials comercials. Això és bo, perquè així les seves obres es poden trobar a totes les llibreries de Catalunya.

- Sovint, el món literari pot semblar una mica elitista, perquè hi ha alguns autors i autores que sempre surten a tot arreu. Amb la irrupció de les xarxes socials, s'han popularitzat llibres en entorns que podríem considerar més alternatius i, per tant, ja no cal que apareixin als grans mitjans perquè el públic els conegui?

- Les xarxes socials han fet bona feina, perquè s'han obert com a molts petits aparadors. Nosaltres estem presents a les xarxes socials i realment ens adonem de la influència quan veiem el retorn. Que hem penjat alguna cosa i ens ho vénen a comprar; vol dir que ho han vist i que els ha interessat. Una cosa és el que fem naltros com a comerç, i després hi ha els autors que es donen a conèixer, o perfils que parlen de llibres. A vegades, també caiem molt en el que és rigorosa novetat... Amb les xarxes, hi ha persones que comenten llibres que han llegit i no tenen per què ser nous. Es creen sinergies i sí que són canals diferents.

- No sé si hi ha algunes claus perquè un llibre funcioni...

- No [riu]. Depèn de molts factors. Podem intuir quins poden funcionar i quins no... Depenent de l'autor o autora, de la temàtica... Però a l'hora de la veritat acaba sent el públic qui escull. Jo sempre dic: hi ha llibres que nosaltres venem, i llibres que es venen. En aquest sentit, també és agraït i és com un repte el tema de fer recomanacions… I després és un goig quan la persona torna i et diu que li ha agradat molt.

- Quin creus que és l'estat de salut de la lectura actualment? La gent llegeix llibres?

- Mmm… En aquest últim any, amb el confinament i el toc de queda, crec que el llibre ha sortit reforçat. Els llibreters tenim la sensació que la lectura s'ha recuperat. La gent ha tingut més hores de ser a casa i aquell temps d'oci que abans destinaven a altres activitats, ara s'ha reservat a llegir. Esperem que l'hàbit quedi [riu]. Jo sóc optimista, i només que ens quedem un esgraó més amunt d'on érem, ja estarà bé.

- Més enllà de la llibreria, també has estat implicada en entitats de la ciutat, com Carrutxa.

- Sí. La meva implicació en l'àmbit cultural va començar amb el ball de diables, i en aquell moment aquesta organització i Carrutxa eren la mateixa. L'any 1990, es van separar, ja que Carrutxa era la part més "teòrica" podríem dir, de recerca i de documentació, i la part més "de carrer" eren els Diables. En aquell moment, l'edat jugava a favor meu i era un moment de recuperació de la festa popular, d'elements festius... Una manera diferent de fer les coses. Ara, la Festa Major ha crescut molt. A nivell d'escoles, s'ha fet molt bona feina, de donar a conèixer els elements. Abans tenies la sensació que només ho coneixien els nens que eren d'aquí i ara hi ha molta gent nouvinguda implicada. Penso que en aquests moments, la part tradicional de la festa requereix una mica de reflexió. Intentar arribar a altres llocs. És evident que la Tronada s'ha de tirar a la plaça del Mercadal, però potser s'hauria d'intentar descentralitzar alguns elements de la festa. Reus és molt gran, ha crescut molt, i quan són festes tenim la sensació de ser molts, però també penso que hi ha gent que se'n queda fora. Seria el moment de fer l'esforç, per aconseguir una festa realment de tots.

- En quin moment es troba la ciutat de Reus?

- És una ciutat viva, on es fan coses, però que hauríem de procurar mirar més enllà del propi melic. No hi ha una estratègia de ciutat clara, perquè no hi ha cap mecanisme per a configurar-la. Ara ha sortit això de Reus Horitzó 32... Però és clar, un pla participatiu on directament et truquen i et diuen si en vols formar part, en comptes d'obrir-ho a tothom... Això no és un veritable pla participatiu.

- A tu, et van trucar?

- Em van trucar i primer vaig dir que d'acord. Quan em vaig informar més, els vaig dir que finalment no, però ja m'he vist en unes llistes. Si és un pla participatiu potser s'hauria de donar l'opció a tota la ciutadania de Reus que hi vulgui participar. No està malament que per assegurar el tret vulguin parlar amb algú concret, però hauria d'estar més obert. En aquest moment no sabria dir-te si hi participaré o no, però no em sembla la manera més encertada de plantejar-ho. Que realment és important, perquè falta cohesió de ciutat, però els òrgans participatius de l'Ajuntament no són del tot participatius.

- Ets optimista, però?

- No massa... sap greu, però no gaire.

- D'on creus que ve el teu compromís (amb la ciutat, amb la cultura, amb la literatura)?

- Segur que ve dels meus pares, perquè ho he mamat, però jo també ho he fet créixer. M'he anat fent gran i en el meu camí també ho he triat. Tant a nivell de llibreria, com d'entitats... No n'he defugit, he seguit sempre aquesta línia.

- Com projectes el futur de la llibreria?

- Jo ara tinc 56 anys, els mateixos que la llibreria perquè vam néixer el mateix any; ella, al febrer, i jo al juny [riu]. No sé dir si hi haurà relleu generacional. Ara les meves dues filles ens donen un cop de mà, però elles treballen en altres camps. Em sabria greu que la llibreria tanqués, però si no la vol portar ningú, ni dins ni fora de la família, doncs s'haurà de fer. Els projectes també tenen la seva vida.

- Per acabar, una pregunta que em ronda pel cap... Per què es diu llibreria Gaudí? 

- Es va buscar un nom que es digués igual en català que en castellà, però sobretot, un nom que representés algú d'aquí. En aquell moment, Antoni Gaudí, ja era un arquitecte conegut i de renom, i llavors va semblar que aquest podia ser el nom adequat. 
Participació