GENT DEL BARRI

«El passeig d'ara és més pràctic; el d'abans, més bonic»

Joan Gomis és veí de la Boca de la Mina

per Marc Busquets Obré, Reus, Catalunya | 9 de juliol de 2021 a les 07:00 |
Gomis, veí del barri Gaudí, a la Boca de la Mina | Marc Busquets
Aquesta informació es va publicar originalment el 9 de juliol de 2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
M'espera a les 8 del vespre al començament del renovat passeig de la Boca de la Mina. Joan Gomis (1996) és veí de la zona i és el primer dels protagonistes de la sèrie Gent del barri, que Reusdigital.cat va estrenar l'estiu passat. Tot i l'amistat, no ens donem pas la mà; fem picar els punys, com ara manen les normes socials en temps de covid. Pugem fins a la bassa, xino-xano, tot conversant de les seves vivències en aquest emblemàtic indret del terme, mentre ens creuem grups de veïns que tomben o fan esport. "Sembla el carrer de Monterols, això", faig broma. "Aquests dies, des de la inauguració, és sempre així", fa constar. "És bo que haguem recuperat un espai com aquest, i que s'hagi obert a la ciutadania", afegeix. 

A les aules de l'escola Mowgli i l'institut Gaudí

Periodista amb trajectòria en mitjans i entitats (va passar per aquest diari i per LANOVA Ràdio de Reus, i ara és el cap de comunicació del Reus Deportiu), Gomis viu en una de les masies modernistes del passeig de la Boca de la Mina. "Durant les obres del passeig ens ha mancat una mica de més de comunicació. Hi ha hagut dies que ens trobàvem les màquines davant de casa, i que ni tan sols hem pogut treure el cotxe", es queixa. A banda, es troba que han col·locat un pal d'electricitat justament davant d'una de les plaques de la casa. "No té cap sentit, que ens l'hagin posat justament en aquest punt", lamenta. 

Viure justament al costat de l'escola Mowgli va tenir els seus avantatges, quan era més petit. "Aquí hi vaig fer l'últim curs de Primària; de vegades, passava d'un costat a l'altre per un forat que hi havia a la tanca", recorda. De fet, altra canalla també coneixia la drecera, molt útil quan la pilota es penjava a l'altre costat. Quan tornem a enfilar el camí, Gomis recupera records posteriors, de la seva etapa a l'institut Gaudí. "Hi vaig fer la colla que encara mantinc. No fèiem gaire vida al barri, però. Realment no teníem gaire cosa, per distreure'ns, aquí", apunta. 

"Anys enrere encara teníem serveis"

"Anys enrere encara teníem serveis. Hi havia bars, botigues de proximitat. Per no tenir, no tenim ni un caixer automàtic, al barri, ni un supermercat", afegeix. No obstant això, i en perspectiva, Gomis subratlla els canvis "positius" que hi ha hagut a la zona. "Anys enrere, a la vora només hi havia descampats. Ara hi ha alguna placeta amb la seva zona de jocs, i amb la millora del passeig de ben segur que hi guanyem tots", raona. Quan arribem a la bassa i a la Boca de la Mina, mira al seu voltant i diu: "ara, el passeig és més pràctic; hi ha la vorera, i hi ha més llum, perquè anys enrere no n'hi havia gaire. Però el passeig d'abans era més bonic, més natural", rebla. 

Tot i així, Gomis espera que arran de la renovació, més reusencs pugin a "conèixer" el barri Gaudí i el passeig. "Gent d'aquí de tota la vida ni ho sap, que tenim aquest espai per fer salut", assegura. De fet, troba que la zona és de les "menys populars" entre el veïnat. "La via del tren ens aïlla, això és així. Però n'hi ha que es pensen que som lluny de tot, i en 12 minuts a peu jo em planto al centre, caminant". Sorprès, me'l miro. 12 minuts? "Serà perquè ets jove, a mi ja me'n falta uns quants més", apunto jo. 


Participació