REUSENQUES

Àstrid Martín: «La cultura comença a l'escola»

La presidenta de la Colla Gegantera és la segona convidada a la secció "Reusenques"

per Alba Cartanyà, Reus, Catalunya | 10 de juliol de 2021 a les 08:00 |
Àstrid Martín amb els gegants | Cedida
Nascuda a Reus el 1976, l'Àstrid Martín fa 25 anys que forma part de la Colla Gegantera de Reus i des del curs 2013/2014 n'és la presidenta. Sempre ha estat vinculada a entitats de la ciutat, a la cultura popular i a la festa. És mestra d'educació especial i d'educació primària a l'escola Isabel Besora i forma part de la Xarxa d'Escoles Públiques de Reus. Una dona compromesa, amb empenta, que intenta anar sempre a dormir "amb el cor ben ple i la ment ben buida". 

- Quan vas començar a implicar-te en entitats de la ciutat?

- Em va enganxar el meu marit, que és de l'Orfeó de tota la vida. Vaig entrar a l'esbart de l'Orfeó, després a l'esbart Reus Dansa... tot el que eren agrupacions, entitats culturals… Allò que comences ajudant a maquillar, a vestir i al final t'acaben embolicant (riu). Els meus fills també s'hi han vinculat: hem estat una família que anàvem els quatre a fer les activitats; en comptes d'anar a fer un passeig, anàvem a ballar a l'esbart. Hem intentat sempre potenciar la cultura de Reus, i donar el que nosaltres bonament hem pogut perquè tingui visibilitat.

- I com està ara, aquesta cultura reusenca?

- Crec que es volen tocar massa tecles... I entenc que, per donar-nos a conèixer fora de l'àmbit local, cal tocar moltes tecles perquè si no proves, no aproves. Llavors, jo comprenc que es faci el Trapezi, per exemple, que té molta sortida fora de Reus, però de vegades potser les iniciatives queden coixes. Opino que no hem de buscar gent de fora, tenint grans puntals aquí a la ciutat. S'hauria de potenciar més la cultura de dins. Tot i això, les coses han canviat molt...

- Com ha evolucionat, la cultura?

- Quan vaig començar, la Colla Gegantera era d'una manera i ha anat agafant cada vegada més pes. Això és un canvi positiu, en referència amb l'Ajuntament. Actualment, amb l'Institut Municipal Reus Cultura (IMRC) anem a una i formem un tàndem molt bo. Clar, els gegants són de l'Ajuntament i nosaltres simplement en som els portadors...

- Quan va començar a haver-hi aquesta bona sintonia amb l'Institut Municipal Reus Cultura?

- Potser ha estat una evolució natural... Ells havien de saber que no som el que hi havia, que funcionem diferent, i nosaltres conèixer les seves maneres de pensar; i buscar un punt intermedi, i crec que l'hem trobat. Amb el regidor Daniel Recasens, cap queixa. Amb Sant Pere hem anat de cul. Són diferents gegants, que han de portar molta gent, i ens hem trobat que no hi havia normes o obligacions, però si recomanacions... Per això, vam demanar ajuda a l'IMRC i immediatament ens van proporcionar un document on s'hi explica la normativa del Parc de la Festa. Vull dir, que demanes i automàticament tens una resposta, i això és d'agrair, perquè a la colla movem 200 persones... I costa.

- Tu ara portes vuit anys a la junta... Hi ha moltes persones implicades en la cultura i la festa, però són sempre les mateixes? 

- Sí, sempre ens trobem els mateixos... I abans que arribi el dia en què nosaltres faltem, necessitem que pugi el planter. Per això, un dels objectius de la colla gegantera és que hi hagi canalla, i els gegants petits són una excusa ideal perquè vagin pujant. Jo porto vuit anys a la junta ja...

- Esteu aconseguint enganxar nova gent?

- Sí, però hi ha molts impediments perquè no tothom pensa igual. Nosaltres, com a junta, pensem que sí que necessitem canalla. És important la seva presència, però en totes les entitats. L'esbart de Manresa, per exemple, on balla el meu fill, és espectacular el planter que tenen, potser 50 o 60 crios.

- I quina és la clau?

- No ho sé. Però a Reus el problema que tenim és que marxen d'una entitat i van a una altra. I així van fent. O la gent se'n cansa aviat, o no ho entenc… Veus gent que està portant el Lleó, i de sobte estan amb el Drac... Potser no tenen tanta connexió emocional amb l'element o amb el grup. D'aquí la intenció que tenim nosaltres que, quan els petitons comencen a portar gegants, no s'enganxin només a això, sinó cohesionar-los com a colla. Organitzar activitats, sortides, colònies... fer grup. Perquè no anem només a portar gegants, sinó a unir-nos per fer més coses.

- En aquest sentit, com heu treballat a nivell de colla durant aquest últim any de pandèmia?

- S'ha treballat molt poc, el mínim... No hem pogut fer res. Tot el que volíem fer com a colla se n'ha anat en orris. Llavors ha estat fotut, hem hagut de fer videoconferències, concursos a les xarxes… Hem fet accions puntuals. Buscàvem la manera i no la vam trobar.

- Després d'aquest any especialment dur, la ciutadania té més ganes de festa? 

- Totalment... La resposta a les propostes festives i culturals és molt positiva i massiva, ja s'ha vist per Sant Pere... La gent té ganes de viure les coses, més enllà de les pantalles. Especialment ara, tots tenim ganes de gaudir de la festa, i si a més a més hi participes, més.

- I com ha canviat, la participació de la gent, al llarg dels anys?

- Crec que cada vegada la gent respon més. I la mostra és que sempre que es fa alguna activitat, s'omple i hi ha gent que queda fora. A Reus som molt raros (riu), ens agrada molt el carrer, el tu a tu, la convivència. En canvi, Tarragona és diferent; només cal veure els carrers on hi ha les botigues: hi ha la Rambla i carrerons. A Reus, quan has fet tot el tomb ja has acabat, però tots fem el mateix tomb i tots ens veiem. Aquí necessitem el contacte de les persones. I la Festa Major… És al·lucinant.

- Creus que amb la Festa Major, per exemple, passa que hi ha com dos equips: gent que la viu molt i gent que la sent allunyada?

- Sí, i d'aquí la meva dèria: la cultura comença a l'escola. Jo sóc professora de 3r i 4rt de primària, i els faig rutes perquè coneguin Reus. Hi ha llocs on no entraran en sa vida, però que almenys n'hagin fet un tastet. S'ha de treballar la cultura a l'escola, per enganxar-los i que, quan surtin fora, la demanin. A Reus es fa, ja que un dels eixos de la Xarxa d'Escoles Públiques de Reus és precisament potenciar la cultura des de la infància. Ajuntament i escoles ens unim per treballar per l'escola pública, que sigui una comunitat.

- Comentaves que a Reus ens agrada estar junts, però si ho mirem més a nivell de la societat, estem en el moment de l'individualisme...

- Què és el que uneix? La festa i estar bé... Cal tirar per aquí. La individualitat la crees quan ho fas tot per tu mateix. Quan les coses les fas pels altres, ja parlem de comunitat. Nosaltres, per què portem gegants? Per què ens sentim bé després de dues hores carregant pes, amb cruiximent, mal d'esquena...? Només cal veure les caretes dels nens quan surten els gegants. Amb això ja val la pena. Jo sempre dic el mateix: la consciència ben tranquil·la i anar a dormir amb el cor ben ple i la ment ben buida.

- Des d'un prisma una mica més ampli, com veus la ciutat de Reus? 

- Em van trucar per formar part del pla estratègic Reus Horitzó 32, suposo que pel que puc aportar personalment i pel fet d'estar vinculada a una entitat. Vaig dir que sí. No tinc hores, però m'embolico amb tot (riu).

- I què n'opines d'aquesta iniciativa? Ha estat una mica criticada... 

- Sí, però a Reus tot ho critiquem (riu). Des del moment en què hi ha una intenció de voler saber on som, què pretenem i com podem arribar-hi, això ja diu molt de voler ser millor del que ets. I a més tenim la sort que s'han posat d'acord els partits polítics, els referents, els tècnics… Està tothom alineat. No és una acció partidista, jo vaig anar a la primera reunió i hi vaig veure cares de tots els partits polítics. És un projecte que vincula Reus, i Reus som tots.

- Tens esperances, en aquesta proposta?

- Sí, perquè si no, no m'hi hagués posat. Quan em sumo a una acció és per fer alguna cosa i treure'n un profit, tant personal com comunitari. Si jo treballo per la ciutat, també rebré alguna cosa positiva. És un cicle...

- Com has vist el creixement de la ciutat, al llarg d'aquests anys?

- La societat corre més que no pas el temps. Els esdeveniments van més ràpids del que tu puguis assimilar. Podria parlar-te del tema de necessitats... crec que hi ha carències en l'àmbit social. Entenc que no es pugui arribar a tot, però tinc la sensació que a vegades hi ha molta gent treballant i poca fent feina.

- Creus que Reus acull i dona espai a la gent jove?

- Realment, els joves que veus són els que estan vinculats a la Festa Major. Potser sí, que falta enganxar la gent jove, no només per la festa, sinó per fer ciutat; perquè la visquin, perquè en tinguin l'essència, perquè se l'estimin. Que no hagin de robar una llamborda per sortir als diaris. Recordo que l'any 1996 van fer, al Mercadal, un simulacre dels bombardejos que va patir la ciutat. Van demanar voluntaris, i jo vaig participar-hi… Per entendre què fèiem allí, ens vam estudiar el que va passar. Per què no fem que la Casa Navàs sigui visitable per a tots els alumnes? Jo recordo que a l'escola ens hi van portar. Ara no, ara és per a l'elit, i no podem anar-hi si no és pagant. Cal acostar la ciutat als infants, explicar-los curiositats i que se la facin seva. Les coses, si es volen estimar, s'han de viure.

- Per acabar, tu ets l'Àstrid Martín, però també ets la cara visible d'una entitat, la Colla Gegantera. Com ho has portat això, sents que en alguns moments t'has hagut de reprimir i posar per davant la comunitat que representes? 

- Jo sóc molt transparent, i allò que faig és perquè ho sento i des del cor… Però a vegades sí, que he de passar un filtre al que penso (riu). No puc dir-ho tot, soc en una entitat, he de donar exemple als fills... El que he hagut d'aprendre és a tenir filtre; sóc molt d'impulsos i a vegades cal reposar. M'he adaptat en la forma, no en el fet. El que més m'ha costat és tractar amb la gent; i entendre que de raó no només n'hi ha una; sinó diverses. A la colla hem comès diverses pífies per poder arribar on som... Ara, l'entitat té bon nom i l'hem de mantenir.
Participació