POLÍTICA

Eloi Calbet: «Entre les nostres prioritats hi ha la construcció d'un pavelló lleuger i la millora dels carrers»

L'alcalde del Morell també anuncia noves ajudes en forma de targetes moneder, el nou sistema de seguretat "botó del pànic" per al comerç local o la futura residència

per Josep Cartanyà, Reus, Catalunya | 6 de juliol de 2021 a les 08:00 |
Una imatge de l'alcalde del Morell, Eloi Calbet | Josep Cartanyà
Aquesta informació es va publicar originalment el 6 de juliol de 2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El passat 15 de juny del 2019, el cap de llista de Junts pel Morell, Eloi Calbet, prenia el relleu a l'alcaldia de l'històric Pere Guinovart, després de 27 anys de batlle. Un repte majúscul per al jove alcalde que encara seria més gran quan el 2020 va aparèixer la pandèmia. Tot i les adversitats, Calbet ha aportat la seva experiència a l'Ajuntament i ha fet pinya amb regidors i tècnics per tirar endavant les actuacions que han de millorar els serveis i la imatge del Morell. Amb ell, conversem sobre alguns d'aquests projectes.

- Sempre suposa un repte agafar el relleu d'un alcalde històric com Pere Guinovart. Després de dos anys de mandat, com ho porta?

- És un repte, totalment. Quan un ajuntament ha estat governat durant tants anys per un alcalde significa que les coses, en la gran mesura, s'han fet bé. Per tant, el llistó que es deixa és prou alt. Dit això, jo vaig estar els darrers últims quatre anys del Pere Guinovart com a regidor i segon tinent d'alcalde, amb una sèrie de competències,i la veritat és que em van servir moltíssim per conèixer el funcionament intern d'una administració. Jo sempre dic que l'administració local és un lloc que, si no hi ets i no la coneixes per dins, és difícil d'entendre com funcionen les coses. I de vegades, com a ciutadà, pots arribar a fer una crítica, però quan ets dins i veus la manera de funcionar, arribes a entendre com es treballa. Al final l'administració també es “burocratitza” més perquè la normativa ens empara a tots i l'hem d'aplicar. I com a alcalde tens una responsabilitat importantíssima de governar, tirar endavant una sèrie de projectes i és un repte fer no només de representant d'un municipi, sinó que la gent se senti representada per l'ajuntament que governes. És un repte que agafes amb tota l'estima i la il·lusió, però també amb totes les pors de fer-ho bé o malament. Jo també dic que l'important és poder anar a dormir tranquil i que tot el que has fet era tot el que has tingut al teu abast.

- Més enllà dels partits, un alcalde jove com vostè pot aportar una nova visió a la manera de fer política? O això és només un tòpic?

- Això qui ho podria dir millor són els ciutadans. De la política municipal en diem política, però no és altra cosa que estar al costat de la gent. El fet de decidir quines accions tires endavant i quines no i, sobretot, a què destines els diners i recursos del consistori és fer política. Pot ser que l'edat influeixi en l'empenta que hi poses -a vegades et diuen, això ho aguantes perquè ets jove-, però, no obstant, l'edat també t'aporta experiència. Crec que es tracta de trobar aquest equilibri i que els polítics sabem trobar el suport de bons tècnics i de persones que hi entenen en la matèria. No és tant el “mano i ordeno”, sinó poder-te obrir a noves sensibilitats i estar prop de la gent. Per tant, jo no sé si això és un tòpic o no és un tòpic, però sí sé que la política local ha evolucionat i les persones marquem perfil a l'hora de fer política.

- Una de les accions que ha caracteritzat la seva manera de governar ha estat la nova marca “Som del Morell” i la campanya d'igualtat de gènere en els missatges. Quina valoració en fa?

- Nosaltres teníem clar que volíem remarcar la imatge de “Som del Morell”, que és una marca d'identitat i d'orgull de ser del municipi. Ser del Morell no és només viure-hi, dormir-hi i treballar-hi, sinó que ser del Morell vol dir participar de la vida activa del poble. Jo crec que l'orgull de poble és una cosa que els pobles hem d'intentar impulsar i que la gent se'n senti partícip tant de les actuacions que es fan des de l'ajuntament com des de les entitats. Pel que fa a la igualtat, hem posat l'accent en aquest tema. És la primera legislatura que en aquest ajuntament es crea una regidoria d'Igualtat, que no només són les campanyes que es van fent, sinó aquesta manera de fer política més transversal, més igualitària i oberta a tothom, siguis del sexe que siguis i del sentiment que tinguis. I això ho extrapolem a totes les regidores, des dels processos selectius, fins a la manera de fer comunicació en totes les àrees. Creiem que és un moment prou sensible, -amb tots els feminicidis que s'han produït en aquests darrers mesos i del repunt de casos després de la pandèmia-, i considerem que, des de les administracions -des de les més grans fins les més petites- s'ha de fer aquesta pedagogia cap a la ciutadania. I sense anar més lluny, en els processos selectius, dins dels marges que ens permet la llei, intentem que hi hagi un mínim de reserves de places que es puguin cobrir per dones.

- Com a la resta d'ajuntaments, us ha tocat governar enmig d'una pandèmia. Quins sectors creu que ha colpejat més la covid-19 al Morell?

- La pandèmia ha afectat en tots els sentits. En l'econòmic, aquí al municipi hi ha molta gent que treballa al sector serveis, a l'àmbit industrial, -el qual potser no s'ha sentit tant repercutit-, i a l'agricultura, en què hi ha hagut èpoques més complicades que la pròpia pandèmia. En el cas de l'avellana, la pandèmia no és la covid, sinó els preus... La diversificació de l'economia del Camp de Tarragona -indústria, serveis, turisme i agricultura- ens ha permès com a territori mantenir aquesta cadira més o menys recta, encara que coixeja en alguna pota. Ha patit més el sector serveis, l'atenció a la gent, la restauració, els bars, els fisioterapeutes, els gimnasos, les perruqueries,... Tot això ha tingut una repercussió important a la gent que s'hi dedicava i, al final, també repercuteix sobre l'autònom. L'electricista podia anar a treballar, però segurament la gent preferia esperar a fer qualsevol inversió o millora a casa seva per a més endavant. Però una de les fissures més importants és el tema social i psicològic de les persones. El confinament, per exemple, ha afectat a la gent i a la manera de viure i això perdurarà durant més temps.

- Quines mesures destacaria de les que ha pres l'equip de govern per combatre la crisi provocada per la pandèmia?

- Hem intentat posar diverses mesures en marxa. Hem ajudat a través de dues línies de subvencions: als comerços, empreses i autònoms més afectats, de la mà de l'associació de comerciants; i amb l'increment de partides per a ajudes socials, al Banc d'Aliments, i amb el primer Pla d'Ocupació del Morell, dividit en dos semestres, que ha ocupat una vintena de persones. Properament traurem una nova campanya, que és l'ajuda a la despesa corrent a través d'unes targetes moneder. Donarem uns diners per unitat familiar i la gent se'ls podrà gastar únicament en comerços del poble.

- Una de les prioritats quan va assumir l'alcaldia era la creació de la Guàrdia Municipal del Morell, una reivindicació del veïnat. El cos ja és una realitat. Quina valoració en fa, dels seus primers passos?

- Era una reivindicació des de feia molts anys i un dels reptes que teníem per aquest mandat. Un cos de vigilants amb sis places, 24 hores, set dies a la setmana i 365 dies a l'any. Però la veritat és que, si no hem estat capaços de fer-lo durant tants anys i hem pogut aconseguir-ho enmig de la pandèmia, ha suposat tot un repte. Més endavant farem un acte de presentació del cos més lluït, encara que ja estiguin patrullant. No és únicament un servei de seguretat ciutadana o de control del trànsit, sinó que es tracta de fer d'acompanyament de la societat perquè tinguem una atenció les 24 hores i que la gent pugui trucar a un telèfon un diumenge a la tarda, per exemple. Porten una mica més d'un mes en actiu els tres torns (un agent de matí, un agent de tarda i dos agents de nit) i, tant nosaltres com la gent està molt contenta. Potser que, a vegades, per alguna baixa o vacances, ens quedi un torn descobert. Aleshores intentarem gestionar-ho perquè només quedi descobert el torn de matí, que és quan hi ha menys incidències.

- En seguretat ciutadana, es pot fer alguna cosa més?

- El que hem de fer ara és coordinar-nos molt bé amb qui té les competències en seguretat ciutadana, que són els Mossos d'Esquadra. La formació d'un cos de vigilants no acaba el dia que la finalitzes, sinó que l'aprenentatge és al dia a dia i el servei l'anirem millorant. Però més enllà d'això també podrem implementar noves mesures. Tenim instal·lades unes càmeres d'accessos al municipi, que aviat entraran en funcionament, o també la possibilitat d'instal·lar càmeres de videovigilància en alguns punts determinats. No es tracta de controlar ningú, sinó que, davant eventualitats que es produeixen en algunes zones més proclius a actes vandàlics, puguis tindre uns registres amb imatges. I també ens agradaria implementar un sistema que s'anomena “botó del pànic” de cara al comerç local, que amb una simple aplicació al mòbil puguis prémer un botó sense haver de fer una trucada i que avisi directament a la guàrdia municipal.

- En matèria urbanística, ens trobem enmig de les obres de la rambla Joan Maragall. Millorar la imatge de la rambla és millorar la imatge del Morell?

- El Morell és un municipi que ha anat creixent en equipaments (serveis, edificis, teatre, escola de música, llar d'infants, centre de dia, pavelló, tanatori, dues cases consistorials,...). Ara la prioritat no ha de ser les grans obres i hem millorar la imatge de la via pública. Una de les prioritats és arreglar l'eix central del municipi – a molts pobles els agradaria tenir la rambla que tenim al Morell-. Fa uns deu anys es va fer un tram central, que és el que està al costat del Teatre Auditori, i els altres dos trams -nord i sud- van quedar pendents. Ara estem millorant el tram de baix, el que toca a l'antiga estació de trens. No només és té cura de l'estètica de la rambla, sinó que s'aprofita per fer el sanejament de tota la xarxa de pluvials, l'aigua de boca, l'enllumenat públic amb eficiència energètica, etcètera... I després d'acabar aquest tram ens posarem amb el tram del nord. Amb la rambla finalitzada guanyarem imatge ja que és l'eix central del municipi i un punt de gran confluència. En l'àmbit urbanístic, anem a millorar voreres i fer el dia a dia de la gent més fàcil. Que al típic lloc on hi ha una vorera aixecada -que n'hi ha unes quantes-, als llocs on no hi ha voreres o que es troben en mal estat, ho podem anar arreglant poc a poc. Pel que fa a les actuacions urbanístiques, recordo que vam finalitzar la de l'Era del Castell i vam urbanitzar la zona esportiva. I en l'àmbit industrial, estem treballant molt dur per urbanitzar tot el polígon PP10 de gran indústria. Ara és un moment molt important per atraure inversions sostenibles -inversions diferents de les que tenim actualment- lligades a l'economia circular i a l'ecoplanta.

- I en matèria d'equipaments?

- Més enllà d'això tenim en projecte una pista coberta, amb una inversió al voltant d'un milió d'euros. Això no és un caprici, sinó que neix d'una necessitat que tenim en equipaments esportius. Tenim un pavelló, un camp de futbol, pista de pàdel, piscina i dues pistes de tennis. Per sort, tenim tants clubs i equips que el pavelló se'ns ha quedat petit i han d'anar a entrenar a fora, amb els greuges que això comporta. Llavors tenim una mancança en això, una pista coberta -que en realitat serà un pavelló lleuger-, que donarà servei no només a nivell esportiu, sinó que servirà per fer actes públics o concerts. Està previst que aquest projecte el podem executar en el proper any. També tenim en cartera la construcció, a sobre del Centre de Dia de la Gent Gran, d'una planta superior per reconvertir el centre de dia en residència les 24 hores. Potser no ens donarà temps en aquest mandat, però almenys tindrem executat el projecte.

- Pel que fa a polítiques per a joves, què destacaria?

A nivell de joventut també tenim previstes noves accions. Convocarem noves línies de subvencions de lloguer per a joves, entrar al programa “Reallotgem” de l'Agència Catalana d'Habitatge, campanyes de civisme, etcètera...

- Des de fa anys, l'Ajuntament del Morell s'ha caracteritzat per haver efectuat estudis de qualitat de l'aire, quan la resta de municipis no ho feien. Se senten menys sols que abans en el seu discurs?

- Com a municipis, nosaltres continuem sent els únics que fem estudis sobre la qualitat de l'aire. Es va començar fa uns anys amb Constantí, Vilallonga, Perafort i el Morell i, partir d'allí, només ha sigut el Morell qui ha seguit fent estudis. Però el que sí és veritat és que aquest tema ha anat evolucionant. Al principi era un tema molt tabú, i semblava que anaves a tocar el moll de l'os i a ficar el dit a la llaga. Però amb el anys, les pròpies indústries s'han posat les piles i, fins i tot, han encarregat estudis propis amb la URV -no es posarem si són més o menys rigorosos-. Al meu entendre, potser qui menys s'ha posat les piles és la Generalitat, que és l'òrgan competent en aquesta matèria. Nosaltres no ens sentim ni més ni menys sols, però potser ara ens sentim una mica més còmodes que abans. No obstant això, no es tracta de fer un estudi per sentir-te més còmode, sinó que és la nostra obligació com a municipi de tindre una bona relació amb la indústria, però també de rendir comptes amb ella i de tindre una bona relació amb la ciutadania perquè hi hagi transparència. Insisteixo, no és competència ni de l'Ajuntament del Morell, ni de Repsol, ni de l'AEQT, sinó que és competència de la Generalitat fer-ho.

- Una de les actuacions patrimonials és el projecte de recuperació de la Granja dels Frares, declarat Bé Cultural d'Interès Local (BCIL). En quin estat es troba?

- Tenim ganes de fer un pla director amb una sèrie d'actuacions, però a dia d'avui, encara no tenim cap projecte redactat. Estem treballant, conjuntament amb Arqueologia i Patrimoni de la Generalitat, perquè en vistes a un pla director i amb actuacions de futur, podem anar fent petites accions per anar recuperant l'entorn de la Granja dels Frares poc a poc. Per fer això, com que és un lloc en un nucli allunyat, si no hi posem vigilància, existeix el risc de fer actuacions de dia i que a la nit ens ho xafin per actes vandàlics. Per això estem estudiant la viabilitat d'una alternativa que consistiria en habilitar-lo perquè hi pugui viure gratuïtament un masover. Com a contrapartida, tens una persona que està vivint allí, tens vigilància les 24 hores i faria el manteniment de l'espai. Amb això crec que ja tindríem la capacitat pe començar a actuar en el nucli arqueològic i poder treballar amb seguretat.

- El Primavera Art, la programació del Teatre Auditori, la col·laboració del Morell al festival de titelles Guant o la recent incorporació al Festival Accents són exemples de l'aposta per la cultura. Creu que el municipi s'està convertint en un pol d'atracció cultural a la comarca?

- Aquesta temporada de teatre ens ha vingut molta gent de fora, que ens ha felicitat per la programació. Hem d'estar orgullosos i contents que, en un moment de crisi econòmica i social per la pandèmia, en què la majoria de municipis baixaven la persiana -fins l'any que ve-, hem aconseguit tindre una de les temporades amb més èxit. Al Primavera Art també ho hem fet, encara que enguany hem hagut de destinar més recursos a les mesures sanitàries i de seguretat, que a les pròpies companyies. Però al final ho hem fet i això és el que compta.

- I aquest estiu, tindrem Festa Major?

- Aquest estiu farem Festa Major. Asseguts, i sense barres segurament, però en farem. Les cercaviles i els correfocs no els podrem fer com els coneixem, però la cultura popular hi serà, amb el seguici, la cercavila i el correfoc en llocs tancats, amb la gent asseguda i veient l'espectacle. També els actes tradicionals com les misses. Però portarem també bona música, amb noms destacats, que actuaran en recintes tancats i la gent asseguda.
Participació
Director: Marià Arbonès
Cap de redacció: Marc Busquets
Departament de Tecnologia: Josep Gallofré / Adrià Martínez

Raval de Santa Anna, 2, tercer pis | 43201- Reus | Telèfon 977 300783 | info@reusdigital.cat
Segueix-nos a:
Cerca a ReusDigital: