SANT PERE 2021

La imatge de la festa

Fem un recorregut històric pels diversos cartells de Sant Pere a Reus

per Marc Busquets, Reus | 20 de juny de 2021 a les 08:00 |
Cartell de Sant Pere de 1990, obra de | Arxiu
Aquest cap de setmana ja s'estan duent a terme alguns dels actes festiu de Sant Pere. Entre altres, ha destacat la posada en escena del nou Ball de Sederes, presentat el passat dissabte a la Palma. De la celebració, activitats tradicionals a banda, la memòria col·lectiva dels reusencs en conserva records diversos. Són vivències personals, moments i instants viscuts en l'esclat de joia d'uns dies molt especials que, ara sembla que sí, aviat podrem tornar a gaudir si la pandèmia queda enrere. 

Tret de sortida simbòlic

Un altre dels atractius de la festa, dies abans que aquesta arribi, es produeix quan es revela el cartell de la Festa Major i el seu autor. No és només el tret de sortida simbòlic a la gresca, sinó una cita marcada al calendari local, un referent i un punt de partida. Un cop es coneix la imatge, aquesta corre, genera debat (de vegades, encès) i comentaris i es fa present en places i carrers per recordar-nos, com canta Fito Luri, que Sant Pere ja és aquí. 

I cal encara tenir un altre factor en compte. L'orgull que sent qui ha dissenyat el cartell i sap que se suma al llarg, llarguíssim llistat de tots aquells (il·lustres o no) que han fet créixer Sant Pere aquí i arreu. Dies enrere, a la presentació del model festiu que des de Cultura s'ha ideat per a la festa d'enguany, encara marcada pels fets efectes de la covid, es va mostrar per primer cop al públic la proposta que ha elaborat la fotògrafa Meritxell Perpinyà
 

El triple cartell de Meritxell Perpinyà de Sant Pere 2021 Foto: Meritxell Perpinyà

 

Un viatge en el temps, divers i plural

En tractar-se d'una ganxeta més, l'encàrrec de fer el cartell "ha estat un honor", va admetre. El seu disseny és, en essència, un cartell que en són tres. A partir de tres aplicacions cromàtiques (les lletres es presenten en vermell, en verd i en groc), Perpinyà ha elaborat un collage on "he volgut representar-hi que la Festa Major la fem les persones, la fem entre tots". I és que "sense el poble, no hi ha Sant Pere. Tenim els elements del Seguici, sí, però sense les persones serien tan sols objectes inanimats", segons va argumentar.

Perpinyà va indicar igualment que per inspirar-se va repassar els cartells d'anys anteriors. Més enllà de l'exercici de nostàlgia, el viatge en el temps de ben segur que seria divers i plural. Tècniques, estils, dibuixos, imatges, rostres, lletres, contextos... Tot plegat, per configurar quelcom únic, irrepetible, però al mateix temps enllaçat a la festa de l'any més esperada a la nostra ciutat. 

El gran llibre de la festa

Una útil eina per refrescar la memòria festiva d'anys enrere (i la seva imatge) és el llibre Sant Pere. Festa Major de Reus (Ajuntament de Reus, 2009), un volum de gran format coordinat per Albert Arnavat, i que va comptar amb l'assessorament històric i etnogràfic de Salvador Palomar, amb textos de l'actual regidora Montserrat Flores, Ezequiel Gort, Ferran Sugranyes, Xavier Orriols, Antoni Veciana, Gerard Pouget o Joan Bofarull, per citar-ne alguns.

El llibre conté centenars de fotografies, antigues i d'altres més recents, dels actes tradicionals i de les manifestacions festives, en un treball de gran riquesa i en què s'hi poden llegir una sèrie d'articles en què reusencs aporten testimonis del seu lligam amb la festa. També és destacable la inclusió d'un recull de les imatges i cartells que s'han elaborat durant dècades per difondre la celebtració a Reus i al territori. De la seva anàlisi se'n desprenen diverses dades curioses, tals com el nul ús del català abans dels anys de la segona república i després de la guerra civil, o la rellevància dels símbols. 

I és que, què representa Sant Pere? Els focs artificials, posem per cas, o el Campanar, la nostra icònica rosa, o els elements del Seguici, dels Gegants als Nanos, tot passant per la Mulassa, l'skyline de la ciutat o la Tronada. 
 

Cartell de la Festa Major de Sant Pere de 1936, de Macià Auqué 
 

Parlant del franquisme, va ser a partir de la dècada de 1960 i fins al 1977 quan es van anar convocant concursos des de la comissió corresponent per escollir el cartell de la Festa Major. Entre els requisits, segons sembla, s'havia de fer constar lemes com Fiestas de San Pedro i algún motivo alegórico en relación con nuestros tradicionales festejos. S'hi poden presentar artistes i pintors aficionats locals, i els premis oscil·laven entre les 1.500 i les 5.000 pessetes. 

El cartell de Sant Pere de 1971, ara fa 50 anys, de Joan Gras 


Cal tenir en compte també la rellevància de les figures dels autors dels cartells de Sant Pere. El disseny de 1947 (al qual Reusdigital.cat va dedicar recentment un article de la sèrie Testimonis del passat) va ser obra del pintor Josep Ferré Revascall; el de l'any següent, a càrrec de Josep M. Siré, va generar certa polèmica pel seu suposat component catalanista; els de 1953, 1961 i 1962 els va fer Vicenç Ferrer, qui als anys 50 va fundar a Reus l'agència de publicitat TAP; altres noms que cal posar en valor són els de Juli Garola (cartells de 1966 i 1967) o de Manuel Fernández Manfer (1969 i 1973), per citar-ne alguns. 

Si saltem unes dècades endavant, el cartell de Sant Pere 1990 és dels més recents més recordats. Va ser obra de Pedro Torrent Peret, dissenyador i il·lustrador de renom que va ser premiat internacionalment, i que va proposar al seu disseny de fa 31 anys una reformulació de la Mulassa. 
 

Cartell de Sant Pere de 1990, obra de "Peret"
 

Els dissenys de 1994 i de 2001, ara fa 20 anys, van ser encarregats al dibuixant Andreu Faro, cèlebre per les seves aportacions als mitjans de comunicació. Els germans Albert i Jordi Romero van ser els protagonistes de 1997, i el mediàtic Custo va ser l'autor del comentat cartell de 2009. Fotògrafs, pintors, ninotaires, cartellistes... Una llarga llista de perfils del món de la imatge han creat, amb la seva creativitat, tota un imaginari al voltant del patró reusenc. Meritxell Perpinyà s'hi ha afegit, enguany, tot posant en valor el paper dels reusencs anònims que s'impliquen perquè la festa segueixi viva, fins i tot en temps de pandèmia. Perquè Sant Pere peti fort. 
Participació