POLÍTICA

Marta Llorens: «Si al pla estratègic hi surt que el veïnat vol mantenir el mercat del Carrilet, el govern en farà cas?»

La portaveu de la CUP fa balanç de l'acció de govern en els dos anys del mandat i qüestiona ERC per "Reus horitzó 32"

per Marc Busquets, Reus | 11 de juny de 2021 a les 08:00 |
Marta Llorens, en una imatge d'arxiu | CUP Reus
En el marc del repàs als dos anys de l'actual mandat polític, Reusdigital.cat entrevista aquests dies diversos representants i portaveus de les forces del plenari. Des de la CUP, Marta Llorens (El Pla de Santa Maria, 1979) apunta que l'etapa actual "va començar marcada pels equilibris que van fer els seus dos socis majoritaris, que són Junts i ERC". La internalització dels serveis, les polítiques d'habitatge i el seu futur de cara al 2023 són algunes de les qüestions tractades en una conversa al Cafè de la ràdio de la capital del Baix Camp. 

- Som a l'equador del mandat. Quines sensacions tenen, a la CUP?
 
- Aquest mandat del govern ja va començar marcat pels equilibris polítics que van fer els seus dos socis majoritaris, que són Junts i ERC. Per part d'aquesta última força no hi va haver prou valentia per formar un govern alternatiu i d'esquerres al llavors existent, per més que Noemí Llauradó digués en campanya que volia ser l'alcaldessa. Finalment, Esquerra s'ha estimat més arribar al poder en altres institucions, s'ha estimat més el canvi de cromos. Només això ja ha marcat també el calendari del mandat. Venim de dos anys en què, almenys de portes enfora, el govern vol transmetre fortalesa, però realment tot es basa en la delimitació i el repartiment d'accions i de gestions. No és un govern que doni respostes al veïnat. 

- Per què ho diu?

- Per l'habitatge, posem per cas. És un àmbit al qual cal destinar recursos i esforços, i és una qüestió que anirà per llarg, que serà complexa. Ens hauríem de posar a treballar ja, però el govern l'ha dividida en àrees i departaments, i això fa difícil una entesa entre tots els actors implicats per fer bones polítiques de ciutat. És una matèria que han distribuït entre la regidoria d'Urbanisme, i el consell municipal. Pensem que aquesta manera de fer suposa, a la llarga, incapacitat per encarar un problema com és el de l'habitatge. A banda, hi ha una altra cosa.

- Quina?

- La pandèmia, que ho ha canviat tot, d'acord. I les eleccions al Parlament del passat febrer, en què encara s'ha posat més de manifest aquest repartiment de cadires entre uns i altres. Alerta, perquè ara el que ara tenim són tres persones del govern de Reus amb altres càrrecs en altres administracions. La vicealcadessa, Noemí Llauradó, és la presidenta de la Diputació, fruit precisament del canvi de cromos al qual m'he referit. Pellicer s'ha quedat l'Ajuntament, i ella la Diputació. I ara hi ha dobles càrrecs a Junts, per a les senyores Pallarès i Vilella. A això hi hem d'afegir un augment de les gerències al consistori, s'han creat càrrecs de confiança que no han donat resposta a les polítiques que pensem que calia engegar. I llavors entra en joc el Pla d'acció municipal. 

- I doncs? 

- Que ens van dir que seria el full de ruta del govern per marcar l'agenda d'accions concretes, i que amb el pas del temps hem vist que s'està incomplint. 

- S'ha referit a un govern que vol transmetre fortalesa. Ho diu perquè pensa que de portes endins no és sòlid?

- La setmana passada, en l'acte de balanç del mandat que vam fer, ja vam explicar que si Esquerra es pensa que ha portat el gran pes del govern, no és pas així. I ho dic perquè d'entrada, quan van pactar, es van preservar uns equilibris existents que potser sí, que es podien llegir des d'una perspectiva nacional, però que al capdavall s'han donat per anar augmentat referencialitats a les administracions. Tenim un govern amb dos socis majoritaris, i tenen perfils diferents. Com a CUP, nosaltres vam optar per arriscar, dos anys enrere, perquè vam proposar treballar per un govern d'esquerres, quelcom que va suposar haver d'assumir moltes contradiccions. 

- Per entendre's amb els socialistes. 

- Exacte. Un dels nostres pilars és la qüestió nacional, però el vam deixar de banda per prioritzar l'acció social. Teníem clar que pactar amb el PSC ens abocaria a les crítiques pel 155, però després s'ha vist que per a ERC tot això s'ha desat en un calaix. Quan els va venir bé, des d'ERC ens van dir que no es podia pactar amb el 155, miri. I consti que les negociacions van ser senzilles, amb el PSC, que ens va proposar una distribució de regidories per competències amb la qual vam estar d'acord. Per contra, vista l'entesa entre Junts i Esquerra, el que sembla és que han fet un canvi de cromos entre Pellicer i Llauradó, i que tot ho tenien cuinat per tal que manessin amb Ara Reus. 

- Mantenen que cal internalitzar serveis com el de la recollida de residus. Com creu que s'ha arribat on som ara?

- Estem pendents del dictamen del tribunal, i per tant no sabem com es resoldrà el procés d'impugnació per part de Fomento de construcciones y contratas (FCC). Tot plegat subratlla la mala praxi que s'ha produït en aquest àmbit, en aquest servei. Després de tot, parlem de monstres del sector privat. Encara que Valoriza guanyés el concurs, per a la CUP tampoc va ser pas la solució perquè entenem que forma part del problema que tenim. El responsable és el govern. El govern de Reus no vol treballar. Sabem que un procés d'internalització no és pas senzill, però no ho és perquè s'ha de comptar amb tots els actors involucrats, i com a govern has de parlar amb els treballadors. I què els pots oferir? Condicions laborals millors que les que tenen. I a més, i crec que això és el que no vol el govern, s'haurien d'enfrontar a certs representants de certs sindicats que han actuat durant el procés de licitació. El govern no ha volgut fer un estudi seriós del que suposaria internalitzar el servei. La impugnació només farà que els reusencs haguem de donar més diners a FCC. En els processos de pròrroga s'hauria pogut apostar, des de les gerències i les regidories, per la internalització, i no pas per fer nous plecs de condicions. No és només una qüestió d'estalvi, que també, sinó d'agafar les regnes del servei per, entre altres coses, poder assolir els objectius de desenvolupament sostenible de la Unió Europea, que ara per ara no es podran assumir. En aquest camp, ja ho avanço, seguirem sent un corcó, seguirem fiscalitzant. 

- És on posaran l'accent, durant la resta del mandat?

- No només. Pel context, per la pandèmia, pensem que a la CUP hem de fer un exercici intern de reflexió. Volem ser una opció per a la gent del carrer, però el cert és que tenim un peu a l'administració, i aquesta és una qüestió que per a nosaltres requereix una autoavaluació constant. Des de l'oposició, i que com veiem que la majoria del govern farà que no comptin amb nosaltres, el que farem serà defensar el nostre model de ciutat. Allà on la CUP se sent forta, que és en l'àmbit social, serà on fiscalitzarem tot el que faci el govern. També volem apostar per l'economia social i solidària per dinamitzar el comerç i els barris. 

- Quina presència té la CUP als barris?

- Sempre hem criticat certes enteses entre representants de certs barris amb certes opcions polítiques. Quan la CUP s'adreça a segons quins representants, es troba una actitud hostil. Potser és perquè nosaltres entenem que no s'ha d'anar als barris; és que hi hem de ser, viure-hi. El barri no pot créixer per les demandes concretes d'una associació, el barri ha de créixer per les seves pròpies dinàmiques. Des del govern és el que s'ha de fomentar. S'han de fer polítiques per activar el comerç de proximitat, i això és el que dinamitzarà segons quins indrets del terme. 

- Ja mira cap a les eleccions de 2023, la CUP?

- Jo he d'acabar el mandat, i hi haurà d'haver una feina d'assemblea per determinar quines persones entren després. A l'estiu volem fer un exercici de cohesió interna, per tornar a connectar amb plataformes amb les quals hem perdut cert contacte pel context, i a partir d'aquí començar a pensar en el futur que tindrem per endavant. A les comissions i a les assembles, trobarem altres persones vàlides per entrar a la institució en el proper mandat. El meu calendari s'acaba, en un principi, en aquest mandat. 

- I quina experiència se n'endurà, de tot això?

- Me n'enduré una experiència d'aprenentatge. Ara sé quins drets tinc com a ciutadana, i sé quins drets no se m'expliquen. És així. Penso que les administracions no s'obren a la gent, i d'això se n'aprofiten. Qui va a l'Oficina d'atenció ciutadana no sap quins drets té, realment. Si no és el veí qui pregunta, qui resol els seus dubtes, perd oportunitats i ajuts. Jo, tot això, ho he estat veient tots aquests anys des de l'altra banda. L'administració pública no és resolutiva pels seus mecanismes burocràtics, i això provoca que la gent no rebi resposta amb la rapidesa que la necessita. Poso d'exemple les ordenances fiscals. Hi ha bonificacions que els veïns no saben que existeixen, i em penso que l'administració hauria d'actuar d'ofici. 

- Parla de Reus o de l'administració en general?

- La meva experiència és a Reus, però n'he parlat amb companyes i la situació es pot extrapolar arreu. El que sí que voldria posar és de manifest és que en el mandat anterior la meva dedicació va ser exclusiva, de 24/7, però que en aquest és parcial, i que he anat recuperant la meva tasca professional. I ho he fet precisament perquè penso que les etapes polítiques haurien de ser limitades en el temps. 

- La CUP va ser la primera força que s'ha desmarcat de "Reus horitzó 32". 

- El pla és una eina electoralista d'ERC, perquè si realment el fan en 18 mesos, ens situarem a les portes de la precampanya. No crec que puguin convèncer ningú del contrari, doncs. Han fet un Pla d'acció municipal des del govern però ha estat Esquerra qui s'ha penjat la medalla, potser perquè el senyor Pellicer no hi creu. De plans estratègics, a més, n'hi ha d'anteriors. Els han revisat? Les necessitats i accions a desenvolupar no vindran pas, dels documents anteriors, sinó de plans actuals. Hi haurà, a més, capacitat i voluntat pressupostària per fer realitat el que es derivi del nou pla? I una cosa més. Si al pla hi surt que la representació d'un barri com és el Carrilet diu clarament que no vol que el seu mercat es tanqui, que el volen mantenir, en farà cas, el govern? El govern el mantindrà en entendre'l com una necessitat del barri? Ho espero, de debò. El que passa és que potser no hi sortirà reflectida, aquesta necessitat, perquè les aportacions del fòrum semblen que hagin d'anar en la línia del que convingui a ERC. 
Participació