POLÍTICA

Josep Fèlix Ballesteros: «Tenim molt clar que d'aquí a 2023, si no ens equivoquem, tornarem a governar»

L'exalcalde de Tarragona fa balanç del seu mandat i de l'actual, per part de Pau Ricomà

per Josep Maria Llauradó, Tarragona | 7 de juny de 2021 a les 13:06 |
Josep Fèlix Ballesteros | Adrià Costa
L'exalcalde de Tarragona Josep Fèlix Ballesteros encara és per a molts veïns de la ciutat l'alcalde. Només han passat dos anys des que es va produir el canvi de govern i encara l'aturen pel carrer per demanar-li ajuda. Durant l'entrevista, es veu obligat a respondre a vianants que simpatitzen amb ell i fins i tot es preocupen per la seva salut.

Ell va iniciar la seva etapa com a regidor al 1987, però no va ser fins 20 anys més tard que no va iniciar el seu mandat com a màxim representant de la ciutat. Al 2023, diu, prefereix no repetir com a candidat, per donar pas a una nova generació que ja té noms i cognoms.

Amb ell comencem una sèrie d'entrevistes sobre què ha canviat al món municipal en la darrera dècada, amb qüestions que l'han travessat com la "nova política", l'esclat de les xarxes socials o el procés sobiranista, entre d'altres. Sobre l'actual govern, creu que acabarà "pagant" el fet de no tenir projecte de ciutat comú entre els partits que donen suport a l'alcalde Pau Ricomà. Alhora, se sent "orgullós" del llegat del seu mandat: el Teatre Tarragona, els Jocs Mediterranis, el Mercat Central o el desenvolupament de plans urbanístics.

- Com és la vida d'un exalcalde? Encara l'aturen per demanar-li millores per la ciutat?

- Sí. Divendres jo estava esmorzant a l'avinguda de Roma i ve una senyora i es para i em diu que vol que recuperem l'àrea de tributs a l'Ajuntament, en lloc d'haver d'anar a l'OMAC de la Rambla. Em vaig quedar amb el dubte de si pensava que encara jo era alcalde. En vaig prendre nota i li vaig passar a l'alcalde. Passa freqüentment, no només gent gran sinó també joves, que demanen selfies. També és veritat que cada vegada menys, afortunadament. Advertisement

- Es va relaxant, doncs.

- Jo recordo una dita dels francesos, que és que "Tu ets Monsieur Lamère tota la vida", tu ets el senyor alcalde tota la vida. Igual que l'honorable o molt honorable. A mi és una fórmula que m'agrada, perquè vol dir que no només has servit la teva ciutat durant els anys del mandat sinó que també després has de tenir aquesta voluntat de servei.

- Com valora els primers dos anys del nou govern?

- Jo tinc una màxima, que és que no criticaré per respecte institucional i per lleialtat a l'alcalde. Dit això, crec que és un govern que no ha aconseguit ni de lluny estabilitzar-se, ni tan sols sumar la majoria que va investir l'alcalde. Fa perdre oportunitats enormes, d'invertir, tirar endavant, però sobretot dona sensació de caos, de transitorietat, de provisionalitat. Al que hem assistit de declaracions i contradeclaracions, ara entres, ara no entres, no és bo en un moment com l'actual que necessitem més seguretat econòmica i de cara a les famílies que ho estan passant malament.

- Vostès van establir un pacte mig any després de l'inici de mandat, al 2016, amb el PP i el regidor Josep Maria Prats.

- Sí, de fet ho teníem pactat de feia temps, la meva primera opció era un pacte amb Esquerra Republicana i Iniciativa, i Esquerra va dir que no legítimament. Aleshores, vam buscar un aliat buscant el que per mi és fonamtenal, que és l'estabilitat, no per imposar coses sinó per decidir coses. Després et criticaran o no, però ningú tindrà l'excusa dels números, i això al final és dolent.

- Històricament a Tarragona hi havia hagut dos bàndols: les dretes d'alguna manera representades per CiU i PP, i les esquerres, també d'alguna manera representades pel PSC, ERC i ICV-EUiA. Però al 2016 s'estableix la unió entre les dues parts i sembla que encara es mantinguin, de fet, abans de l'aplicació de l'article 155, al 2017, ja es va formar aquesta polarització política a la ciutat.

- Era i és circumstancial, jo no em sento constitucionalista ni em sento cap bloc antiindependentista. Jo em sento molt orgullós del primer pacte de govern amb Esquerra Republicana, va funcionar perfectament bé. Em sento perfectament orgullós també de tot i no tenir majories haver aprovat els pressupostos en el segon mandat, amb pactes a una banda i a l'altra, també amb ICV-EUiA. I també em sento reconegut i pràctic en l'últim pacte amb el PP, perquè això ens va permetre tirar endavant projectes i plantejaments com que els fons FEDER fossin una realitat, o els Jocs Mediterranis, que poden ser criticats però que gràcies a tenir aquell Palau ara podem estar vacunant massivament. Per tant, era un pacte utilitari, no ideològic, perquè a l'hora de discutir mocions el PP i nosaltres les votàvem diferent, però a l'hora de votar temes de ciutat érem una sola peça perquè l'estabilitat és molt important. 

- Quan es va produir el seu primer mandat, al 2007, no hi havia l'onada de la "nova política" i les xarxes socials pràcticament no tenien incidència. Creu que hauria estat diferent la seva arribada a l'Ajuntament?

- Si hi hagués hagut la febre de xarxes que hi ha actualment, no s'hagués hagut de posar damunt la taula la micropolítica i la política de proximitat, és a dir, que qualsevol veí, agrupació o entitat pogués tenir l'alcalde si el requeria. Jo em vaig passar els 4 primers anys anant a llars de jubilats, associacions de veïns, actes públics, des del més gran fins a donar la placa a la senyora que feia 100 anys.

- Això hi ha municipis en els que encara es fa.

- Sí, o donar la benvinguda a tots els nous empadronats, amb signatura autògrafa. Coses d'aquestes que donaven sensació de proximitat perquè el govern de la ciutat s'havia allunyat, per les raons que sigui. Ara amb les xarxes probablement no hagués estat necessari, perquè ja et donen aquesta immediatesa, proximitat, accés tant en un sentit com en un altre.

- Però també es magnifica, d'alguna manera.

- És magnifica, jo crec que hi ha excessiva fake news, excessiva violència verbal. No sé si és perquè ara hi ha l'eufòria de les xarxes i en el futur s'anirà normalitzant, és possible que sigui per això. Però és veritat que en aquell moment hi havia el Facebook i poca cosa més.

- Tampoc no hi havia tants mitjans de comunicació locals.

- No n'hi havia tants de digitals. I no només era diferent aquella data per això, és que a més no hi havia hagut la gran crisi econòmica dels bancs nord-americans. Per tant, ens vam trobar que al mig del mandat ens va canviar tot el paradigma. Recordo la Rosa Rosell que estava desesperada, perquè qualsevol cosa que feia amb Patrimoni li plovien 20.000 crítiques, algunes justificades i moltes no.

- S'incrementa sobretot la sensació d'inseguretat, es comenta qualsevol incident que passi.

- El més preocupant és alguns elements de les xarxes, els bots per exemple. 

- De partits?

- De partits polítics i no. Veïns als que els afecta una cosa a la seva comunitat i que pretenen que sigui un projecte col·lectiu, com va passar a l'edifici Espanya de Torreforta. Tenien un problema d'ubicació d'un aparcament i pretenien que fos un problema del barri, però van aconseguir que s'escampés.

- Durant el seu mandat, va sorgir la polèmica dels ciberactivistes Ballesteros. Segurament el PSC no és l'únic partit que tingui ciberactivistes, però no va deixar de causar sorpresa.

- No, ni els hem de deixar de tenir, per cert són els mateixos, alguns més, i a més molt actius.

- Al 2015 hi va haver un canvi substancial al ple, amb l'entrada de nous partits (Ciutadans, ERC i la CUP), i va passar de durar 5 minuts a diverses hores. Quina era la relació amb aquests partits? Vist des de fora, semblava que la relació fos molt tensa.

- La diferència jo sempre l'he acceptat molt bé, l'insult, la desqualificació i la crítica per la crítica no. Jo pertanyo a una generació que el respecte personal i institucional és molt important, les formes. El que va passar és que els plens van passar a 4 o 5 hores i vam perdre l'interès públic.

- Tampoc hi anava gent als plens, abans.

- Tampoc. Però als diaris es parlava més del que aprovava o no aprovava el plenari, que no pas ara, que les mocions poden parlar des de Txetxènia, el Sàhara i el que sigui, fins a temes purament locals. Jo no defujo que es parlin, però el que no pot ser és que els temes de gestió locals, que són els que afecten realment a la vida de la gent, ocupin tres quarts d'hora, una hora, i les mocions ocupin 5-6-7 hores. La gent acaba desconnectant. Si és el signe dels temps, ho acceptarem, com hem acceptat moltes coses, però no invitem precisament el ciutadà a parlar del que li preocupa obertament.

- En aquell context, a Reus també passava quelcom similar, però allà sí que van limitar el nombre de mocions. Per què a Tarragona no?

- Jo no vaig voler, perquè em semblava que aquesta havia de ser una iniciativa unànim del plenari. Jo ho podria haver fet, perquè l'alcalde és qui marca l'ordre del dia, però em semblava que quedaria com el furtador de la llibertat de debat, igual em vaig equivocar, però pensava que era més democràtic. De fet, em consta que en les juntes de govern actuals es comenta que l'alcalde Ballesteros donava més llibertat.

- La relació entre els partits també va canviar?

- Va canviar respecte d'un: la CUP. Amb la resta no, hi havia una relació personal cordial.

- Hi va haver polèmiques amb Esquerra i Ciutadans, no?

- Sí, però més d'aparador que de fons, perquè recordo després de tenir una gran polèmica amb Esquerra dels Jocs Mediterranis, una moció sobre els Jocs Mediterranis la va votar a favor i l'altra es va abstenir. Al cap de dos plenaris, aproven un pressupost d'inversions de 7 milions d'euros perquè van dir que volien aparèixer no només com els crítics sinó també com els útils a la ciutat i em va semblar molt intel·ligent. No només ho vaig agrair.

- Vostè va dir que "amb aquesta Esquerra no es pot governar".

- Amb aquesta Esquerra, que parlaves amb ells en privat i et deien una cosa i després en públic en feien una altra, no es pot governar, no era fiable. Jo quan dono la mà intento complir. Ja sé que això pot formar part d'una manera de fer del passat, però jo soc així.

- L'actual govern local no és l'únic que parla de la distorsió entre sensació d'inseguretat i les dades reals de delictes que tenen els cossos policials. Quin consell li donaria per gestionar una crisi de confiança com aquesta?

- Que doni més la cara, no pot ser que en les trobades de veïns si són massa crítics els desqualifiquin. Recordo quan hi va haver allò de l'església dels mormons a Sant Pere i Sant Pau, al final de Països Catalans, que jo em vaig presentar un dissabte al matí davant d'una manifestació. Vaig fer un acte molt arriscat, m'haurien pogut escridassar, de fet les cares eren de sorpresa i de no gaire amics. Donar la cara i que han abandonat el que nosaltres vam fer els dos últims anys, que és aquesta sensació de proximitat de la Guàrdia Urbana. Quan els veïns de la Part Alta es queixaven de sorolls i inseguretat nosaltres vam posar durant tot un estiu un vehicle d'atestats a sota les escales de la Catedral. La sensació de seguretat va ser enorme, va sortir a les xarxes i tot, i això que era una primera experiència juntament amb les càmeres que s'havien anat posant per tot arreu i només a la Part Baixa, això també és un defecte.

- Es podrien posar més càmeres?

- S'han de posar més càmeres. Nosaltres ho teníem previst a Llevant, que són els barris més desprotegits per falta de gent als carrers, perquè són xalets, urbanitzacions, etc. El que s'ha de fer també és que la Guàrdia Urbana vagi a veure els veïns, també, no només els polítics. Nosaltres teníem des de l'època de Carles Castillo d'anar cada X temps a les entitats veïnals i comunitats de veïns. Això dels furts als cotxes és una cosa que amb una certa vigilància preventiva es pot pal·liar, evidentment sempre hi haurà el que s'amaga, però ha d'aparèixer la seguretat com una prioritat, perquè és el que a la gent li preocupa. Que la ciutat estigui neta, que hi hagi una certa seguretat, que vagis pel carrer i no t'entrebanquis amb una vorera, que quan els nens vagin a un parc infantil el trobin relativament bé. Això és el que interessa, no si aprovem una moció sobre els txetxens o sobre Bielorrússia.

- De vegades aquestes mocions també les ha presentat el PSC.

- Sí, ho dic per tots. Nosaltres no volíem entrar en aquesta dinàmica i al final hem acabat entrant.

- Entre els anys 2007 i 2019 tampoc no hi va haver la presència mediàtica i la incidència del discurs de l'extrema dreta. Per què creu que no va ser així en la crisi anterior?

- No té una única raó, però té una raó important. Per què neix Ciutadans a Catalunya? Per l'independentisme. Per què neix Vox? En part per l'independentisme. Quan Ciutadans decep una part dels que pensava que acabarem amb l'independentisme, se'n van a algú que encara sembla més radical combatent l'independentisme. I què fa Vox? Com sempre fa l'extrema dreta: la immigració, la inseguretat... I són caldo de cultiu en sectors socials on estan més desprotegits: a Sant Salvador, a Sant Pere i Sant Pau... Perquè senten que no se senten prou interpel·lats per l'acció de govern. L'origen és l'acció de l'independentisme. Jo no dic que sigui culpa de l'independentisme, però sí que neix com a reacció. Una part de l'origen de Ciutadans és gent nostra que pensa que nosaltres som massa catalanistes.

- I ara ho està tornant a recollir el PSC. Rubén Viñuales fitxatge estrella en les últimes eleccions autonòmiques.

- Sí, bé, de fitxatges n'hauríem de parlar perquè amb Carles Castillo també Déu n'hi dó.

- Parlant de Viñuales. Es va intentar una moció de censura?

- No. S'ha fet públic per part d'una persona interessada a fer-se valdre, que és el senyor Dídac Nadal, que per cert quin paperàs que ha fet més humiliant. Si algú va parlar de fer una moció de censura, seria qui va parlar amb els seus propis criteris. El PSC de Tarragona no. He parlat amb Rubén Viñuales i em diu que sí que hi va haver contactes, però no proposta de moció de censura. M'és igual. El PSC ni va jugar ni jugarà a desestabilitzar per desestabilitzar perquè al final tot això se't gira en contra. Per tant, nego que nosaltres haguéssim participat ni directa ni directament en cap conversa per una moció de censura.

- En un context en què Junts ha estat rebutjat, el PSC s'ho podria plantejar encara que fos per a l'últim any?

- No, no. Nosaltres tenim molt clar que d'aquí a 2023, si no ens equivoquem, tornarem a governar. Per no equivocar-nos, no hem de pensar en les cadires, sinó que pensem en la ciutat i si les propostes coincideixen amb les del govern, sumar-les, com alguna vegada hem fet. I tenir les mínimes contradiccions possibles. L'entrada de la CUP al govern, si es produeix, si només m'ho mirés des del punt de vista del PSC a mi m'hauria de posar súper-content. Una de les raons és que ara es veuran les contradiccions internes. En el passat es va criticar que feiem molts modificatius de crèdit, l'any passat es van batre rècords i enguany va per aquí, i els han votat pràcticament tots. Es queixaven que es feien molts plens extraordinaris per cobrar, els que no cobraven sou, i ara se'n fan tants o més.

- Està descartat absolutament que lideri la llista del 2023?

- Ara mateix jo no em veig liderant la llista, ara, és evident que estic a disposició del partit i el partit dirà. Tenim una immensa sort, que és que tenim 3 candidats molt bons.

- Sandra Ramos, Berni Álvarez i Rubén Viñuales. Cap preferit?

- Sandra Ramos és una súper-treballadora, portava amb ella al partit feia molt de temps però no de treballar amb ella amb responsabilitats públiques. Té un discurs molt clar i està molt implicada amb el partit, jo he après a estimar-la molt els últims anys, per mi ha estat una de les grans sorpreses. El Berni és un amic meu de fa molts anys, un crac, molt conegut als sectors de l'hostaleria, el comerç i l'esport. M'ha sorprès la seva vocació política, és un polític nat i ell no ho sabia. I Rubén Viñuales el primer cop que vaig parlar amb ell se'm va definir com a socialdemòcrata, és més, em va dir que m'havia votat en les primeres eleccions municipals. És una persona que té discurs, que té una trajectòria professional a la ciutat, i que ha tingut la decència de marxar del partit deixant el càrrec.

- Perquè n'hi ha que no han deixat el càrrec.

- Exacte. Per mi és una persona molt vàlida a seguir i que té moltes possibilitats de fer coses. Els tres tots tindran el meu suport quan arribin les primàries. A mi m'encantaria que els tres estiguessin a la propera llista, fos quin fos el resultat.

- Vostès han lamentat l'absència d'un projecte de ciutat en l'actual govern. El seu projecte van ser els Jocs?

- No. Quina és la inversió que vam fer en els Jocs Mediterranis? 12 milions. Per l'Anella Mediterrània i la reforma de l'estadi del Nàstic. El Mercat Central, 47 milions. La inversió més bèstia que ha fet mai aquesta ciutat és això. I això és el que ha canviat la fisonomia del centre de la ciutat, que estava morta completament. I me'n sento molt orgullós, perquè articula i articularà encara més quan fem l'Illa Corsini. I podríem parlar d'altres coses. Som l'única ciutat que en plena crisi econòmica vam inaugurar un teatre, el Teatre Tarragona, som l'única ciutat que va inaugruar dues llars públiques i va fer una municipalització de les llars. La Tabacalera, vam deixar fet un projecte amb la Generalitat que el govern no ha seguit no sé per què, i el Banc d'Espanya que ens el van criticar.

- Encara no està en marxa, el projecte del Banc d'Espanya.

- No està en marxa, però diuen que el faran. I l'últim gran projecte que estan fent és el Pla Parcial 10, l'antic Pla Ikea, que és nostre. Per tant, falten alguns projectes estrella que tirin de la ciutat, que la facin realment canviant.

- Amb els Jocs Mediterranis, sorprèn l'absència d'autocrítica per part dels organitzadors.

- Jo crec que una no es va fer especialment bé, que és implicar la ciutadania perquè vingués als espectacles. Però la resta es va fer impecablement bé en el pitjor moment econòmic de la nostra història. Volos (Grècia) va plegar, ara, a Grècia no li donaran mai més cap esdeveniment esportiu. El Comitè Internacional dels Jocs va dir que havíem fet uns Jocs excel·lents. Jo em sento molt orgullós quan veig l'Anella Mediterrània, el club de rugbi per fi té una ubicació, quan veig l'estadi atlètic amb dos clubs punters a Catalunya, quan veig la piscina olímpica que ja està funcionant i es pot fer waterpolo en les millors condicions possibles, quan veig el Palau. Que Déu n'hi dó també la història del Palau per tenir-lo o no tenir-lo. És la manca de lideratge polític. Hi hauria d'haver hagut un "em cago en déu" perquè a més manaven els seus, no pot ser que encara no hi hagi hagut solució. Però per contra ens ha donat capitalitat que permet vacunació massiva a tot el Camp de Tarragona. Jo de veritat que me'n sento orgullós. Que si no ens hagués enganxat la crisi econòmica hauria sigut millor, segur, perquè tindríem més esponsoritzacions, més aportacions estatals i de la Generalitat, però vam fer uns Jocs que amb una inversió de 12 milions d'euros en vam obtenir 68 d'altres administracions.

- Pau Ricomà denunciava el "clientelisme" de l'Ajuntament amb les entitats veïnals respecte a anteriors mandats. Ha canviat la relació amb aquestes entitats?

- No, ell se'n recorda del que vol, però a mi m'havien donat molta canya les entitats veïnals. Històricament des del 79 hi havia hagut entitats més d'un partit i altres d'un altre. De fet, ERC ha intentat fer-se amb l'Associació de Veïns de Bonavista. Ho intenten per tot arreu. No sé si per sort o per desgràcia, però no han canviat les relacions.

- El maig-juny de 2019, semblava que el PSC podia continuar governant perquè era difícil d'imaginar un pacte entre ERC, Junts, En Comú Podem i la CUP. Va entendre que tants partits i tanta ciutadania que va votar aquests partits el volguessin fora de l'alcaldia?

- Sí, es va fer un pacte anti-Ballesteros. Per això no hi ha projecte de ciutat en aquest govern. Tancar l'amfiteatre és un projecte de ciutat? Era més fàcil anar amb això que posar un projecte damunt la taula a veure qui el subscriu. A mi em va sorprendre l'actitud dels Comuns. La del senyor Nadal ja no em sorprèn, el patetisme dels darrers mesos no em soprèn res, però dels Comuns sí. Ara, quan veus que utilitzen l'excusa del "tots contra Ballesteros" en una amalgama de partits absolutament heterogènia, com s'està demostrant en molts casos, la veritat és que això ho acabaran pagant tard o d'hora.
Participació