Ens parlen dels indults quan ens volen dir una altra cosa

per Joan Bermúdez i Prieto, 5 de juny de 2021 a les 11:37 |
Per fi, sembla que ja no hi ha cap altre argument per endarrerir-ho. Sobre la taula del Consell de Ministres està la decisió per concedir els indults als presos polítics. El govern de Pedro Sánchez i el seu gurú Ivan Redondo, sembla que han fet els deures de totes les conseqüències possibles des d'una visió de pèrdua de vots. Una decisió que ens presenten amb declaracions esglaonades, com si fossin explosions controlades dels darrers dies, per anar preparant el camí. Això sí, tot exposat amb una ambigüitat controlada, i amb una  sèrie de condicions.

Ens diuen, es comenta, es publica (pels mitjans més afins) que serà parcial. Era previsible, sobretot perquè ja han complert part de la condemna, que molt probablement quedarà fora de l'indult, la inhabilitació (això no ha canviat, no els volen en càrrecs polítics) i una novetat, serà reversible segons com actuïn, és a dir el govern espanyol es reservaria la facultat de tornar-los enrere, mantenint d'aquesta manera la pressió permanent del retorn a les cel·les.

Sembla, sempre atenent a aquestes fonts generalment ben informades, que ho volen fer quan disposin del tercer grau. Recordem que ja els hi varen concedir dues vegades i el tribunal sentenciador (el TS), ho va revocar. La raó d'esperar a aquest moment, sembla que així quedaria més diluït que surten de la presó gràcies a l'indult, aquesta imatge, aquesta foto de la sortida, farien que fos atribuïda al canvi de règim penitenciari. Òbviament entenen que en aquest cas el Tribunal Suprem. no ho tornarà a revocar, qui sap, potser també ho han previst a la Moncloa, igual com sembla haver previst que els esdeveniments futurs, com ara l'arribada de milions d'euros dels fons europeus de liquiditat i la millora previsible (i desitjable) de la pandèmia seran factors que faran oblidar als contraris dels indults, que són molts, que aquest s'ha produït.

Des de Catalunya, tot expectant a veure com es desenvolupa, quan es demana reprendre si pot ser aquest mateix mes de maig la taula de diàleg, intentant arrossegar al president Sánchez, resulta que des de la presidència del govern espanyol, diuen com resposta, tant el mateix president Sánchez, com la vicepresidenta Calvo que "ja hi haurà temps per reprendre el diàleg entre governs". Ara l'interès ho tenen en mantenir una reunió amb els guanyadors de les darreres eleccions autonòmiques, la presidenta de la Comunitat de Madrid Díaz Ayuso i també el president de Catalunya Pere Aragonès, establint amb prou claredat la importància que li donen a la taula de diàleg. En aquest escenari, el president Aragonès, fa unes declaracions i situa l'amnistia com la via prioritària, una vegada ha pogut constatar (diu) que el Tribunal Suprem en el seu informe, està en contra dels indults, sembla que aquesta negació del tribunal a la seva concessió li ha degut agafar per sorpresa, com l'endarreriment, una vegada mes, del diàleg entre governs.

Si el president Sánchez està a favor dels indults, sembla despendre's de les seves declaracions, que no és per una qüestió de justícia, en tot cas, segons va dir al Congrés, perquè ha passat el temps del castic (queda clar que les condemnes varen ser un castic) i ara és temps de concòrdia. Sobretot si aquesta es posa de manifest en un suport al govern espanyol per part dels partits independentistes, com ha estat en part (ERC) fins ara i és el seu objectiu que es mantingui durant els dos anys que li resten de legislatura.

Atenint-nos a l'ambient enrarit que sembla haver-hi en el conjunt de l'estat, amb relació a la possible concessió dels indults (és igual amb quines condicions), en la que podem veure a un expresident com Felipe Gonzalez que va indultar a Armada pel cop d'estat del 23-F, fent declaracions posicionant-se en contra o fins i tot ens trobem amb indultats com Barrionuevo, exministre condemnat pel segrest de Segundo Marei, que es permet dir que el seu i els d'ara "s'assemblen com un ou a una castanya", perquè amb ell va tenir la totalitat de la Sala del Suprem d'acord. Òbviament, caldrà refer els nostres criteris dels valors, sempre que un cop d'estat militar i amb armes i un segrest, sembla ser menys greus que exercir un dret democràtic, com és votar.

Per acabar-ho d'abocar, un grup de militants del PSOE amenacen de portar a Sánchez als tribunals i una vegada mes el PP (Casado, suposo que ja no sap que més fer per deixar-se veure) torna a recuperar les notes de M. Rajoy del 2005, quan va recollir signatures en contra de l'Estatut. Ara, pretenent fer-ho en contra dels avui encara, hipotètics indults, sense tenir en compte que si bé va generar la situació que ara s'està patint en la política, el seu partit va perdre les següents eleccions.

I a casa nostra, sembla que encara hem d'estar contents. Que surtin de la presó el més aviat possible els presos polítics, això no té cap condicionant, però no ens ha de fer perdre de vista la realitat, que en cada bugada perdem un llençol, i que passarà quan ja no en quedi cap? Aquesta situació recorda a les vagues de treballadors demanant millores, que acaben amb acomiadaments, reconvertint-se després aquestes vagues i manifestacions en un clam perquè tornin a ser reincorporats els companys acomiadats, aquests tornen a la feina, tot i que sempre queden alguns fora (recordem els que estan a l'exili), però la raó inicial de la vaga, les reivindicacions, queden oblidades i tothom content perquè els companys han tornat.

Joan Bermúdez i Prieto és advocat i politòleg
 
Arxivat a:
Opinió
Participació