1 de 10
POLÍTICA

Pere Segura: «Vaig decidir deixar la meva feina per ser alcalde de Vila-seca i no me'n penedeixo»

L'actual batlle del municipi de la Costa Daurada reclama construir economies més resilients per afrontar futures pandèmies

Pere Segura, alcalde de Vila-seca | Josep M. Llauradó
per Josep Maria Llauradó Serra, Vila-seca | 4 de juny de 2021 a les 08:25 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 4 de juny de 2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
A diferència d'altres municipis del Tarragonès, Vila-seca no ha experimentat un repunt extraordinari d'empadronaments arran de la pandèmia. En una economia basada especialment en els serveis, però també amb indústria, l'Ajuntament ha hagut d'afrontar una alta demanda a Serveis Socials, però el seu alcalde, Pere Segura, reclama preveure situacions com les actuals en un futur, a través de construir "economies més resilients".

Segura va assumir el càrrec tot just ara fa dos anys, rellevant qui va ser el que considera "l'alcalde més important de la història de Vila-seca", Josep Poblet. Tot i trobar-se ja en el seu primer mandat amb tres grans crisis com l'accident d'IQOXE, el temporal Glòria (que va afectar greument la platja de la Pineda) i la pandèmia, es mostra content amb la feina feta. Parlem amb ell sobre quin balanç fa d'aquesta primera meitat de mandat.

- Com es prepara la campanya turística?

- Estem una mica expectants a com evoluciona la pandèmia, i amb il·lusió i esperança que la temporada d'estiu sigui no de normalitat però sí un entremig, almenys millor que l'any passat: ja ho firmaríem avui.

- Fa dos anys que va rellevar Josep Poblet com a alcalde. Quin balanç personal en fa?

- Ningú no esperava una pandèmia, l'accident d'IQOXE o el Glòria. Ha estat un inici de mandat molt accidentat amb factors externs. Vila-seca és una ciutat que ja és gran, que té problemes complexos, que per una ubicació estratègica i geogràfica hi conflueixen problemàtiques diverses, i té una alta complexitat de gestió. Per mi és apassionant. Vaig decidir deixar la meva feina per encapçalar la candidatura i ser alcalde de Vila-seca i no me'n penedeixo. És una feina molt bonica per un vilatà com jo.

- Ja sap si repetirà com a cap de llista al 2023?

- Visc al dia. No dic que no tingui una decisió a dia d'avui, estic content, no hi ha cap qüestió que m'ho faci replantejar, però visc al dia i la política canvia ràpid, no té sentit tenir un posicionament sobre el que passi d'aquí a dos anys, ja ho anirem veient. A dia d'avui m'agrada molt la feina que estic fent jo i tot l'equip que m'acompanya. 

- Com és la relació amb l'oposició?

- Evidentment des dels posicionaments ideològics i les diferències que en determinats camps són paleses, difícils de conciliar i compartir, sí que hem establert una relació de confiança en els punts que ens uneixen, que en un ajuntament són majoritaris. Jo crec que en un ple de 21 regidors només decideixin coses 11, que són la majoria, el veig molt ineficient. Ara bé, per poder intentar arribar a acords i consensos, també l'altra part ha de voler-ho. És una qüestió que hem anat construint en els darrers dos anys i que ha arribat a situacions com l'aprovació dels pressupostos per unanimitat. És una bona relació, cordial i constructiva.

- L'Ajuntament de Salou reclama que s'aturi el dragatge de sorra cap a la platja de la Pineda. Han parlat amb ells?

- Respecto plenament les visions que puguin tenir, però parteixen d'una certa ignorància i desconeixement de tot plegat. Les aportacions de sorra és una mesura compensatòria per una declaració d'impacte ambiental, no és una actuació que sorgeix improvisadament. Aquests sediments han anat allà perquè han passat per la platja de la Pineda, no apareixen de sobte. És un reequilibri, així ho van establir els experts en el seu dia i de l'àmbit del Ministeri de Medi Ambient. La tasca que anualment assumeix el Port de Tarragona ha acabat dins del termini fixat

- Fa més d'un any de l'accident d'IQOXE. Què creu que s'hauria d'haver fet en aquest temps?

- Amb IQOXE hi va haver un abans i un després, és una frase que s'ha dit molt, però han passat tantes coses després que una cosa tapa l'altra. Per nosaltres és una situació que no l'hem oblidat. La indústria química genera llocs de treball i riquesa, també ha de mirar si determinats protocols s'adeqüen a les necessitats de seguretat que avui dia la societat exigim. Perquè "era molt improbable el que va passar", va acabar passant i el que podria haver passat un cop va passar va ser la mínima part del que podria haver passat. Això ens ha d'obligar a fer una reflexió profunda, no ens n'oblidem, volem mesures de seguretat intenses, volem que la Generalitat supervisi i reguli totes aquestes qüestions, que s'estableixin els òrgans de governança pertinents. I sobretot que es fixin quins protocols s'han de redefinir en enginyeria o seguretat, perquè aquests accidents quedin confinats en l'àmbit en qüestió i no posin en perill els veïns que puguin viure al costat. Crec que és un dret que tenim com a societat i així ho exigirem a totes les administracions.

- Però ha passat un any.

- Les paraules que ens diuen són bones paraules, però no acabem d'avançar amb aquest tema. També és veritat que estem en una situació de Covid que ha consumit molts recursos de l'administració.

- Quins han estat els efectes de la pandèmia a Vila-seca?

- Potser dins de la Costa Daurada som dels que menys estem afectats, però respecte a una economia com la de la Conca de Barberà, tenim molts afectats. La nostra economia està molt diversificada, però bevem molt del sector serveis, l'hostaleria i el turisme. Tenim molta gent que està a l'atur i en ERTO, per tant, és cabdal tornar a la normalitat i després treure'n una reflexió de tot plegat, sobre quins sectors tenim. Tornar a industrialitzar o diversificar més l'economia, enfortir-nos i ser més resilients a futures situacions, perquè les pandèmies poden passar. Feia molts anys que no en patíem, però en un món cada cop més interconnectat pot passar, ho hem de contemplar com una possibilitat i treballar per economies més resilients.

- Quines polítiques s'han impulsat per pal·liar aquesta situació de crisi?

- Hem impulsat polítiques d'habitatge, de protecció social, d'ajuda a les pimes, d'ajuda als emprenedors, impuls de l'ocupació... S'estan fent moltes accions perquè vam aprovar un modificatiu de crèdit de pràcticament 11 milions d'euros per inversions en infraestructures i en generació d'economia i de llocs de treball de manera directa i indirecta. I, després, d'un escut social, de beques menjador, emergència social, banc d'aliments... Aquest és un escut que s'ha d'anar desenvolupant. Si tornem a la normalitat, totes aquestes qüestions s'han de redefinir cap a altres polítiques, per exemple de generació de nous àmbits d'economia o si s'han de mantenir en aquests sectors més desafavorits.

- En quins projectes d'alternatives d'ocupació s'està treballant, que no sigui el sector de l'hostaleria i el turisme?

- Hi ha diferents tipus de projectes, alguns no es poden avançar perquè la confidencialitat és molt important. El projecte Cal·lípolis Next Generation busca desenvolupar oportunitats logístiques i de la manufacturació industrial, amb la generació d'al voltant de 3.000 llocs de treball. També treballem amb el Clúster cultural del Celler i el Castell, i amb l'àmbit natural amb la Xarxa Natura 2000. Si a això li sumem el projecte Hard Rock, que també s'hi està treballant i que té com a factor principal la desestacionalització doncs també és un element a considerar. I aquest any l'Ajuntament també ha de decidir sobre tot l'espai Aquòpolis. 

- Quina és la situació amb el centre comercial de Port Halley?

- Nosaltres tenim un dret de superfície, en el seu dia vam licitar-lo i va guanyar una empresa i nosaltres només cobrem un cànon. L'empresa va fer fallida, amb concurs de creditors, i ha acabat subhastant-se a una altra empresa a la qual només li hem reconegut la possibilitat de cessió del contracte, sense variació de cap clàusula ni condició. Ho veiem d'una manera molt escèptica des d'un punt de vista administratiu. Ens preocupa? Sí. Ens agradaria que anés millor? Sí. Però ara és qüestió que els nous operadors, que per això han apostat també ho creguin. El centre comercial no ha tancat, la qüestió és que hi ha locals buits que són els que l'empresa nova hauria de ser capaç de rellançar.

- Aquest mandat s'ha parlat molt de mobilitat. D'una banda, del tren-tram, de l'altra s'ha impulsat un autobús urbà a la localitat, i finalment al gener de 2020 es va fer la reestructuració del trànsit ferroviari. Ha comportat una major afluència a l'estació?

- L'estació de Vila-seca s'ha convertit en un hub territorial, amb la qual cosa part del seu radi de potencialitat de passatgers s'ha ampliat moltíssim. Ara hi ha un tren cada mitja hora amb Tarragona, Barcelona o Reus i això ha fet que molta gent del sud de Tarragona o del nord de Reus o de l'àmbit de la Costa Daurada utilitzin l'estació de Vila-seca. Treballem amb Adif perquè millori la mobilitat, perquè hi ha molta gent que hi aparca i genera molèsties als veïns. El tren-tram és un element cabdal, pot ser estructurador del propi territori, que en una primera fase ja està molt definida, la de Vila-seca-Salou-Cambrils. Hi ha qüestions a definir: si és un tramvia, si és un tren-tram, si són dues plataformes, si és en bateria o en catenàries, i en el futur les següents fases, que són les que han generat una certa polèmica per la ciutat de Tarragona. Donem suport a la visió que tenen, però no és el que s'està tractant ara, en aquesta primera fase, que sempre ha tingut com a origen i final Vila-seca i Cambrils. A més, el bus ha sigut un element de justícia social, que es puguin connectar els diferents nuclis amb un transport i que en breu, quan tinguem una targeta ciutadana, sigui pràcticament gratuït. Per nosaltres és un element vertebrador del qual estem molt contents. Es va posar en servei fa un any i el seu futur serà de ben segur exitós.
Participació
Director: Marià Arbonès
Cap de redacció: Marc Busquets
Departament de Tecnologia: Josep Gallofré / Adrià Martínez

Raval de Santa Anna, 2, tercer pis | 43201- Reus | Telèfon 977 300783 | info@reusdigital.cat
Segueix-nos a:
Cerca a ReusDigital: