SALUT

Subirats: «S'ha col·laborat amb Salut per trobar la ubicació idònia per al punt de vacunació»

Reusigital.cat entrevista el regidor de Salut de l'Ajuntament

per Marc Busquets, Reus | 19 de maig de 2021 a les 07:00 |
Subirats, al seu despatx | Marc Busquets
Aquesta informació es va publicar originalment el 19 de maig de 2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Reusigital.cat entrevista el regidor de Salut de l'Ajuntament, Òscar Subirats, per fer balanç d'algunes de les accions dutes a terme a la ciutat des de la irrupció de la pandèmia. El futur punt de vacunació a la capital del Baix Camp al CIMIR, l'estat del projecte de desdoblament del CAP Sant Pere i el Pla local de joventut, entre altres, són les qüestions que es tracten a la conversa.

- Temps enrere, des de la regidoria es va impulsar la campanya 'Quedem?'. Quina lectura en fa, per ara?

- Deixi'm recordar l'inici de la campanya. No es tractava tant de dir a la gent què havia de fer, com a administració. Es tractava de girar-ho, d'apel·lar els veïns i fer una acció de responsabilitat col·lectiva, de salut pública i de prevenció. Cal tenir en compte que els riscos hi són, i que en conseqüència cal que tothom en sigui conscient, per tenir-los presents i actuar en funció d'això. No es tracta tampoc de fer entendre a la gent que deixi de fer coses, sinó de fer-los entendre quins riscos hi ha quan fem segons què. Poso d'exemple el que s'ha vist en alguns llocs, amb gent sense mascareta un cop s'ha acabat l'estat d'alarma. L'objectiu ha de ser apel·lar a la responsabilitat de les persones, més quan venim d'un període en què les restriccions ens han afectat i ara som al moment en què podem recuperar la interacció social. Fer una cosa no treu l'altra: vivim en societat, la salut ens implica a tots i és quelcom comunitari.

- 'Quedem?' ha tingut dues fases.

- Sí, i ara començarà la segona, que coincideix amb la fi de l'estat d'alarma i la vacunació massiva, que ja ha agafat velocitat de creuer. Al llarg de la setmana, els agents de salut que ja van ser al carrer mesos enrere hi tornaran per interactuar amb les persones. Fins ara, les accions comunicatives s'havien fet als barris amb major incidència, però ara seran allà on sabem que hi ha més gent. Hem escollit diversos indrets del terme, que són on hi ha més veïns i visitants al llarg del dia, per poder-los traslladar tota una sèrie de missatges preventius. A més, hi afegirem un element físic, a la campanya, una bicicleta 'tunejada', si se'm permet dir-ne d'aquesta manera, que actuarà com a reclam i cridarà l'atenció. S'interactuarà amb tothom qui s'hi acosti. I en què es basa, aquesta interacció? No es tracta pas que els agents iniciïn un diàleg amb els veïns sobre determinades qüestions, perquè no tenen aquesta competència. Ara bé, poden resoldre dubtes sobre l'ús de l'aplicació 'La meva salut', aportar informació, telèfons, adreces web i coses com aquestes per combatre la bretxa digital. Fer ara l'acció té sentit, perquè anem cap al bon temps, hi ha més gent al carrer i s'està desplegant la vacunació.

- Per la seva experiència, a la regidoria tenen constància que els incompliments de les mesures sanitàries s'hagin incomplert de manera freqüent?

- La població, en general, és responsable i conscient de la situació. Considero, a banda, que fixar-nos en les actes que la Guàrdia Urbana hagi pogut aixecar per aquesta qüestió és quelcom que aporta ben poc a l'autoestima col·lectiva. Crec que s'han produït situacions de solidaritat, de ser part de la comunitat. Tots hem vist reduïda la nostra vida social, i la gent ha estat responsable. La reacció majoritària ha estat de responsabilitat, el que no vol dir que no s'hagin produït incompliments, més aviat per manca d'informació que no pas per la voluntat manifesta de saltar-se la norma. Em fa la sensació que no sempre s'arriba a tota la població, per donar-los prou informació.

- A alguna franja d'edat en concret? A la gent gran, potser?

- No. No parlaria de franges d'edat, ni crec que la gent jove hagi fet menys bondat que els adults, per posar un exemple. Sí que és cert, però, que quan parlem de salut parlem de situacions socials molt diverses. Parlo de qüestions com la renda, l'habitatge o la nutrició o l'activitat física, per citar-ne algunes, que són rellevants a l'hora de determinar la qualitat de la salut d'una persona. Són qüestions, com dic, que es manifesten a Reus. Quan hem geolocalitzat l'afectació de la covid-19 al terme, hem comprovat que la configuració urbanística hi té a veure. La densitat de població també hi té a veure.

- Com?

- - Allà on hi ha menys zones verdes hi ha hagut una incidència major. L'element diferenciador és el model urbanístic.

Salut ha indicat que el punt de vacunació intermedi a Reus és al CIMIR.

- S'ha fet una feina molt intensa en col·laboració amb el departament des de finals de l'any passat per trobar la ubicació idònia. No se n'ha trobat cap que recollís les condicions que teníem d'entrada fins ara, diverses regidories s'hi han implicat i ara ja el tenim. Hem de tenir en compte que la nostra competència, en aquest cas, és la d'acompanyar el departament. Dit això, cal subratllar que els ciutadans de Reus no estan sent vacunats per sota dels registres d'altres ciutats del país, per les dades que tenim. Els percentatges de vacunació a Reus, ja sigui per franja d'edat o per col·lectiu, són a la mitjana catalana.

- Quines accions han pogut desenvolupar pel seu compte, des de la regidoria, en aquest àmbit?

- Amb el departament de Salut hem mirat de donar resposta a les seves demandes. Pel que fa a la seva pregunta, la geolocalització dels casos de covid al terme ha estat una iniciativa nostra, posem per cas, i ens ha estat molt útil per saber quina acció comunitària s'havia d'implantar segons on. Quan detectem certa incidència en una zona, ens comuniquem amb Salut perquè la comunicació i la relació que hi mantenim és fluida.

- Que el punt de vacunació massiu no sigui a Reus és que s'ha perdut capitalitat sanitària?

- La ubicació del punt de vacunació massiu no ha estat decisió de la regió sanitària, sinó que s'ha pres des de planificació, a Barcelona. La salut va més enllà de tenir o no un espai, durant un temps, per vacunar. Pel fet de no tenir un punt de vacunació massiu em semblaria no anar enlloc, si la lectura que es fes fos aquesta. L'Hospital no l'ha perduda, la seva capacitat de ser un referent, tant en qüestions relatives a la covid com pel que fa a la recerca. L'atenció tampoc s'ha vist desatesa; per tant, no comparteixo la tesi que s'hagi perdut capitalitat sanitària per no tenir un punt de vacunació massiu a la ciutat.

- Ara que parlem del Sant Joan, recentment s'ha sabut que s'hi han d'habilitar un parell de laboratoris que fins ara eren a l'antic Hospital. Què hi haurà, a l'espai que deixin lliure en aquest últim espai?

- L'antic Hospital està ocupat per diverses dependències municipals. Pel que fa a l'espai que comenta, no hi ha encara res previst perquè el trasllat no s'ha fet efectiu. La ocupació de l'antic Hospital, ho subratllo, és molt alta. El fet que de l'antic Hospital en surtin el Laboratori de recerca biomèdica i el Biobanc és bo, perquè referma el tarannà d'hospital universitari del Sant Joan. Els passos són lents i complexos, és cert, però un cop s'hagi traslladat el laboratori de recerca, el que mancarà serà traslladar la facultat al campus de Bellisens.

- Canvio d'àmbit per preguntar pel Pla de família. Al març es va obrir un procés participatiu amb enquestes.

- D'enquestes en línia se n'han recollit més de 400, prop de 450, de fet. Dels resultats n'han sorgit qüestions interessants, quelcom que ens serà útil per determinar quina difusió en fem, del document, un cop l'enllestim. També ens han aportat una visió per saber com treballar amb les AMPA de les escoles, i tenir en compte les realitats de la ciutadania.

- Si abordem ara l'àrea de Joventut, al ple del mes d'abril el PSC va presentar una moció que es va aprovar, i que plantejava diversos acords per reduir la precarietat del jovent, segons el redactat.

- La moció ens va sorprendre per àmplia i inconcreta, al mateix temps, el que dificulta el debat seriós sobre polítiques de joventut. Si parlem del jovent, parlem-ne, però amb ordre. La moció tenia tal amplitud que si l'haguéssim desgranat hauríem pogut donar resposta a la totalitat de les qüestions que s'hi plantejaven.

- El govern hi va introduir una esmena per vehicular les propostes cap a la redacció del Pla local de joventut.

- Cert, si bé no aportava cap nou gran contingut al debat, al nostre parer. El que vam defensar des del govern és que les aportacions del PSC eren molt interessants, i que valia la pena introduir-les al procés de reflexió que ha de derivar en la confecció del pla. És a dir, vam donar-hi suport perquè tot allò que es va proposar serà estudiat per analitzar com es pot introduir al document. Dit això, cal apuntar que moltes de les propostes de la moció ja les contempla d'entrada, el pla. El pla el lidera el govern, però no el fa el govern, el fem entre tots. Hi ha espais per aportar propostes, i ara n'ha aparegut un altre, com ha estat el ple municipal. El més interessant per a mi, de la moció, és que va descriure una realitat que afecta els joves, que per la situació de la covid-19 han vist com s'ha agreujat la seva precarització. S'han de fer polítiques d'ocupació per al jovent? Sí. Se n'estan fent, ja? També.

- I com serà, el Pla local de joventut?

- Serà de dos anys més quatre. I en els dos primers s'hauran de definir les línies d'actuació. Presentarem un pla, doncs, que marcarà coses diferents de l'anterior. Serà un pla 'work in progress' per anar al moll de l'ós d'allò que és estructural.

- Quin paper hi tindrà, el Casal de joves, en l'aplicació de polítiques contra la precarització?

- El Casal de joves té una oficina d'atenció en diferents àmbits, des de l'orientació laboral i acadèmica, o la salut emocional. Al mateix temps, s'hi desenvolupen altres programes i accions, com el 'Planet Reus', on es treballa l'oci saludable, i no vinculat al consum. I també cal tenir en compte la feina directa que s'hi fa, en col·laboració amb els instituts de Reus. Voldria, però, poder anar més enllà. Moltes de les polítiques de joventut que s'impulsen, si bé del tot necessàries, s'adrecen als menors. Però quan parlem de joves de 18 a 30 anys, parlem d'emancipació i d'habitatge, entre altres coses, precisament per combatre la precarització dels joves.

- Finalment, en quin punt es troba el projecte de desdoblament del CAP Sant Pere. Hi ha novetats?

- Cap que es pugui explicar encara, i no és pas per voluntat nostra ni de la Generalitat. Tot pas que s'ha de fer és complex, perquè hi ha diversos factors i elements que hi han de confluir, i això fa que tot vagi més lent del que voldríem. Dit això, és un projecte a la nostra agenda.
Participació